Perquè són els temes que més amoïnen els empresaris. Els antics estils de liderar ja no donen resposta a tothom, sobretot quan es tracta d’atendre les noves generacions, el que consideraríem que és el talent emergent. Aquest lideratge convencional i anacrònic -que encara està força present- va molt perdut, perquè no sap què fer per atreure talent; i ja no parlem de retenir-lo, que vol dir comprometre’l amb el projecte. Per tant, són temes que van molt lligats. És cert que al voltant del lideratge hi ha una certa sobresaturació, fins i tot hi ha experts que en fan espectacle, però no s’està ensenyant a liderar.

Ser líder ni és una carta de presentació ni una posició en l’organigrama. Si observem els valors que transmeten els líders empresarials o polítics que tenim al cap, tots es basen en la força, el poder i l’egocentrisme, i sovint es fa servir la metàfora de pujar de nivell en l’escalafó, com si liderar fos posar-se per sobre de la resta. Afortunadament, això està començant a canviar perquè ja no serveix, i cal anar cap a un lideratge amb valors més humanistes, empàtic, amable, transparent i col·laboratiu. Aquí hi ha tota una teoria sobre com avançar cap a aquest nou lideratge, però una de les primeres coses que s’ha de fer és invertir la piràmide organitzativa i en lloc pensar que el líder està dalt i la resta està al seu servei, que passi a baix i que sigui ell qui està al servei de la resta.

Com dic, el lideratge va de conduir persones i va d’assolir uns objectius compartits per totes les persones de l’organització que t’acompanyen. I és cert que no és fàcil en un context tan fràgil i inexplicable com el que tenim. Per això s’han de desenvolupar un seguit d’habilitats, perquè l’horitzó estratègic es mantingui ferm sense descuidar el dia a dia. En el camí cap al nou lideratge cal fer l’exercici de prendre consciència de quin és el nostre propòsit vital, és a dir, què dona sentit a la nostra vida, i comprovar que aquest estigui en sintonia amb el propòsit de l’organització. Per a mi, liderar és donar el millor d’un mateix, ajudar els altres i deixar un llegat. Si tens clar això pots mirar cap a l’horitzó estratègic.

Les aventures en solitari tenen molt clar el propòsit, però això no vol dir que sàpiguen liderar, i ho veig cada dia. No és automàtic que sigui més fàcil liderar si emprens; si ets en una organització i estàs ben alineat amb els objectius, és perfectament possible.

Aleshores jo parlaria de bons gestors, però no de líders. Un bon gestor assolirà objectius a curt termini però no a llarg, perquè els equips s’esgotaran i no serà sostenible. Un líder transcendeix i deixa un llegat. Els vessants emocional i relacional d’un líder són molt importants i, jo afegiria que cal incorporar el factor diversitat, i en la nostra cultura no hi estem gaire acostumats. Com més diverses són les teves relacions, més riques són les teves decisions, perquè les capacitats relacionals tenen l’habilitat de detectar les oportunitats.

Més enllà de qualificar-lo de lideratge femení o no, hi estic d’acord, perquè per llegir entre línies cal saber interpretar molt bé les emocions dels altres per saber com els afectaran les teves decisions i conèixer molt bé el teu entorn. Aquesta empresària estaria molt d’acord que la consciència, les relacions i les emocions són tres característiques necessàries per a tot lideratge, el femení en particular.

Sí, s’ha convertit en una icona global d’aquest lideratge més humà. En una entrevista a The Guardian compartia la gran tristesa que havia experimentat en observar que des de la política, amb el temps i de mica en mica, el poder i la força havien estat els valors que s’havien anat transmetent, quan el que s’ha pogut comprovar en un dels moments de més reptes per a la humanitat, com ho ha estat la pandèmia, és que l’amabilitat i l’empatia han estat allò que ens han fet tirar endavant.

No, des de la meva perspectiva del que ha de ser un líder. Sí, si parlem de líders tradicionals i executius, perquè responen a unes mètriques by the book. Però el lideratge cap al qual anem, que necessita la part relacional, no es pot trobar en la IA, com tampoc l’emocional ni la consciència. Hi ha un aspecte en què sí que impactarà la IA, i és que el director general deixarà de ser aquell que ho sap tot perquè ara totes les respostes estan als algoritmes. Aquest rol s’ha acabat, i el responsable s’ha d’ocupar de, primer, crear pau psicològica a les organitzacions, on tothom se senti lliure d’expressar les seves opinions, i, segon, ha de fer una mica de coach.