Eines

Jordi Domingo

Consol Major del Consolat de Mar

“L’advocacia és reticent a la mediació, i des del Consolat de Mar ho volem canviar”

El Consolat del Mar i el Barça són les dues marques més globals de Catalunya
Crearem una càtedra amb la Xarxa Vives d’Universitats sobre arbitratge

Quines són les funcions del cònsol major del Consolat de Mar?
El meu paper se centra a posar damunt les taules dels consells d’administració de les nostres empreses el Consolat de Mar, una institució de 750 anys d’existència amb un llegat històric extraordinari. La Cambra de Barcelona el va aconseguir recuperar l’any 1956, però tot i això a penes s’han fet arbitratges i activitats. Així que en plena pandèmia vaig acceptar el càrrec de cònsol major si anava acompanyat d’un procés de revitalització, i estem immersos en aquest repte.
Ara com ara, es dona la paradoxa que és una institució que es coneix molt més internacionalment que no a casa nostra. Caldrà fer molta pedagogia.
En l’àmbit acadèmic, en el món de l’arbitratge internacional i del dret marítim i terrestre, al Consolat de Mar se li reconeix i se li valora el mèrit d’haver sigut on es va originar la mediació i l’arrel del dret marítim. Però la nostra societat i món econòmic no el coneixen. Per això, vull sacsejar la institució, per recuperar el llegat històric i l’autoritas que s’havia guanyat i resituar-la en el segle XXI, amb les eines actuals. Mantenint aquesta marca que diria que és la marca més global de Catalunya. Bé, diria que en tenim dues, el Barça i el Consolat de Mar.
Voleu recuperar la marca Consolat de Mar, però també la seva activitat. De quina manera?
Per revifar el Consolat de Mar ens hem centrat en l’arbitratge i la mediació, que és la via per resoldre els conflictes sense acudir als jutjats. El 2020 ens vam posar en contacte amb la Generalitat, perquè el Centre de Mediació Familiar de Catalunya s’ha convertit en un referent a l’Estat, però per al vessant econòmic i empresarial entenem que ha de ser el Consolat de Mar, perquè es va inventar aquí i perquè s’ha practicat aquí durant segles. També hem signat acords amb col·legis d’advocats de Catalunya per plantejar que els conflictes es deixin de resoldre sota el concepte de guanyadors i perdedors. Tot el contrari de la mediació, en què les parts enfrontades troben mitjans de connivència i una resolució pactada, i és així com es garanteix una col·laboració futura. Ara bé, un dels grans enemics de la mediació és l’advocacia.
En quin sentit?
Els advocats tenim la formació que per resoldre els conflictes s’ha d’anar als tribunals, i això crematísticament es veu més interessant. Ens hem acostumat a una cultura en què l’enfrontament és la via per generar ingressos, però hem de convèncer els advocats que amb la mediació serà més eficaç, es fidelitzarà més el client i al client li sortirà més a compte, perquè millora la relació cost-oportunitat. Hem de trencar la cultura de la judicialització que tenim tan arrelada. Però és clar, als advocats se’ls ha de formar en aquesta pràctica, perquè ara no en tenen coneixement. Jo mateix era un antimediació fins fa molt poc. Abans d’agafar les regnes del Consolat de Mar jo no hi creia, però tan bon punt ho he conegut he vist que hi ha un salt qualitatiu a l’hora de tractar el conflicte. S’ha d’incidir en empresaris, autònoms i socis vinculats a una activitat econòmica, i en el gestor del conflicte, que és l’advocacia.
Justament, per celebrar els 750 anys de la institució esteu preparant un congrés internacional de mediadors.
Sí, així és. La visibilització del Consolat depèn de contribuir al coneixement de la mediació i l’arbitratge. A més de les activitats de la celebració, estem treballant en tres grans projectes de futur. D’una banda, en col·laboració amb la universitat a través de la Xarxa Vives per crear una Càtedra del Consolat de Mar per l’excel·lència d’àrbitres i mediadors. L’altre gran projecte és el de convertir-nos en promotors de la utilització del blockchain en tot el trànsit mercantil en l’àmbit marítim. Estem parlant amb asseguradores, banca, empreses de trànsit marítim i amb el centre català del blockchain per fer-ho realitat. Ara com ara, només en l’1% del trànsit mercantil marítim es fa servir moneda electrònica, perquè no s’hi confia. El Consolat de Mar seria la institució que podria resoldre aquesta mancança.
Quina és la tercera pota?
Com ja he avançat, és la d’impulsar la mediació i l’arbitratge, però amb especial incís en la regió mediterrània. De fet, l’Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània (ASCAME) ha reconegut Barcelona, i en especial el Consolat de Mar, com a centre coordinador dels tribunals de mediació i arbitrals de la regió mediterrània. Ens volem convertir en un lobby internacional en arbitratge. Són projectes que poden generar un gran salt si la societat i el món empresarial s’ho creuen. Jo vaig assumir el compromís de recuperar la institució i estem en el camí. Hi ha dificultats i problemes, però tenim la joia a les mans i seria un delicte no aprofitar-ne la potencialitat. Ha de ser una institució de les cambres de parla catalana i ha de ser porosa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.