Amb el pas del temps, queda clar que el teletreball serà un dels factors de transformació de les relacions laborals. Un dels pocs actius de la pandèmia va ser posar de manifest i expandir el potencial d’una forma d’organització flexible de les tasques laborals. Si bé la superació de la crisi sanitària està fent minvar la seva presència, més del 10% de les persones que treballen a la Unió Europea afirmen desenvolupar, de manera habitual, les seves funcions des d’un indret diferent de l’oficina. Parlo d’oficina perquè la implementació d’aquesta pràctica laboral està sent molt esbiaixada. Òbviament, el fet de poder desenvolupar la totalitat o part de la jornada laboral en remot depèn del tipus de feina que es tingui.

En la mesura que l’ús de les eines digitals es complementa millor amb el treball més qualificat, més preparat per aprendre nous coneixements i més fàcilment adaptable als canvis organitzatius, han estat les persones amb millor formació, que desenvolupen tasques que són directives o bé que requereixen essencialment habilitats cognitives i que es poden exercir amb un grau elevat d’autonomia i control, les protagonistes principals de l’enlairament del teletreball. Però el seu avenç no només depèn de les característiques de la feina, sinó també de la capacitat per superar els obstacles culturals i tecnològics associats a la nova manera de treballar. A Europa, els diferents governs han tractat de posar ordre i mètode al seu desplegament, per tal de garantir una aplicació amb els recursos necessaris i sense deteriorament de les condicions laborals. Però, com acostuma a passar quan no es resolen bé els processos de coordinació o governança compartida, la sort ha anat per barris, i l’impacte de les noves normatives és profundament desigual, sobretot pel que fa a la protecció dels treballadors. Com de costum, les dissensions entre socis europeus trigaran a esvair-se, de manera que si del que es tracta és d’afavorir la disseminació del treball en remot, tal vegada seria oportú esmerçar esforços a esvair els temors i millorar les competències directives pel que fa a coordinar, motivar i monitoritzar equips de treball en remot amb l’ús de les tecnologies emergents, sobretot en el cas de les petites i mitjanes empreses. La digitalització avança a pas ferm i no convindria renunciar a estratègies que ens permetrien treure’n el màxim partit.