Gallery, el nou sentit del directe
Gallery Studio s’ha erigit en referència ineludible com a plataforma de streaming de música de parla hispana
La música ha estat, com a fenomen de cultura popular, una bona via per assolir una gran connexió amb el públic, guanyar grans audiències. Aquesta ha estat la visió estratègica de Gallery Studio, una empresa emergent impulsada per l’agència creativa Folch i la productora White Horse per crear nous formats audiovisuals per a plataformes com ara YouTube (223.000 subscripcions), Instagram (100.000 seguidors), TikTok (134.000 seguidors) i altres.
En poc més de dos anys, Gallery Studio ha esdevingut un referent en la música en streaming de parla hispana, tot depassant amb escreix els 60 milions de reproduccions.
Com insisteix Pol González, cofundador i director creatiu de Gallery Studio, en el moment de rumiar cap a on es podria menar en la creació audiovisual, van “copsar el component estratègic que pot tenir la música per aconseguir grans audiències”. Però, és clar, tot ha de partir d’entendre que l’audiència és molt exigent, i que potser ja no en té prou amb formats tradicionals com ara el videoclip. “Vam entendre que el videoclip està potser massa explotat i, a més, a Barcelona hi ha gent molt bona que en fa.”
El directe, la diferència.
El fort impacte d’aquests directes, amb una viralització molt important a xarxes, va determinar l’expansió del projecte en diverses iniciatives. D’una banda, tenim Room, un format musical concebut per ser difós a TikTok, i per conrear el concepte de curadoria d’artistes: “Volem detectar músics joves que en un determinat moment ens semblen prou interessants per mostrar-los a tot el món, en un format específic, nadiu, per a una plataforma com TikTok, amb la seva pròpia idiosincràsia.” A Room, hom recrea el petit espai íntim de l’artista, des d’on crea i fa difusió del seu art. Per Room han passat ja noves promeses com ara Mda i Vivi K.
Una altra branca és Gallery Records, que vol enfocar la seva activitat en la gestió de drets de nous formats digitals a diferents plataformes de streaming i entorns virtuals, tot i que, com diu Pol González, volen “ser un segell que no només mostri música, sinó que també en creï”. Hi afegeix: “El concepte serà el de càpsula, produir un tema, més que tot un llarga durada.”
I encara una altra extensió del projecte Gallery és l’organització d’esdeveniments, com ara el que s’ha fet per a la marca de roba Pull&Bear: “Creiem que aquestes experiències de marca poden tenir recorregut l’any vinent.” Un altre format que es troba en estudi per eixamplar els límits de Gallery podrien ser els pòdcasts, “amb continguts, de moda i cultura, al voltant de la música” i el rodatge de documentals “enfocats a l’escena musical, a estils o al fet cultural mateix”. Gallery va néixer amb una inversió inicial, i l’any 2021 ja va tancar amb un volum de negoci de 260.000 euros, per enfilar-se el 2022 fins als 2 milions. És ja una empresa que genera rendibilitat, i que ja els “genera beneficis”. Gallery Sessions va consolidant lligams amb grans marques com ara Amazon, Bershka i Adidas, que han posat el seu nom en un grapat de sessions. L’equip de Gallery el formen actualment 10 persones. Gallery Studio és una de les peces que componen Acid House, l’espai que engloba la trama d’empreses participades per Folch. En la definició de Pol González: “És un lloc on volem que passin coses, que dona cabuda a coses com ara xerrades amb dissenyadors, i que en un futur podria esdevenir una acceleradora de noves empreses.”
A Madrid, i més endavant a Amèrica
En els pròxims mesos, a Madrid obrirà les seves portes un nou Acid House, amb la voluntat d’aprofitar que “a Madrid també hi ha molta indústria musical”: “Creiem que podem reproduir allà aquest concepte de música en directe des de l’aparador.”
També és previst a curt termini fer un salt a Amèrica: “Quan vam definir el format de Gallery Sessions, ja ens vam emmarcar clarament en l’àmbit de la música de parla hispana, el projecte va néixer associat a artistes llatinoamericans.” I remarca: “La música llatina ja no és una simple veta de mercat, és un fenomen global, i, d’altra banda, vam constatar que ningú s’hi havia especialitzat per ser-ne plataforma d’impuls.”
Així doncs, no és estrany que el projecte hagi començat a cercar complicitats a llocs com ara l’illa de Puerto Rico, en una de les principals capitals llatines dels EUA, Miami, Mèxic i l’Argentina. Com diu Pol González: “Miami pot semblar a priori el lloc més interessant per tenir-hi una base d’operacions, però no es poden descartar altres indrets, estem conversant amb gent d’arreu.”