Empreses

Neix Enrique Tomás 4.0, i l’empresari l’ubica a l’Hospitalet

Un ampli local a La Farga acull el nou concepte d’espai gastronòmic

“M’agrada fer nego­cis, empren­dre per l’emoció que em pro­du­eix. Gua­nyar diners o no és secun­dari”, afirma Enri­que Tomàs , fun­da­dor i pro­pi­e­tari dels esta­bli­ments de res­tau­ració espe­ci­a­lit­zats en per­nil ibèric que por­ten el seu nom, i que ja es poden tro­bar en onze països. “Pre­ci­sa­ment demà –refe­rint-se al 22 de novem­bre pas­sat– comen­cem a ope­rar a Miami (EUA)”, anun­ci­ava.

El recor­re­gut de la firma va començar quan Tomás encara era un pre­a­do­les­cent: “Tenia 16 anys quan li vaig dema­nar al meu pare que m’avalés per acce­dir a un crèdit i com­prar la parada que ell i la mare diri­gien al mer­cat de la Salut, a Bada­lona”, explica. Era el 1982 quan va adqui­rir la xar­cu­te­ria, la lla­vor de la marca Enri­que Tomàs.

La cons­ti­tució ofi­cial de la firma es va fer vuit anys més tard, just quan va obrir la seva pri­mera botiga i s’enlai­rava l’imperi basat en el per­nil de qua­li­tat, al qual després es van afe­gir altres embo­tits, for­mat­ges, vins i caves, entre altres pro­duc­tes gur­met. Les noves ober­tu­res són un cons­tant dego­teig, però fa un mes en va fer una que, segons el seu fun­da­dor, “és la versió 4.0 d’Enri­que Tomás”. Es tracta del nou con­cepte d’espai gas­tronòmic inau­gu­rat a La Farga de l’Hos­pi­ta­let, el pri­mer cen­tre comer­cial on Enri­que Tomás va tenir presència, el 2006.

“Hem vol­gut ofe­rir un nou con­cepte d’esta­bli­ment en sen­tit ampli. És un local de 300 m² amb ter­rassa, on hi ha un espai dedi­cat a la com­pra per endur (take away), taula de tall de per­nil, botiga, barra de degus­tació i també planxa. D’altra banda, hem de des­ta­car el nou model de ser­vei d’atenció a les tau­les: els cli­ents fan la comanda i els cam­brers –els més ben pagats del sec­tor!, asse­gura– la duen als comen­sals a la taula”, explica men­tre ens pre­senta l’últim tre­ba­lla­dor con­trac­tat per la firma, en Javier García, que avui l’acom­pa­nya “per conèixer de dalt a baix el negoci”.

Al llarg de la tra­jectòria de crei­xe­ment de la marca, Tomás ha anat afe­gint ser­veis als cli­ents. Per exem­ple, poc després d’haver entrat en el segle XXI, va crear “No te cor­tes”, que ofe­ria als cli­ents la pos­si­bi­li­tat d’empor­tar-se una peça sen­cera de per­nil desos­sat, tallat i enva­sat al buit, amb la garan­tia que els tres pro­ces­sos es feien manu­al­ment. Va con­ti­nuar, amb la inau­gu­ració de diver­ses bar­res de degus­tació, el crei­xe­ment en cen­tres comer­ci­als i es va endin­sar en cine­mes, esta­ci­ons de metro, tren i aero­ports. Arreu ha situat els ja famo­sos cons de tacs de per­nil.

A tres anys vista.

La pandèmia el va afec­tar, com a tota la res­tau­ració, i la seva fac­tu­ració anual va bai­xar fins als 43 mili­ons d’euros, una xifra que gai­rebé doblarà enguany. “La covid no em va matar i ara soc molt fort”, rebla. Explica que actu­al­ment ven “al vol­tant de 1.700 per­nils al dia”, però que l’any que ve arri­barà “als 4.000”. Per tro­bar el millor pro­ducte, a més de vol­tar pel món, dis­posa d’obser­va­dors de camp que el man­te­nen infor­mat. “Com­pro a tots els pro­duc­tors allò que més m’agrada. A tres anys vista, ja sé què adqui­riré”, asse­gura Tomás.

El 2014 va començar la inter­na­ci­o­na­lit­zació de la marca, a Lon­dres, i ara se’l pot tro­bar a Andorra, França, l’Argen­tina, el Perú, Mèxic, Puerto Rico, Santo Domingo, i a Sant Anto­nio, Dallas i Miami, als EUA. “I d’aquí molt poc obri­rem al Japó”, anun­cia. Va intro­duir la seva marca en el món de les franquícies, “però és una ini­ci­a­tiva que ja està morta” “El meu negoci depèn de les per­so­nes, que han de saber ven­dre les coses pel que valen, no pel que t’han cos­tat, i això no és fran­qui­ci­a­ble”, diu.

Amb certa nostàlgia, Tomàs afirma que, tot i haver cres­crut molt, a hores d’ara, els seus som­nis seguei­xen sent els matei­xos que quan era un nen: “Vaig apren­dre aviat a tre­ba­llar perquè no hi havia cap altra opció, tot i que mai va fal­tar de res, a casa. Soc el més petit d’onze ger­mans i als 8 anys ja tre­ba­llava. Lla­vors era un nen que jugava a ser gran i ara soc una per­sona adulta que encara se sent com un nen.”

ENRIQUE TOMÁS

Facturació
84 M€
Treballadors
630
Any de fundació
1982
“El món sencer coneix el caviar, la trufa i el foie. Doncs jo vull que el pernil entri en aquest grup. M’he decidit a situar el nom pernil al món perquè crec que a hores d’ara no ocupa el lloc que es mereix”, assegura Enrique Tomás.
Més enllà del taulell

Llibres i consciència social

A ‘Grandes mentiras sobre el jamón’, ‘Jamón para dummies’ i ‘El libro de la experiencia del jamón’ –l’únic llibre del món que es menja perquè conté cinc sobres de pernil– se sumarà ben aviat ‘Pa’lante’, l’última obra d’Enrique Tomás. “Explico com hem fet front a la pandèmia, com moltes decisions les he pres a cara o creu... És un llibre d’empresa que vull que traspassi fronteres”, diu, i anuncia que aquest desembre, a Badalona, presentarà el moviment Equilibri Social, “perquè hem de fer que el món sigui millor”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.