La roba usada i l’slow fashion, guanyen adeptes cada dia que passa. Una dada prou alliçonadora la dona la Fundació Humana, que ha vist com en els darrers cinc anys, les vendes a les seves botigues han crescut un 20%, fins a superar el llistó simbòlic del milió de peces. Conscienciats ambientals, cercadors de roba de qualitat a bon preu, els que volen roba de marca però barata, amants del vintage, dissenyadors que espigolen peces úniques per readaptar-les, etc. Són molts els perfils que donen embranzida a un mercat que, segons l’informe Consumer Trends, el 2030 pot duplicar el de la moda ràpida, amb un ple desplegament del comerç electrònic en aquest àmbit.

Dins d’aquesta tendència, grans monstres de la moda fast fashion, com Zara i H&M, s’han decidit a jugar a la lliga del comerç de moda de segona mà en la dimensió digital, amb les plataformes Zara Pre-Owned i Sellpy, respectivament. Els analistes barrinen si es tracta d’una acció ben meditada dins dels nous corrents sostenibles o d’un simple cant de sirena per atreure l’usuari de botiga vintage. Neus Soler, professora d’economia i empresa de la UOC, adverteix que “sembla un contrasentit que, d’una banda, venguin productes de segona mà i, de l’altra, continuïn produint volums ingents de roba i, a més, en condicions generalment no desitjables.” Si no es redueixen aquests volums, com diu Soler, es podria pecar de greenwashing. Però la moda de l’economia circular té altres causes, com assenyala Ana Isabel Jiménez-Zarco, investigadora del grup i2TIC: “Sens dubte, la crisi econòmica actual i la inflació són dues raons que se sumen al corrent de defensa de l’economia circular.”

A més, amb aquestes plataformes, Zara i H&M i els que vinguin poden exercir un cert control sobre el consumidor. Com diu Soler, “si la marca no té una plataforma pròpia, el consumidor vendrà les seves peces de vestir igualment, mitjançant plataformes com Vinted o Wallapop. Si ho fa amb la plataforma de la marca, la informació que se’n generi, com ara dades demogràfiques, psicogràfiques o de comportament, seran propietat de la marca.”

A més, les plataformes d’aquestes marques es poden beneficiar de la gran capil·laritat de les seves botigues físiques per donar més seguretat als consumidors, amb els quals poden acordar fàcilment punts de recollida i horaris. Cal fer avinent que en el comerç digital de roba usada, sovint hi ha queixes sobre l’estat del producte, la seva autenticitat o si la talla és l’adequada. La certificació de les peces pot ser una eina de venda decisiva per a aquests nous convidats a l’slow fashion, els quals, si es volen imposar, ho hauran de posar molt fàcil als seus clients potencials.