Quin gran mis­teri, el de les gale­ries d’art que mos­tren a peu de car­rer belles obres, però on poca gent gosa entrar, com si un mur invi­si­ble les fes impe­ne­tra­bles. “La gent pensa equi­vo­ca­da­ment que és un món inac­ces­si­ble, que no és a l’abast de les seves but­xa­ques, i li fa por o ver­go­nya acce­dir-hi”, es lamenta Guio­mar Roglan, fun­da­dora de moool, una gale­ria d’obres digi­tals en for­mat NFT que vol “demo­cra­tit­zar” l’art i superar vells pre­ju­di­cis.

A Roglan, la passió per com­prar peces artísti­ques li ve de la seva mare, que era una entu­si­asta col·lec­ci­o­nista, i ella ha anat con­cre­tant en una admi­ració par­ti­cu­lar per la il·lus­tració digi­tal. Els artis­tes que tre­ba­llen amb eines tec­nològiques o que les com­bi­nen amb les analògiques es tro­ba­ven fins ara amb la difi­cul­tat de ven­dre obra ori­gi­nal d’una altra manera que no fos a través de còpies impre­ses en paper nume­ra­des i sig­na­des. Amb l’apa­rició de la tec­no­lo­gia blockc­hain i dels smart-con­tracts que cer­ti­fi­quen l’auten­ti­ci­tat de transac­ci­ons en l’entorn digi­tal, això ha can­viat. Els NFT (non-fun­gi­ble token o moneda no fun­gi­ble) és el que ha con­ver­tit un arxiu digi­tal que podia ser repli­cat fins a l’infi­nit sense poder dis­tin­gir-ne el pri­mer, en una cosa sin­gu­lar i ori­gi­nal, que, al cap i a la fi, és el que dis­tin­geix el món de l’art: un qua­dre de Tàpies pot ser copiat, però mai n’hi haurà un altre d’igual. Els smart con­tracts blin­den l’auten­ti­ci­tat de l’obra. Ara bé, els NFT han inau­gu­rat un mer­cat nou que d’entrada no s’ha cen­trat en obres de grans artis­tes, sinó més aviat tot el con­trari: cre­a­dors de mems i gifs que han con­reat una certa popu­la­ri­tat o direc­ta­ment bro­mis­tes estan venent els seus arxius, i això no han aju­dat a pres­ti­giar el negoci. De tot això es vol allu­nyar moool, que es defi­neix com una gale­ria con­ven­ci­o­nal però en línia i per a art digi­tal, amb un catàleg tan­cat d’artis­tes reco­ne­guts. Va enge­gar motors el desem­bre pas­sat, amb set artis­tes que ani­ran ampli­ant amb la idea que a finals del 2023 en siguin una vin­tena. Es poden adqui­rir obres d’il·lus­tra­dors com Javier Maris­cal, Jorge Arévalo o Jordi Català (cre­a­dor del TOI), de dis­se­nya­dors com Fede­rico Babina i Abe the Ape, dels fotògrafs Anna Davis i Daniel Rueda i de l’arqui­tecte i pin­tor Jaime Monge.​Una altra pota del negoci és el labo­ra­tori cre­a­tiu, que con­ver­tirà en pro­pos­tes artísti­ques l’obra de can­tants i espor­tis­tes. S’estrena amb Lati­dos, a par­tir dels batecs del cor d’Ale­jan­dro Sanz durant un con­cert: “Del car­di­o­grama de l’artista i d’un minu­tat rigorós del con­cert, se n’han fet quinze obres d’art digi­tal.” Les obres es poden adqui­rir a preus asse­qui­bles: 300 euros les de Javier Maris­cal; 200, les de Jorge Arévalo, o 150, les de Fede­rico Babina, i a par­tir de 400, les d’Ale­jan­dro Sanz. A diferència d’altres pla­ta­for­mes, les obres no es com­pren amb crip­to­mo­ne­des: “Ens hem vol­gut des­mar­car del món cripto, que s’ha pros­tituït molt”, diu. Un avan­tatge del for­mat NFT és que l’envi­a­ment no enca­reix l’obra i la fa acces­si­ble a tot el món.​Pròxima­ment, moool obrirà, una ronda de finançament de 500.000 euros..