Reestructuració empresarial en la nova llei concursal
El nou text refós de la llei concursal, que va entrar en vigor el passat 26 de setembre, introdueix com a novetat la figura del reestructurador com a professional independent que rebrà l’encàrrec del jutjat mercantil per, en una fase prèvia a la declaració del concurs de creditors, mediar amb l’empresa deutora i els seus creditors, per intentar aconseguir un acord (pla de reestructuració) amb els creditors, que permeti a l’empresa poder atendre’ls en uns terminis i condicions determinades, i que, al mateix temps, la faci viable i eviti la liquidació concursal.
Efectivament, la introducció d’aquesta figura en la nova llei concursal ve de la necessitat d’adequar la normativa europea en matèria d’insolvències i reestructuracions a la legislació espanyola, i neix amb l’objectiu de salvar el màxim d’empreses possibles, en uns moments actuals en què més del 90% de les empreses que es declaren en concurs de creditors acaben en liquidació, venent els actius i tancant l’activitat.
El plans de reestructuració són uns instruments preconcursals que substitueixen els acords de refinançament homologats pel jutjat mercantil, i que permeten modificar les estructures d’actiu i passiu d’empreses deutores, amb l’objectiu de sobreviure a una situació d’insolvència.
A la reestructuració i el corresponent pla de reestructuració només s’hi podran acollir les empreses que, tot i estar immerses en una greu crisi, encara poden ser viables, i la seva activitat en funcionament pot ser valoritzada en el mercat. Això s’haurà de verificar en el corresponent pla de viabilitat. Per tant, és important que el reestructurador informi de la viabilitat de l’empresa (pla de viabilitat), i més important encara que concreti si el valor de l’empresa en funcionament és superior al de l’empresa en liquidació. És a dir, caldrà que informi els creditors si el pla de reestructuració que presenta el deutor permet uns fluxos de caixa suficients per pagar tot o part del deute total superior al que s’obtindria en un procés de liquidació i de venda d’actius amb tancament de l’activitat. Aquest pla, un cop aprovat perquè afecti tots els creditors, fins i tot aquells que no hi han votat a favor, haurà de ser homologat davant el jutjat mercantil a sol·licitud de l’òrgan d’administració de l’empresa deutora.
Per tant, la figura del reestructurador serà molt important per aconseguir l’objectiu de facilitar la continuïtat de les empreses viables. La seva principal responsabilitat serà redactar un informe sobre el valor de l’empresa en funcionament.
La llei estableix que poden ser reestructuradors les persones físiques o jurídiques i que seran nomenades pel jutge, que a la vegada determinarà la retribució i durada del càrrec. El nomenament del reestructurador serà obligatori quan el jutge mercantil competent ho estimi necessari, o quan un nombre elevat de creditors o el mateix deutor ho demanin.
En definitiva, per assolir l’objectiu de salvar les empreses viables que la nova regulació concursal està buscant amb la figura del reestructurador i els plans de reestructuració, caldrà que un dels principals actors en la negociació per part dels creditors, com són les entitats bancàries, accepti i faci confiança a l’empresa que s’acull a un pla de reestructuració, per tal de poder salvar activitats productives i llocs de treball. En cas contrari, tot serà paper mullat, i en tenim exemples, com la regulació de l’anterior article 5 bis en què es preveia, en una declaració preconcursal, la negociació amb els creditors per arribar a acords de pagament que evitin la declaració del concurs.