El llegat de resoldre conflictes
El Consolat de Mar de Barcelona compleix 750 anys i prepara la celebració per rellançar la mediació
Quan Jaume I en el segle XIII va dir als comerciants i navegants que prescindissin de la jurisdicció del rei i de la jurisdicció ordinària i que es jutgessin a ells mateixos en funció dels seus usos i costums, estava aplicant i sent pioner del sistema alternatiu de resolució de conflictes, i s’engegava així la història del Consolat de Mar, una institució secular que es va crear el 1262 com a institució jurídica mercantil. “La seva vocació representativa dels interessos mercantils la dugué a defensar i governar entre els mercaders, mitjançant l’activitat negocial”, descriu el consol major actual, Jordi Domingo.
Al Consolat de Mar se’l reconeix com un dels grans contribuïdors a la formació d’un entorn favorable al progrés econòmic i social dels països Catalans, per on es va replicar primer la institució, que va arribar a sumar 80 consolats de mar arreu del Mediterrani i 120 més arreu el món. Els consolats es convertien en zona franca, i tots els conflictes sorgits allà es resolien sota els principis d’usos i costums del Consolat de Mar de Barcelona, fos on fos.
Anys després de la creació del Consolat de Mar es van compilar els usos i costums mercantils mediterranis amb la redacció del Llibre del Consolat de Mar. Aquest llibre fou la pedra angular que regí el dret comercial marítim sorgit a la Corona d’Aragó al llarg dels sis segles d’existència (1260-1829), que es va traduir a més d’una desena de llengües. El seu dret va perdurar fins i tot més enllà de l’any 1714, quan Felip V va anihilar totes les institucions catalanes.
Pioners.
Així, 750 anys després d’aquest llegat, el Consolat de Mar de Barcelona encara persisteix com el Centre de Resolució de Conflictes de la Cambra Oficial de Comerç, de Barcelona. Està al servei dels empresaris i comerciants per tal de propiciar la solució dels conflictes i evitar haver de fer ús d’un procediment judicial. El seu ús, però, ha estat pràcticament testimonial en tot aquest temps, fins fa dos anys, quan hi va haver un canvi de presidència a la Cambra de Barcelona, i Jordi Domingo va ser escollit consol major i com a condició d’assumir el càrrec va rellançar la institució per donar ales a la mediació de conflictes en l’àrea econòmica a Catalunya.
Domingo no va desencaminat a l’hora de seguir una tendència global en què la mediació, juntament amb la resta de mètodes alternatius de resolució de conflictes, està emergint. Cada vegada hi ha més legislació al respecte, tant en l’àmbit estatal com europeu. Als països anglosaxons, especialment, han introduït mesures d’obligatorietat d’aquests sistemes alternatius. A la Gran Bretanya, per exemple, s’ha d’ acudir a arbitratge per a conflictes amb un valor inferior a les 10.000 lliures.
Si bé és cert que la mediació és un mecanisme de resolució de conflictes més eficaç que el procés judicial (que és més lent i molt més costós), en cap cas es pot considerar la mediació com una simple eina per descongestionar els tribunals de la quantitat de casos que han de resoldre, sinó que s’ha d’entendre com una tècnica que proporciona solucions més satisfactòries per a les parts que les proposades pels tribunals. Tampoc es pot articular la mediació com a substitutiu del procés judicial. La mediació és molt més. És un mètode que resol conflictes, basat en el diàleg creat entre els components, per així arribar a un resultat amb què ambdós es puguin sentir satisfets.