Focus

Itziar González

“La meva experiència és que al corrupte se’l tracta millor que a la persona que alerta”

Els alertadors ens hem d’organitzar en una entitat prou contundent per poder influir

Pre­si­deix l’Obser­va­tori O3C que cada dos anys orga­nitza la Cimera Con­tra les Cau­ses Estruc­tu­rals de la Cor­rupció, amb la par­ti­ci­pació d’enti­tats soci­als, par­tits polítics i govern. Itziar González exhi­beix orgull quan recorda la segona i última edició, cele­brada el juliol pas­sat: “Va ser espec­ta­cu­lar i molt gra­ti­fi­cant veure tota la ciu­ta­da­nia impli­cada en la lluita con­tra la cor­rupció”, afirma. Però el sem­blant li can­via quan se li pre­gunta per la llei que regu­larà la pro­tecció dels infor­mants. González va denun­ciar pràcti­ques cor­rup­tes al con­sis­tori quan era regi­dora de Ciu­tat Vella de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, con­jun­ta­ment amb l’arqui­tecta muni­ci­pal del dis­tricte, Lour­des Conesa.

Es con­si­dera aler­ta­dora?
Jo i les per­so­nes com jo que hem denun­ciat la cor­rupció fèiem allò que cre­iem que havíem de fer. Però quan va aparèixer la direc­tiva ens vam ado­nar que teníem aquesta con­dició. I és en vir­tut a aquest esta­tus d’aler­ta­do­res que ara denun­ciem que no se’ns ha tin­gut en compte a l’hora de redac­tar la llei. No se’ns ha reco­ne­gut l’espai d’exper­tesa, i això és una man­cança fona­men­tal, perquè és evi­dent que nosal­tres, amb les dife­rents vivències, en con­junt hauríem pogut matis­sar moltíssi­mes coses.
Per exem­ple?
D’entrada, allò apa­rent­ment sub­til de fer ser­vir al text de la llei “infor­mar” en comp­tes d’“aler­tar” és relle­vant, perquè aler­tar implica un reco­nei­xe­ment públic de la teva funció, perquè s’està aler­tant la soci­e­tat que alguna cosa no va bé, men­tre que infor­mar és pas­sar unes dades i ja es veurà. Hi ha una tendència a mini­mit­zar la funció social de la per­sona que està asse­nya­lant les irre­gu­la­ri­tats. Jo mateixa la sen­sació que tinc de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona és que hi ha hagut més sen­si­bi­li­tat per man­te­nir la bona imatge de l’admi­nis­tració muni­ci­pal que no pas per agrair i aju­dar les dues dones que hem aler­tat d’allò que estava anant mala­ment. I en el procés de judici s’ha atès amb més pre­o­cu­pació els fun­ci­o­na­ris pre­sump­ta­ment cor­rup­tes que les aler­ta­do­res. Perquè se’ns veu com a per­so­nes que afe­blim la solvència de la ins­ti­tució.
La llei pro­met un canvi cul­tu­ral en favor de l’aler­ta­dor?
Això fa riure. Al con­trari, manté la cul­tura cli­en­te­lar i cor­po­ra­tiva en orga­nit­za­ci­ons on s’imposa l’interès par­ti­cu­lar per sobre de l’interès gene­ral d’afa­vo­rir la qua­li­tat democràtica. Anem mala­ment, perquè la gent alerta menys perquè aques­tes bústies ètiques gene­ren espe­rança, però després tenen pocs recur­sos i es col·lapsen i la gent es decep.
No hi està d’acord?
Con­si­dero que s’ha de fer ull viu a gene­rar aquesta línia silen­ci­ada i anònima d’aler­tar en què tam­poc no saps real­ment què es fa amb la teva infor­mació, no en tens el segui­ment. Jo reclamo poder denun­ciar les coses en públic i amb garan­ties que no hi haurà represàlies.
Qui­nes garan­ties?
Pri­mer que si estàs denun­ci­ant el mal fun­ci­o­na­ment d’una admi­nis­tració pública, com era el meu cas, la garan­tia d’acom­pa­nya­ment jurídic, perquè prens ris­cos per­so­nals en l’intent d’avor­tar pràcti­ques cor­rup­tes, i jo vaig patir atacs a casa meva i ame­na­ces de mort. El pri­mer que espe­res és que els ser­veis jurídics t’acom­pa­nyin, com a mínim, a posar les denúncies, però això no va pas­sar, en el meu cas. També garan­ties de res­ca­ba­la­ment per tots els per­ju­di­cis. I un reco­nei­xe­ment de vera­ci­tat, que allò que fas no és per interès, al con­trari! Per tant, s’ha de poder visu­a­lit­zar que tu no hi estàs gua­nyant res, que te l’estàs jugant: en el meu cas dimi­tir, amb el lucre ces­sant que sig­ni­fica no aca­bar el meu man­dat, perquè jo havia tan­cat el meu des­patx d’arqui­tecta i m’havia bol­cat en la meva feina política. Jo dimi­teixo com a con­seqüència de l’estrès de tota la situ­ació, però l’Ajun­ta­ment no es fa soli­dari: vostè se’n va, no té atur i ja s’apa­nyarà. I després que s’enten­gui que el fet d’estar sot­mesa a tot això genera un trauma i un estrès post­traumàtic i que pas­ses a ser una per­sona que neces­si­taràs gua­ri­ment, psi­cològic o d’un altra mena. Per tant, la idea és que has fet una funció social i després la gent t’ha de cui­dar. I final­ment el dret a poder por­tar allò après per can­viar els pro­to­cols interns. Ja que t’has sacri­fi­cat, almenys sen­tir-te útil.
La per­sona aler­ta­dora hau­ria de ser recom­pen­sada?
Sí, s’ha de veure l’impacte econòmic i per­so­nal que li ha supo­sat. La qüestió econòmica és impor­tant, però el que a mi em faria més feliç és que la mateixa admi­nis­tració que tu has vol­gut defen­sar real­ment es posi les piles per can­viar allò que ha anat mala­ment.
Però vostè va rebre recent­ment un reco­nei­xe­ment al ple­nari de l’Ajun­ta­ment.
Sí, i encara vaig haver de sen­tir veri­ta­bles bes­ti­e­ses per part dels ser­veis jurídics i alguns par­tits polítics.
Ales­ho­res, què pensa del pro­jecte de llei?
No pro­te­gir l’aler­ta­dor és un mis­satge més de no us amoïneu que aquí ningú aixe­carà la lle­bre. Es nota que no hi ha cap aposta forta de l’Estat en la lluita con­tra la cor­rupció.
Què fareu, els aler­ta­dors?
Orga­nit­zar-nos per ser una enti­tat prou con­tun­dent per poder influir. Jo mateixa els estic tru­cant.