El febrer del 2022, el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea va con­cloure que el règim labo­ral de les per­so­nes tre­ba­lla­do­res de la llar a l’Estat espa­nyol era clara­ment dis­cri­mi­na­tori, ja que el sec­tor (inte­grat en més d’un 95% per dones) patia una segre­gació indi­recta per raó de sexe. No va ser fins lla­vors que el govern esta­tal no es va posar en marxa per tal de rever­tir i regu­lar la situ­ació d’aquest col·lec­tiu de tre­ba­lla­do­res.

Així doncs, el 9 de setem­bre pas­sat va entrar en vigor el Reial decret 16/2022, de 6 de setem­bre, sobre la millora de les con­di­ci­ons de tre­ball i Segu­re­tat Social de les per­so­nes tre­ba­lla­do­res de la llar. És una gran victòria, ja que es dona res­posta a unes rei­vin­di­ca­ci­ons per­se­gui­des des de fa molt temps, que si bé no fan una rèplica a totes les qüesti­ons que al llarg dels anys ha rei­vin­di­cat el col·lec­tiu, sí que regula els drets més impor­tants pels quals sem­pre han llui­tat.

La norma suposa un gran avenç. Busca una equi­pa­ració entre les tre­ba­lla­do­res de la llar i la resta de per­so­nes tre­ba­lla­do­res per compte ali­ena. I posa fi a la dis­cri­mi­nació que patia el col·lec­tiu, ja que era l’únic que no estava pro­te­git jurídica­ment davant la situ­ació de deso­cu­pació, ni gau­dia de pro­tecció en les extin­ci­ons dels con­trac­tes labo­rals.

Encara que arriba tard, com diem, és una victòria perquè aques­tes tre­ba­lla­do­res acon­se­guei­xen un dret del qual incom­pren­si­ble­ment no gau­dien, com és el dret a la pres­tació per deso­cu­pació. Un gran pas enda­vant per tal de donar visi­bi­li­tat i dotar de con­sistència la pro­fessió. També s’ha asso­lit una gran millora en l’eli­mi­nació del desis­ti­ment lliure, un fet que dota de segu­re­tat jurídica la relació labo­ral i que suposa un gran alleu­ge­ri­ment per a les tre­ba­lla­do­res de la llar.

A més, aquesta nova regu­lació pot posar fi a la pre­ca­ri­e­tat en les tipo­lo­gies con­trac­tu­als, ja que fins avui la majo­ria dels con­trac­tes labo­rals eren a temps par­cial i, en molts casos, inter­mi­tents, mit­jançant la pre­sumpció que els con­trac­tes seran inde­fi­nits i a jor­nada com­pleta, cosa que dona una major pro­tecció als tre­ba­lla­dors. A més, la nova regu­lació també incor­pora el fet que el Fons de Garan­tia Sala­rial ha de res­pon­dre davant les extin­ci­ons labo­rals en què hi hagi insolvència o con­curs de l’ocu­pa­dor.

Estem, en con­seqüència, davant d’una norma que com­porta grans millo­res per a les con­di­ci­ons labo­rals d’aquest col·lec­tiu de tre­ba­lla­dors sem­pre dis­cri­mi­nat.

Pel que fa als ocu­pa­dors, se’ls impo­sen noves obli­ga­ci­ons i deu­res que, a la pràctica, supo­sen haver de pagar més. Més enllà d’obli­ga­ci­ons secundàries, la prin­ci­pal nove­tat és que els ocu­pa­dors pas­sen a cotit­zar més, havent de fer-ho per la con­tingència de deso­cu­pació i per al FOGASA. Noves obli­ga­ci­ons que esta­ran boni­fi­ca­des en un 80%.

Es manté la reducció del 20% en l’apor­tació empre­sa­rial a la cotit­zació a la Segu­re­tat Social i s’intro­du­eix la pos­si­bi­li­tat, a par­tir de l’abril del 2023, d’aco­llir-se a una boni­fi­cació del 45 o el 30% en l’apor­tació empre­sa­rial per con­tingències comu­nes.

Per tant, mal­grat que l’ocu­pa­dor sigui l’actor que haurà d’aca­bar pagant (econòmica­ment par­lant) els nous drets que adqui­rei­xen les tre­ba­lla­do­res de la llar, s’ha inten­tat que tin­gui la mínima afec­tació pos­si­ble per a la seva but­xaca.

Estem al davant d’un col·lec­tiu que neces­si­tava una nova regu­lació de les seves con­di­ci­ons labo­rals i que aques­tes s’adap­tes­sin als estàndards euro­peus. Mal­grat que s’impo­sen més obli­ga­ci­ons als ocu­pa­dors, és una nor­ma­tiva necessària i bàsica per pal·liar la dis­cri­mi­nació que han patit sem­pre les per­so­nes tre­ba­lla­do­res de la llar, que es merei­xien ser equi­pa­ra­des a la resta de per­so­nes tre­ba­lla­do­res. Al final, viure en soci­e­tat i mirar pel bé comú va d’això, no?