Alliberen 13 víctimes d’explotació sexual que vivien en una sala de calderes a Valladolid

La Poli­cia Naci­o­nal espa­nyola ha alli­be­rat tretze dones vícti­mes d’explo­tació sexual que mal­vi­vien amun­te­ga­des en una sala de cal­de­res d’un domi­cili de Valla­do­lid. Els agents han detin­gut cinc per­so­nes, tres dones i dos homes, d’edats com­pre­ses entre els 35 i 37 anys.

Les vícti­mes es tro­ba­ven en con­di­ci­ons d’extrema neces­si­tat, en alguns casos amb fills al seu càrrec. Tenen edats que oscil·len entre 23 i 27 anys; dotze d’elles han estat alli­be­ra­des a Valla­do­lid i una a Madrid.

Els agents han detin­gut cinc per­so­nes, qua­tre de naci­o­na­li­tat para­gua­iana i una espa­nyola, per delic­tes d’explo­tació sexual, afa­vo­ri­ment de la immi­gració clan­des­tina, delic­tes rela­tius a la pros­ti­tució, con­tra la salut pública, blan­queig de capi­tals i per­ti­nença a orga­nit­zació cri­mi­nal. Qua­tre dels cinc arres­tats han ingres­sat a la presó pro­vi­si­o­nal.

Les dones pro­ce­dents de Para­guai, arri­ba­ven a Valla­do­lid “enga­nya­des per gent sense ànima i aca­ba­ven sent escla­ves”, segons la dele­gada del govern a Cas­te­lla i Lleó, Vir­gina Bar­co­nes, que ha com­pa­re­gut en roda de premsa al cos­tat del cap de Bri­gada de la Uni­tat Cen­tral de Xar­xes d’Immi­gració Il·legal i Fal­se­dats Docu­men­tals (UCRIF CEN­TRAL) i el comis­sari José Nieto Bar­roso.

L’ope­ració poli­cial, que va començar al setem­bre del 2021 i va cul­mi­nar el pas­sat novem­bre, va reque­rir nom­bro­ses vigilàncies i va tenir el tes­ti­moni d’una de les afec­ta­des, que vivien a la sala de cal­de­res d’un domi­cili amb una desena d’habi­ta­ci­ons, on les vícti­mes eren obli­ga­des pels pro­xe­ne­tes a aten­dre els cli­ents.

Per des­man­te­llar l’orga­nit­zació cri­mi­nal, amb infra­es­truc­tura a Para­guai, Madrid i Valla­do­lid, els poli­cies han ava­luat la inserció d’anun­cis en webs de pros­ti­tució i han des­co­bert que les vícti­mes havien estat cap­ta­des almenys en alguns casos per per­so­nes del seu entorn fami­liar o del seu barri al Para­guai.

En arri­bar a l’Estat espa­nyol eren obli­ga­des a exer­cir la pros­ti­tució sense rebre diners a canvi amb l’excusa que havien de sal­dar el deute del seu tras­llat a Espa­nya, entre altres des­pe­ses. Les dones eren sot­me­ses a la vigilància cons­tant de càmeres i micròfons a la casa on resi­dien, de manera que es tro­ba­ven aïlla­des i no podien comu­ni­car-se ni tan sols entre elles sense que ho sapui­gues­sin els seus cap­tors.

Les dones a penes dor­mien i havien d’estar dis­po­ni­bles les vint-i-qua­tre hores del dia per si algun home sol·lici­tava els seus ser­veis. També eren obli­ga­des a posar per a foto­gra­fies amb con­tin­gut sexual com a forma d’atraure els cli­ents.

Esta­ven con­tro­la­des en tot moment per l’encar­re­gada de l’explo­tació al pis, no els estava permès cui­nar i men­ja­ven pro­duc­tes de ràpida ela­bo­ració per estar sem­pre a punt per quan les reque­ris­sin, amb inde­pendència de si es tro­ba­ven malal­tes.

La seva situ­ació irre­gu­lar a Espa­nya a mesura que pas­sava el temps feia que encara tin­gues­sin més por de reve­lar les seves cir­cumstàncies, pel temor a ser detin­gu­des o expul­sa­des del país. A més, podrien patir la Síndrome d’Esto­colm.