Gran angular

Apuntar-se a l’‘slow fashion’

4quilos de roba per persona llença cada any un català, i un 1% arriba a transformar-se en altres peces, mentre que un 19% es reutilitza

La roba usada i l’slow fas­hion, gua­nyen adep­tes cada dia que passa. Una dada prou alliçona­dora la dona la Fun­dació Humana, que ha vist com en els dar­rers cinc anys, les ven­des a les seves boti­gues han cres­cut un 20%, fins a superar el llistó simbòlic del milió de peces. Cons­ci­en­ci­ats ambi­en­tals, cer­ca­dors de roba de qua­li­tat a bon preu, els que volen roba de marca però barata, amants del vin­tage, dis­se­nya­dors que espi­go­len peces úniques per rea­dap­tar-les, etc. Són molts els per­fils que donen embran­zida a un mer­cat que, segons l’informe Con­su­mer Trends, el 2030 pot dupli­car el de la moda ràpida, amb un ple des­ple­ga­ment del comerç electrònic en aquest àmbit.

Dins d’aquesta tendència, grans mons­tres de la moda fast fas­hion, com Zara i H&M, s’han deci­dit a jugar a la lliga del comerç de moda de segona mà en la dimensió digi­tal, amb les pla­ta­for­mes Zara Pre-Owned i Sellpy, res­pec­ti­va­ment. Els ana­lis­tes bar­ri­nen si es tracta d’una acció ben medi­tada dins dels nous cor­rents sos­te­ni­bles o d’un sim­ple cant de sirena per atreure l’usu­ari de botiga vin­tage. Neus Soler, pro­fes­sora d’eco­no­mia i empresa de la UOC, adver­teix que “sem­bla un con­tra­sen­tit que, d’una banda, ven­guin pro­duc­tes de segona mà i, de l’altra, con­tinuïn pro­duint volums ingents de roba i, a més, en con­di­ci­ons gene­ral­ment no desit­ja­bles.” Si no es redu­ei­xen aquests volums, com diu Soler, es podria pecar de gre­enwas­hing. Però la moda de l’eco­no­mia cir­cu­lar té altres cau­ses, com asse­nyala Ana Isa­bel Jiménez-Zarco, inves­ti­ga­dora del grup i2TIC: “Sens dubte, la crisi econòmica actual i la inflació són dues raons que se sumen al cor­rent de defensa de l’eco­no­mia cir­cu­lar.”

A més, amb aques­tes pla­ta­for­mes, Zara i H&M i els que vin­guin poden exer­cir un cert con­trol sobre el con­su­mi­dor. Com diu Soler, “si la marca no té una pla­ta­forma pròpia, el con­su­mi­dor vendrà les seves peces de ves­tir igual­ment, mit­jançant pla­ta­for­mes com Vin­ted o Walla­pop. Si ho fa amb la pla­ta­forma de la marca, la infor­mació que se’n generi, com ara dades demogràfiques, psi­cogràfiques o de com­por­ta­ment, seran pro­pi­e­tat de la marca.”

A més, les pla­ta­for­mes d’aques­tes mar­ques es poden bene­fi­ciar de la gran capil·lari­tat de les seves boti­gues físiques per donar més segu­re­tat als con­su­mi­dors, amb els quals poden acor­dar fàcil­ment punts de reco­llida i hora­ris. Cal fer avi­nent que en el comerç digi­tal de roba usada, sovint hi ha quei­xes sobre l’estat del pro­ducte, la seva auten­ti­ci­tat o si la talla és l’ade­quada. La cer­ti­fi­cació de les peces pot ser una eina de venda deci­siva per a aquests nous con­vi­dats a l’slow fas­hion, els quals, si es volen impo­sar, ho hau­ran de posar molt fàcil als seus cli­ents poten­ci­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.