Entre la soci­e­tat cata­lana fa temps que hi ha un cert neguit al vol­tant de si no anem prou de pressa en la tran­sició cap a un futur en què el recurs energètic sigui d’ori­gen reno­va­ble, per tal de fer front a l’emergència climàtica que ens assetja. Cer­ta­ment, Cata­lu­nya està pagant ara haver badat fa dècades en l’impuls dels diver­sos eixos de les ener­gies reno­va­bles, men­tre obser­vava com altres comu­ni­tats de l’Estat feien pas­ses deci­di­des en aquest sen­tit, fins a con­so­li­dar en la seva cis­te­lla energètica la par­ti­ci­pació del vec­tor verd. Ara, però, ja no s’hi val plànyer-se, i el que cal és afron­tar amb decisió les pròximes dècades, en què hau­rem d’aban­do­nar de forma defi­ni­tiva l’era dels com­bus­ti­bles fòssils. Per a això, però, caldrà bas­tir con­sen­sos sobre quin és el model que volem pre­co­nit­zar. Cer­ta­ment, per acon­se­guir l’hege­mo­nia de l’ener­gia neta, pro­jec­tes de gran abast, en eòlica i en foto­vol­taica, poden tenir alguna presència, però el punt d’equi­li­bri l’hau­ran de donar els petits pro­jec­tes dis­tribuïts, d’arrel local i amb par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, que són els que real­ment poden asso­lir el favor de tot el ter­ri­tori per des­ple­gar amb un pas ferm les ener­gies reno­va­bles. Venen temps de grans trans­for­ma­ci­ons, en què el desen­vo­lu­pa­ment de tot el ven­tall de l’ener­gia reno­va­ble haurà de dur a comp­tar amb el poten­cial que puguin ofe­rir les hidroelèctri­ques de bom­batge, que poden ser deci­si­ves com a eina d’emma­gat­ze­matge per apor­tar segu­re­tat al sis­tema energètic català, i la fabri­cació d’hidro­gen verd, cri­dat a ser la penúltima revo­lució en ener­gia, tot i que el seu desen­vo­lu­pa­ment a hores d’ara plan­teja alguns dub­tes. Tot ple­gat ha de ser­vir perquè Cata­lu­nya, sense obli­dar que forma part d’un gran sis­tema euro­peu inter­con­nec­tat, sigui veri­ta­ble­ment sobi­rana energètica­ment, amb capa­ci­tat de treure pro­fit al ter­ri­tori dels bene­fi­cis que puguin ofe­rir el sol, el vent i l’aigua. Si no fos així, el país esde­vin­dria un sim­ple recep­tor de recur­sos produïts en altres ter­ri­to­ris de l’Estat, amb ben poca capa­ci­tat de decisió. Tam­poc no s’ha d’obli­dar que amb la pene­tració de les ener­gies ver­des es llaura tot un camp d’opor­tu­ni­tats per a la cre­ació de mul­ti­tud d’ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als, des de la recerca fins a la fabri­cació, pas­sant per totes les bau­les de la cadena, que en pocs anys podrien donar un nou aspecte al per­fil de l’eco­no­mia de Cata­lu­nya.