El moment decisiu de l’energia eòlica marina

Amb l’apro­vació dels Plans d’Orde­nació de l’Espai Marítim (POEM), el desen­vo­lu­pa­ment de l’ener­gia eòlica marina entra en l’any deci­siu, amb la pers­pec­tiva que Cata­lu­nya pugui arri­bar a cap­tar un GW dels tres que l’Estat espa­nyol ha esta­blert en la seva pla­ni­fi­cació.

Ara per ara, les mira­des es con­cen­tren en una de les zones del POEM, l’àrea de la badia de Roses, on fins ara sis empre­ses hi han pre­sen­tat pro­jec­tes, alguns dels quals de mag­ni­tud remar­ca­ble, com el Catwind del grup Cobra, de 1.200 MW de potència, i els Tra­mun­tana de Sener, Gavina d’Iber­drola i Creus de Fer­ro­vial, tots tres de 500 MW de potència cada un. Per a Jaume Morrón, gerent d’Eolic­Cat, “de ben segur que quan s’obri la sub­hasta, que pre­vi­si­ble­ment serà durant el segon semes­tre de l’any, hi haurà més can­di­dats, i vin­dran grans ope­ra­dors dane­sos, ale­manys o britànics”.

Jus­ta­ment, en par­lar de sub­has­tes, tot­hom roman expec­tant al vol­tant de qui­nes seran les regles del joc, sobre quin volum en MW es lici­tarà, quina hau­ria de ser la mida màxima dels pro­jec­tes o si es con­vo­ca­ran, tal­ment com al Regne Unit, dues sub­has­tes dife­ren­ci­a­des, una que assigna espai i capa­ci­tat i una altra que marca tarifa. També podria pas­sar que aquesta pri­mera sub­hasta s’adrecés a pro­jec­tes pilot, presèrie, per posar a prova tec­no­lo­gies.

Jaume Morrón, tot obser­vant el cas d’Escòcia, on s’estan desen­vo­lu­pant 15 GW, par­teix d’una cer­tesa: “Aquí el que ens cal són GW, hem d’anar a cer­car una gene­ració mas­siva, a exe­cu­tar.” A banda del model britànic o el dels EUA, molt basats en el preu més com­pe­ti­tiu de l’ener­gia, hi ha el danès, en què es cerca la com­petència, però hi ha una pre­se­lecció de les empre­ses que van al con­curs per garan­tir-ne la capa­ci­tat tec­nològica. Aquí, segons el gerent d’Eolic­Cat, “s’hau­ria de mirar sobre­tot el desen­vo­lu­pa­ment local”: “En el cas de l’Empordà, es cre­a­ria molta ocu­pació en el procés de cons­trucció i en els trenta anys d’ope­ració, amb tas­ques qua­li­fi­ca­des, com la vigilància ambi­en­tal, que con­tri­bui­rien a diver­si­fi­car l’eco­no­mia.”

Raquel Juan, pro­ject mana­ger de Sener, que pro­mou con­jun­ta­ment amb Blu­e­Float per al golf de Roses el pro­jecte Tra­mun­tana, ha expli­cat en una jor­nada sobre eòlica marina con­vo­cada pels Engi­nyers Indus­tri­als de Cata­lu­nya que “cal posar el ter­ri­tori al cen­tre del pro­jecte, fins al punt que par­ti­cipi en la pro­pi­e­tat”. Defensa l’escru­po­lo­si­tat del pro­jecte en el res­pecte del medi amb un estudi publi­cat pel Jour­nal of Marine Sci­ence and Engi­ne­e­ring que sosté que l’impacte del pro­jecte és mode­rat en aspec­tes com ter­bo­lesa i sedi­men­tació, soroll sub­marí, cir­cu­lació hidro­dinàmica o alte­ració de camps elec­tro­magnètics. Així mateix, afe­geix Raquel Juan, hi ha com­pa­ti­bi­li­tat d’usos: “S’ha ubi­cat el parc en zona de veda i se soter­ra­ria la línia d’eva­cu­ació a prou fondària per garan­tir la pesca i les acti­vi­tats nàuti­ques.” Hom també des­taca que els ports de la zona podrien par­ti­ci­par en la cadena de sub­mi­nis­tra­ment, ja que bona part de l’assem­blatge dels aero­ge­ne­ra­dors es fa a l’espai por­tu­ari.

Tot i les nom­bro­ses reu­ni­ons entre pro­mo­tors i ter­ri­tori, hi ha con­tes­tació, com la de l’Asso­ci­ació Stop Macro Parc Eòlic Marí, que està en con­tra del que con­si­dera “un model obso­let de mul­ti­na­ci­o­nals que con­tro­len el mer­cat de l’ener­gia”, com es diu en el seu mani­fest. Explica que “el fet que l’ener­gia produïda sigui verda no vol dir que el pro­jecte sigui en cap cas sos­te­ni­ble, com ho evi­den­cien les grans afec­ta­ci­ons que es pre­ve­uen a curt i llarg ter­mini en la pesca, el pai­satge, el medi ambi­ent i el turisme” i “sobre­tot quan ja s’està cami­nant cap un model alter­na­tiu de demo­cra­tit­zació de l’ener­gia”. La pla­ta­forma no només expressa la pre­o­cu­pació per l’impacte dels molins al mar, sinó també pel que pugui oca­si­o­nar al ter­ri­tori, com ara la con­nexió de la línia des del mar fins al cen­tre de dis­tri­bució, que, a parer seu, podria afec­tar el parc natu­ral dels Aigua­molls de l’Empordà i altres espais d’interès natu­ral.