Absolt de calúmnies el coronel que va acusar de traïció Pablo Iglesias

L’Audiència de Madrid ha con­fir­mat la sentència d’un jut­jat madri­leny que va absol­dre de calúmnies el coro­nel de l’Exèrcit reti­rat que va acu­sar l’ex-vice­pre­si­dent del govern Pablo Igle­sias d’afa­vo­rir països com Veneçuela, l’Iran i el Mar­roc i faci­li­tar-los infor­mació clas­si­fi­cada, cosa que cons­ti­tui­ria traïció.

La cort pro­vin­cial deses­tima el recurs d’Igle­sias con­tra la reso­lució del Jut­jat Penal 31 de Madrid, que va absol­dre D.C.L. en la que­re­lla per calúmnies i injúries que va plan­te­jar Igle­sias arran d’arti­cles a El Cor­reo Español i entre­vis­tes en les quals vin­cu­lava l’exmi­nis­tre amb el nar­cotràfic veneçolà i amb un supo­sat finançament iranià.

En la seva sentència, els magis­trats rebut­gen el recurs del polític i rati­fi­quen la sentència del jut­jat en dub­tar que les expres­si­ons difo­ses “tin­guin la sufi­ci­ent força i con­sistència com per enten­dre que són de tal gra­ve­tat que hagin afec­tat el seu honor fins al punt que mereixi una tutela penal”.

La Sala afe­geix que “això és així ja no només pel cir­cums­tan­cial del fet sinó pel clima con­vuls que exis­teix actu­al­ment en el debat polític, en el qual qual­se­vol tipus de des­qua­li­fi­ca­ci­ons efec­tu­a­des s’anul·len o obli­den per les següents sense que deixi seqüela en l’honor dels inter­vi­nents”.

El tri­bu­nal esta­bleix que els comen­ta­ris sobre Pablo Igle­sias no són impu­ta­ci­ons clares i con­cre­tes i coin­ci­dei­xen amb el jut­jat en con­cloure que “man­quen de pre­cisió sufi­ci­ent com a ins­tru­ment d’una impu­tació de fets assi­mi­la­ble a la calúmnia, ja sigui per estar cons­truïdes sobre un rumor i no sobre una afir­mació o per ines­pecífiques”.

“Vin­cu­lar algú amb el nar­cotràfic no és sufi­ci­ent a efec­tes penals sinó que reque­reix un desen­vo­lu­pa­ment addi­ci­o­nal”, asse­nyala la sentència. Els magis­trats també tre­uen ferro a “dir d’algú que «està a sou» d’una orga­nit­zació o Estat”, ja que con­si­de­ren que “aquest terme té una càrrega metafòrica en el con­text uti­lit­zat”.

Els jut­ges recor­den que “per poder con­dem­nar per calúmnia és impres­cin­di­ble des­criure una con­ducta mit­ja­na­ment deta­llada que per­meti dis­cer­nir els ele­ments essen­ci­als del tipus penal amb els voca­bles soci­al­ment uti­lit­zats”. “Quan aquest requi­sit no con­corre, perd aquesta qua­li­tat per con­ver­tir-se en burda insi­nu­ació incapaç d’omplir l’exigència de l’arti­cle del Codi Penal que cas­tiga aquest delicte”, afe­geix l’escrit.