Llibertat individual és equivalent a llibertat financera? La llibertat de les criptomonedes, en principi, no se sosté en un món de regles imposades per entitats centralitzades. Una moneda que siguin diners hauria de tenir el suport d’alguna autoritat per sentir la protecció que l’ésser humà necessita, o hauria d’existir la llibertat financera? La llibertat la tenim en molts mercats, fons, ETF, derivats i criptos. Hi ha un mercat tan extens que ens permet la llibertat de triar. Les monedes no regulades no són sinònimes de llibertat. Confondre llibertat amb regulació seria un error.

La tecnologia del bitcoin, l’Ethereum i l’ecosistema DeFi (decentralised finance) porta el concepte llibertat financera al seu nivell més avançat fins ara. Les criptomonedes, a diferència dels diners tradicionals, deixen d’estar governades per autoritats centrals que dicten i regulen les regles del joc imposant tipus d’interès, impostos o polítiques monetàries inflacionàries basades en l’emissió de diners. Els estats juguen amb la massa monetària i imprimeixen diners no suportats pel patró or ni per cap altre tipus d’actiu subjacent. Això afecta el valor dels qui disposen dels diners representatius de la massa monetària existent a l’instant anterior a la posada en marxa de la maquinària d’imprimir més diners.

En imprimir diners, els bancs centrals podrien estar robant als seus amos -a través de la inflació- el valor dels diners que ja existeixen i passen a atorgar un valor als nous bitllets que deriva de detreure part del seu valor a tots i cadascun dels bitllets preexistents.

L’ecosistema DeFi trencaria amb les finances tradicionals, portant descentralització com a recepta a la concentració de poder. Tècnicament, les blockchain estan compostes per centenars de milers de nodes validadors de transaccions. A més, els miners mantenen la xarxa viva pel seu esquema d’incentius i creen un ecosistema transparent i democràtic a què tot usuari pot accedir sense restriccions.

I ens trobem amb el problema individual que tenir una norma, un estat, un banc central fa que les nostres decisions individuals sempre tinguin un possible culpable extern, i poder condemnar un tercer ens satisfà i ens protegeix, ja que ens permetria no acceptar els errors propis. Com a contrapartida, tenir llibertat implica decidir i decidir implica acceptar l’error com a part de les nostres decisions. Això ens portaria a analitzar si com a individus estem preparats per acceptar els nostres errors com a part d’un procés de llibertat i aprenentatge.

Per què ens costa decidir davant una cosa tan disruptiva? La resposta la tenim en les teories de l’heurística de la disponibilitat, que funciona a través d’idees preconcebudes. Així doncs, la freqüència de l’experiència afecta la disponibilitat de la dada a la memòria. És evident que davant del canvi disruptiu, en aquests moments, tenim poca experiència.

Es pretén donar una llibertat financera a tots els participants de l’ecosistema DeFi, i quan parlem de llibertat cal distingir entre la llibertat positiva i la negativa. Si bé en aquesta última no hi ha elecció i preval la coacció i la crítica, a l’altra banda de la balança tenim la llibertat positiva. La llibertat d’elecció per la qual decidim a qui votar, què volem i a qui donem les nostres dades en cas que així ho desitgem. Però tenir tanta llibertat ens treu massa energia. On invertim quan apareixen milers d’altcoins? Pel que sembla, també aconsegueixen crear un problema. Augmentar massa les possibilitats de triar converteix les decisions en complexes i provoca incertesa i ansietat. Alhora, el nombre d’opcions comporta més llibertat individual i menys poder per a les entitats i institucions més tradicionals.

Les criptomonedes són un mercat incipient mogut per dos sentiments oposats: el FOMO (fear of missing out), ànsia per quedar-se fora del mercat i el FUD (fear, uncertainty and doubt), por, incertesa i dubtes. En un mercat tan innovador, sense encara gaires dades estadístiques prèvies, les criptomonedes han generalitzat les inversions a través de les xarxes i han provocat l’efecte crida. En qualsevol inversió, no només en criptomonedes, cal estudiar els riscos i no alimentar-nos exclusivament de l’avarícia ni tampoc de l’efecte FOMO.

Si posem com a exemple el valor dels NFT i algunes de les raons per les quals de vegades el preu d’aquest actiu és molt superior al seu valor objectiu i de vegades el preu és molt inferior, podríem donar diverses raons. Una l’explica la psicologia de les decisions, d’altres l’efecte seguir el ramat i l’efecte FOMO. Seguir el ramat ens dona comoditat, ja que si el resultat és negatiu aquest és compartit per molts i podem extrapolar el nostre error particular al sistema, al conjunt i a d’altres perquè algunes de les col·leccions no estan avalades per un bon model de negoci, no donen valor a les comunitats. Però hi ha col·leccions d’NFT ben estructurades igual que hi ha accions de qualsevol mercat de valors en què igualment hi ha fluctuacions.

Abans de categoritzar i pontificar sobre com és de malvat l’ecosistema DeFi, caldria reflexionar sobre la possibilitat de veure’l com un possible complement al sistema actual deixant de banda qui guanya o perd poder.