L’expre­si­dent dels Estats Units Donald Trump (2017-2021) va pagar zero dòlars en impos­tos fede­rals el 2020, any en què va per­dre els comi­cis per a la seva ree­lecció, reve­len les seves decla­ra­ci­ons fetes públi­ques avui pel Congrés.

El comitè de Mit­jans i Arbi­tris de la Cam­bra de Repre­sen­tants, con­tro­lat pel Par­tit Demòcrata, ha publi­cat les seves decla­ra­ci­ons d’impos­tos del 2015 al 2020 tan­cant un llarg litigi amb Trump, que havia inten­tat fre­nar-ne judi­ci­al­ment la publi­cació.

Els docu­ments reve­len que Trump va pagar 642.000 dòlars el 2015, quan va ini­ciar la seva car­rera pre­si­den­cial; però només 750 dòlars tant el 2016 com el 2017, el seu pri­mer any com a inquilí a la Casa Blanca.

El 2018 va pagar prop d’un milió de dòlars; el 2019 van ser més de 133.000 dòlars, però va pagar zero dòlars el 2020, any en què va per­dre davant el demòcrata Joe Biden.

Trump, que aspira a tor­nar a ser can­di­dat el 2024, havia sol·lici­tat al Tri­bu­nal Suprem que les seves decla­ra­ci­ons es man­tin­gues­sin en secret, però la màxima instància judi­cial nord-ame­ri­cana va rebut­jar el 22 de novem­bre pas­sat aquesta petició.

A més, la set­mana pas­sada es va saber que el Depar­ta­ment d’Hisenda (IRS, en anglès) no va audi­tar els impos­tos de Trump durant els dos pri­mers anys de man­dat, 2017 i 2018, encara que estava obli­gat a fer-ho, i no va començar a revi­sar-los fins que el Congrés li va dema­nar aquesta infor­mació, el 2019.

“Un pre­si­dent no és un con­tri­bu­ent ordi­nari. Té poder i influència a diferència de qual­se­vol altre nord-ame­ricà. I un gran poder com­porta una res­pon­sa­bi­li­tat encara més gran”, ha dit avui en un comu­ni­cat el pre­si­dent del comitè legis­la­tiu, el con­gres­sista demòcrata Ric­hard Neal.

Trump ha car­re­gat avui en un comu­ni­cat con­tra la publi­cació de les seves decla­ra­ci­ons, asse­gu­rant que “els demòcra­tes mai ho havien d’haver fet i el Tri­bu­nal Suprem no ho hau­ria d’apro­var mai” perquè aquesta pràctica deri­varà en “coses hor­ri­bles per a molta gent”.

Tot i així, ha sos­tin­gut que els pocs impos­tos pagats durant anys només demos­tren com d’“exitós” ha estat a l’hora d’uti­lit­zar “deduc­ci­ons impo­si­ti­ves” i crear “milers de llocs de tre­ball”.

La bata­lla per aques­tes decla­ra­ci­ons es remunta al 2019, quan el comitè de Mit­jans i Arbi­tris va eme­tre una citació legal per acce­dir a aquesta infor­mació en el marc de la seva inves­ti­gació sobre pos­si­bles infrac­ci­ons fis­cals per part de Trump.

Va basar la petició en una llei del 1924 que per­met als líders de certs comitès del Congrés, inclòs el de Mit­jans i Arbi­tris, dema­nar al secre­tari del Tre­sor i a la Hisenda nord-ame­ri­cana la publi­cació de les decla­ra­ci­ons d’impos­tos de qual­se­vol con­tri­bu­ent.

Trump va ser el pri­mer pre­si­dent nord-ame­ricà des de Gerald Ford (1974-1977) que no va publi­car cada any la seva decla­ració d’impos­tos, una tra­dició que els seus pre­de­ces­sors con­si­de­ra­ven part del deure de trans­parència i de ren­dició de comp­tes davant del poble.

La cam­bra baixa dels Estats Units va apro­var la set­mana pas­sada un pro­jecte de llei a favor que les decla­ra­ci­ons d’impos­tos dels pre­si­dents siguin audi­ta­des cada any, després que se sabés que les de Trump no van ser con­tro­la­des per Hisenda en els dos pri­mers anys de man­dat.