El meu paper se cen­tra a posar damunt les tau­les dels con­sells d’admi­nis­tració de les nos­tres empre­ses el Con­so­lat de Mar, una ins­ti­tució de 750 anys d’existència amb un lle­gat històric extra­or­di­nari. La Cam­bra de Bar­ce­lona el va acon­se­guir recu­pe­rar l’any 1956, però tot i això a penes s’han fet arbi­trat­ges i acti­vi­tats. Així que en plena pandèmia vaig accep­tar el càrrec de cònsol major si anava acom­pa­nyat d’un procés de revi­ta­lit­zació, i estem immer­sos en aquest repte.

En l’àmbit acadèmic, en el món de l’arbi­tratge inter­na­ci­o­nal i del dret marítim i ter­res­tre, al Con­so­lat de Mar se li reco­neix i se li valora el mèrit d’haver sigut on es va ori­gi­nar la medi­ació i l’arrel del dret marítim. Però la nos­tra soci­e­tat i món econòmic no el conei­xen. Per això, vull sac­se­jar la ins­ti­tució, per recu­pe­rar el lle­gat històric i l’auto­ri­tas que s’havia gua­nyat i resi­tuar-la en el segle XXI, amb les eines actu­als. Man­te­nint aquesta marca que diria que és la marca més glo­bal de Cata­lu­nya. Bé, diria que en tenim dues, el Barça i el Con­so­lat de Mar.

Per revi­far el Con­so­lat de Mar ens hem cen­trat en l’arbi­tratge i la medi­ació, que és la via per resol­dre els con­flic­tes sense acu­dir als jut­jats. El 2020 ens vam posar en con­tacte amb la Gene­ra­li­tat, perquè el Cen­tre de Medi­ació Fami­liar de Cata­lu­nya s’ha con­ver­tit en un refe­rent a l’Estat, però per al ves­sant econòmic i empre­sa­rial ente­nem que ha de ser el Con­so­lat de Mar, perquè es va inven­tar aquí i perquè s’ha prac­ti­cat aquí durant segles. També hem sig­nat acords amb col·legis d’advo­cats de Cata­lu­nya per plan­te­jar que els con­flic­tes es dei­xin de resol­dre sota el con­cepte de gua­nya­dors i per­de­dors. Tot el con­trari de la medi­ació, en què les parts enfron­ta­des tro­ben mit­jans de con­nivència i una reso­lució pac­tada, i és així com es garan­teix una col·labo­ració futura. Ara bé, un dels grans ene­mics de la medi­ació és l’advo­ca­cia.

Els advo­cats tenim la for­mació que per resol­dre els con­flic­tes s’ha d’anar als tri­bu­nals, i això cre­matísti­ca­ment es veu més interes­sant. Ens hem acos­tu­mat a una cul­tura en què l’enfron­ta­ment és la via per gene­rar ingres­sos, però hem de convèncer els advo­cats que amb la medi­ació serà més eficaç, es fide­lit­zarà més el cli­ent i al cli­ent li sor­tirà més a compte, perquè millora la relació cost-opor­tu­ni­tat. Hem de tren­car la cul­tura de la judi­ci­a­lit­zació que tenim tan arre­lada. Però és clar, als advo­cats se’ls ha de for­mar en aquesta pràctica, perquè ara no en tenen conei­xe­ment. Jo mateix era un anti­me­di­ació fins fa molt poc. Abans d’aga­far les reg­nes del Con­so­lat de Mar jo no hi creia, però tan bon punt ho he cone­gut he vist que hi ha un salt qua­li­ta­tiu a l’hora de trac­tar el con­flicte. S’ha d’inci­dir en empre­sa­ris, autònoms i socis vin­cu­lats a una acti­vi­tat econòmica, i en el ges­tor del con­flicte, que és l’advo­ca­cia.

Sí, així és. La visi­bi­lit­zació del Con­so­lat depèn de con­tri­buir al conei­xe­ment de la medi­ació i l’arbi­tratge. A més de les acti­vi­tats de la cele­bració, estem tre­ba­llant en tres grans pro­jec­tes de futur. D’una banda, en col·labo­ració amb la uni­ver­si­tat a través de la Xarxa Vives per crear una Càtedra del Con­so­lat de Mar per l’excel·lència d’àrbi­tres i medi­a­dors. L’altre gran pro­jecte és el de con­ver­tir-nos en pro­mo­tors de la uti­lit­zació del blockc­hain en tot el trànsit mer­can­til en l’àmbit marítim. Estem par­lant amb asse­gu­ra­do­res, banca, empre­ses de trànsit marítim i amb el cen­tre català del blockc­hain per fer-ho rea­li­tat. Ara com ara, només en l’1% del trànsit mer­can­til marítim es fa ser­vir moneda electrònica, perquè no s’hi con­fia. El Con­so­lat de Mar seria la ins­ti­tució que podria resol­dre aquesta man­cança.

Com ja he avançat, és la d’impul­sar la medi­ació i l’arbi­tratge, però amb espe­cial incís en la regió medi­terrània. De fet, l’Asso­ci­ació de Cam­bres de Comerç de la Medi­terrània (ASCAME) ha reco­ne­gut Bar­ce­lona, i en espe­cial el Con­so­lat de Mar, com a cen­tre coor­di­na­dor dels tri­bu­nals de medi­ació i arbi­trals de la regió medi­terrània. Ens volem con­ver­tir en un lobby inter­na­ci­o­nal en arbi­tratge. Són pro­jec­tes que poden gene­rar un gran salt si la soci­e­tat i el món empre­sa­rial s’ho cre­uen. Jo vaig assu­mir el com­promís de recu­pe­rar la ins­ti­tució i estem en el camí. Hi ha difi­cul­tats i pro­ble­mes, però tenim la joia a les mans i seria un delicte no apro­fi­tar-ne la poten­ci­a­li­tat. Ha de ser una ins­ti­tució de les cam­bres de parla cata­lana i ha de ser porosa.