Inflació.

La prova d’estrès de dos anys de covid també hi ha aju­dat. No són només els famo­sos estal­vis acu­mu­lats, que deu fer temps que ja s’han fos, sinó el com­por­ta­ment d’un con­su­mi­dor menys poruc de l’habi­tual, pro­gres­si­va­ment ins­tal·lat en un carpe diem que cada cop fa menys cas dels pronòstics pes­si­mis­tes i vol treure el màxim suc del gaudi i del con­sum imme­diat. Pel que fa a les empre­ses, la covid també va fer neteja de les més febles i les que que­den són més sòlides i resi­li­ents.

No tot, però, és de color de rosa en aquesta con­junció astral favo­ra­ble. Si bé el nom­bre dels que cotit­zen a la Segu­re­tat Social encara es manté a l’alça, ara són sobre­tot els ser­veis per­so­nals -el sec­tor amb sous més bai­xos- els que final­ment es recu­pe­ren dels estralls de la covid. I l’esta­bi­lit­zació apa­rent de les dades d’atur amaga els can­vis meto­dològics deri­vats de la nova legis­lació labo­ral, segons la qual els fixos dis­con­ti­nus que cer­quen feina ja no figu­ren com a atu­rats. Men­tres­tant, a França ja es pre­pa­ren per a talls inter­mi­tents d’elec­tri­ci­tat que poden tenir un efecte relle­vant, tant en ter­mes d’acti­vi­tat econòmica real com d’expec­ta­ti­ves dels con­su­mi­dors. Si fins ara les expor­ta­ci­ons cata­la­nes han man­tin­gut un to posi­tiu, encara que a la baixa, el com­por­ta­ment del con­sum i de la indústria dels nos­tres grans mer­cats, amb França i Ale­ma­nya al cap­da­vant, és deter­mi­nant per a nosal­tres. I a Cen­tre­eu­ropa també adver­ti­xen que tenen reser­ves de gas fins al febrer.

Fis­ca­li­tat.

Diuen les pro­jec­ci­ons a llarg ter­mini que a l’Europa occi­den­tal es pre­veu un hivern amb tem­pe­ra­tu­res més mode­ra­des de l’habi­tual. Tant de bo sigui així. Voldrà dir que a l’eco­no­mia també l’espera un hivern suau.