Eines

Rubén Bonet

Fundador i conseller delegat de Fractus

“Que copiessin la nostra invenció va ser el senyal que havíem tingut èxit”

Quan nosaltres vam començar el 1999, el ‘venture capital’ no existia a Barcelona

Frac­tus no és un nom gaire cone­gut pel gran públic, mal­grat que les seves ante­nes frac­tals inven­ta­des a Bar­ce­lona han estat clau en la revo­lució de la tele­fo­nia mòbil. Avui dia, l’empresa inver­teix gai­rebé tot el seu pres­su­post en R+D i a crear patents per després trans­fe­rir la tec­no­lo­gia mit­jançant llicències: ja ha regis­trat més de 140 patents. És una història d’èxit que amaga moments crítics, com quan van estar a punt de des­a­parèixer o quan van empren­dre una bata­lla legal con­tra grans fabri­cants de telèfons per pira­te­ria i van gua­nyar. Rubén Bonet, cofun­da­dor amb Car­les Puente, ho explica ara en un lli­bre.

Quan Frac­tus va néixer el 1999 el model era indus­trial?
És cert que vam tenir l’opció de com­prar una fàbrica d’ante­nes i injec­tar la nos­tra tec­no­lo­gia però la vam des­car­tar; la posada en marxa d’un model indus­trial reque­reix posar dins de la com­pa­nyia mol­tes coses de les quals no som experts: el nos­tre fort és inver­tir en R+D, això ho vam tenir clar des del pri­mer moment. I ens vam ado­nar que obtindríem un retorn de la inversió més ele­vat si anàvem direc­ta­ment a lli­cen­ciar la tec­no­lo­gia. És can­viar radi­cal­ment el compte de resul­tats per ser més efi­ci­ents.
Qui­nes altres coses teníeu clares?
Que el camí no seria fàcil, i per això vam mun­tar un con­sell d’admi­nis­tració fort abans de tenir els inver­sors, ens vam envol­tar dels millors advo­cats de Bar­ce­lona i van bus­car inver­sors que també tin­gues­sin bons con­tac­tes i capa­ci­tat de suport.
I vau bas­tir una arqui­tec­tura de patents des del minut zero. Això ha estat clau?
Total­ment. Vam enten­dre que era fona­men­tal estruc­tu­rar les patents en allò que en diem “la cate­dral de patents”, perquè teníem la sen­sació que, en el cas que la nos­tra tec­no­lo­gia tingués èxit, ens copi­a­rien. De fet, la còpia era el senyal de l’èxit.
De fet és el que va pas­sar i vau haver d’anar a judici.
Hi ha un inter­val tem­po­ral en què, en paral·lel a les con­ver­ses que teníem amb cli­ents per intro­duir la tec­no­lo­gia, aquests cli­ents, en altres pro­jec­tes, i altres cli­ents amb els quals encara no havíem par­lat esta­ven uti­lit­zant ante­nes amb la nos­tra tec­no­lo­gia.
Estem par­lant de grans mar­ques com ara Sam­sung, LG i Black­berry.
Efec­ti­va­ment. En aquest món l’acte de la còpia no és necessària­ment una acció d’espi­o­natge indus­trial, sinó que, de manera natu­ral, els desen­vo­lu­pa­dors d’ante­nes arri­ben a la con­clusió -més tard que nosal­tres i veient ante­nes de pro­jec­tes dels quals Frac­tus for­mava part- que la millor manera de fer ante­nes és la que vam inven­tar.
Les vos­tres ante­nes van revo­lu­ci­o­nar els mòbils, però ini­ci­al­ment estàveu més enfo­cats al mer­cat de les tor­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons?
Sem­pre hem tin­gut la visió d’aquests dos mer­cats, però sí que és cert que en les fases ini­ci­als ens vam con­cen­trar en les tor­res, i després, per l’explosió de la tele­fo­nia mòbil, ens vam ori­en­tar més cap aquí, però mai hem dei­xat de fer recerca en aquests dos camps i molts altres com ara l’auto­moció. La nos­tra volun­tat era por­tar la tec­no­lo­gia bàsica (deep tech) a tants camps com fos pos­si­ble.
I, mal­grat aquest èxit inter­na­ci­o­nal, vau estar a no res de fer fallida. Què va pas­sar?
L’empresa va estar a punt d’ensor­rar-se després d’una com­pra fallida, que va des­en­ca­de­nar una espi­ral nega­tiva en els nos­tres inver­sors que va pro­vo­car que tin­gues­sin una situ­ació crítica des del punt de vista del finançament, és allò que en el món start-up es coneix com “la tra­vessa del desert” (valley of death), que va ser més llarga del que ens pensàvem i els diners es van esgo­tar. Mai vam per­dre la nos­tra visió que aca­baríem tri­om­fant i que calia per­se­ve­rar. De fet, es va resol­dre fent un mana­ge­ment buy-out, que és que els matei­xos direc­tius vam com­prar les acci­ons dels nos­tres inver­sors i vam injec­tar el capi­tal neces­sari per tirar enda­vant.
Podríem con­si­de­rar Frac­tus una de les pio­ne­res del que ara és el hub d’empre­ses tec­nològiques de Bar­ce­lona?
Sí. Quan vam començar nosal­tres, el ven­ture capi­tal no exis­tia i vam haver de bus­car proveïdors de pri­vate equity, que nor­mal­ment entra en fases més madu­res d’una empresa, i convèncer-los que apos­tes­sin per nosal­tres. Ales­ho­res, encara Acció era el Cidem i una de les pri­me­res con­ver­ses que vam tenir va ser sobre Sili­con Valley i què fer a Bar­ce­lona. Després va sor­tir Bar­ce­lona Activa, el fons Bar­ce­lona Emprèn, que va inver­tir a Frac­tus en fases ini­ci­als. I ara l’eco­sis­tema està molt més desen­vo­lu­pat, hi ha ven­ture capi­tal, hi ha incu­ba­do­res i acce­le­ra­do­res, el que és la trans­ferència uni­ver­si­tat-empresa està molt millor.
Diu que volia situar Frac­tus al lloc que li per­toca entre les com­pa­nyies que han con­tribuït amb alguna inno­vació tren­ca­dora en la indústria de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. Aquest és el motiu del lli­bre?
Nosal­tres hem llui­tat molt i ja tenim aquest lloc que ens per­toca en la història de la nos­tra indústria. El lli­bre és apro­xi­mar aquesta vali­dació del con­cepte a un lec­tor que pot ser d’empresa o més gene­ral. El 2019 vaig tenir la sen­sació que s’havia tan­cat un cer­cle que es va ini­ciar el 1999, quan en Car­les i jo vam tenir aque­lla pri­mera con­versa al seu des­patx de la uni­ver­si­tat, i que havien cal­gut vint anys de mun­ta­nya russa per fer rea­li­tat aque­lla idea. I em vaig ado­nar que tenia una història per expli­car. Ens ho hem pas­sat molt bé i també hem patit molt.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.