En la dar­rera Assem­blea Gene­ral de l’ONU el seu secre­tari gene­ral, António Guter­res, va afir­mar: “Estem en un moment de gran perill. El nos­tre món està arruïnat per la guerra, col­pe­jat pel caos climàtic, mar­cat per l’odi i aver­go­nyit per la pobresa, la fam i la desi­gual­tat.”

No es pot defi­nir millor un estat gene­ral de “males­tar pla­ne­tari”. Per il·lus­trar-ho, vegem algu­nes dades. Pel que fa a la crisi ecològica, els últims cinc anys han estat els més calo­ro­sos des de fa un segle i mig i, segons l’Orga­nit­zació de les Naci­ons Uni­des (ONU), cada dia des­a­pa­rei­xen unes 150 espècies d’ani­mals i plan­tes.

Tot i que una part molt impor­tant de la població és cons­ci­ent, des de fa molts anys, del pro­blema del canvi climàtic, en els últims trenta anys les emis­si­ons de CO2 han aug­men­tat en més d’un 60%.

En relació amb la crisi social, d’acord amb l’Informe de Desi­gual­tat Mun­dial de 2022, el 50% més pobre de la huma­ni­tat pos­se­eix el 2% de la riquesa mun­dial. Per con­tra, l’1% de les per­so­nes més riques pos­se­ei­xen el 38% de la riquesa mun­dial. I aquest per­cen­tatge con­ti­nua crei­xent. Ja es veu, a sim­ple vista, que aquest repar­ti­ment ni és just ni és equi­ta­tiu.

Són dades que dibui­xen un pano­rama deso­la­dor. Per tant, de dades i anàlisis n’anem ben sobrats, però allò que fa falta és un pla d’acció. Molts experts con­si­de­ren que ja és massa tard, però també hi ha veus que diuen que encara podem evi­tar el pit­jor esce­nari. Si hem de rever­tir la situ­ació des­es­pe­rada en què ens tro­bem, cal actuar urgent­ment.

En el món uni­ver­si­tari som molt cons­ci­ents d’aquesta situ­ació. L’any 2017, la UPF ja va plan­te­jar una ini­ci­a­tiva estratègica per millo­rar el benes­tar pla­ne­tari que es refe­reix a temes medi­am­bi­en­tals, però també al benes­tar de les orga­nit­za­ci­ons i de les per­so­nes.

Sens dubte, les per­so­nes, la soci­e­tat i la natu­ra­lesa estan for­ta­ment inter­con­nec­tats. I això exi­geix un nou enfo­ca­ment de la ciència, que per­meti afron­tar des­a­fi­a­ments en l’àmbit glo­bal: des de la salut, la bio­lo­gia, la política i l’eco­no­mia fins a les huma­ni­tats, les engi­nye­ries, el dret o la comu­ni­cació.

Com a part d’aquesta ini­ci­a­tiva estratègica, s’inclou el nou com­plex de recerca i inno­vació que s’està desen­vo­lu­pant a l’entorn del Cam­pus de la Ciu­ta­de­lla de Bar­ce­lona.

Aquest com­plex serà de natu­ra­lesa interins­ti­tu­ci­o­nal i pròxima­ment es posarà la pri­mera pedra amb la par­ti­ci­pació de l’Estat, la Gene­ra­li­tat i l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, entre altres ins­ti­tu­ci­ons, i comp­tarà també amb la par­ti­ci­pació de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i altres uni­ver­si­tats.

La ini­ci­a­tiva va de bra­cet del nou edi­fici del Bar­ce­lona Ins­ti­tute of Sci­ence & Tech­no­logy (BIST) i el del CSIC als ter­renys de l’antic Mer­cat del Peix, i con­fi­gu­rarà el prin­ci­pal hub del sud d’Europa dedi­cat al benes­tar pla­ne­tari. Com es va evi­den­ciar en la dar­rera Assem­blea Gene­ral de l’ONU, estem davant d’una situ­ació crítica, però al mateix temps tenim una gran opor­tu­ni­tat per demos­trar les enor­mes capa­ci­tats que podem mobi­lit­zar si som capaços d’actuar de manera col·labo­ra­tiva. Ens ho devem a nosal­tres matei­xos, a les futu­res gene­ra­ci­ons i a totes les espècies del pla­neta que com­par­tim.