Aquests dies han apa­re­gut un munt d’arti­cles i comen­ta­ris sobre ChatGPT, una eina d’intel·ligència arti­fi­cial. Va ser llançada a final de novem­bre i a hores d’ara ja s’han escrit milers de pàgines sobre les difi­cul­tats que aquesta eina podria oca­si­o­nar en l’àmbit edu­ca­tiu i algu­nes menys sobre les opor­tu­ni­tats que obre. Mol­tes opi­ni­ons sobre la seva apli­cació en el món docent són nega­ti­ves i alar­mis­tes, com acos­tuma a pas­sar quan apa­reix alguna cosa que pot can­viar l’statu quo. En aquest cas, el del con­trol del conei­xe­ment. Des del meu punt de vista, no hi ha dubte dels poten­ci­als bene­fi­cis per a l’apre­nen­tatge. Indub­ta­ble­ment caldrà adap­tar-s’hi.

M’han cri­dat l’atenció dos arti­cles de la revista Nature. Un és del 12 de gener i explica que uns inves­ti­ga­dors de Chi­cago va ela­bo­rar mit­jançant aquesta eina una sèrie de resums arti­fi­ci­als d’arti­cles de recerca mèdica per pro­var si els científics podien detec­tar que els havia escrit ChatGPT. El resul­tat va ser nega­tiu. La màquina va gene­rar arti­cles creïbles i en el for­mat científic que se li havia dema­nat. L’altre, del 18 de gener, que la majo­ria dels científics no està d’acord que ChatGPT figuri com a autor en arti­cles de recerca.

Pre­ci­sa­ment, les crítiques del món uni­ver­si­tari ver­sen sobre la difi­cul­tat que pot plan­te­jar l’eina als docents a l’hora d’ava­luar els conei­xe­ments dels alum­nes. Con­si­de­ren la difi­cul­tat d’esbri­nar si les res­pos­tes o els tex­tos pre­sen­tats pro­ve­nen d’ells o de la màquina. Quan jo era estu­di­ant, el pro­fes­sor tenia un lli­bre ama­gat del qual treia clas­ses i exàmens. Si volies un lli­bre de text o con­sulta, havies d’anar a una de les avui des­a­pa­re­gu­des lli­bre­ries espe­ci­a­lit­za­des i, sovint, fer-te’l impor­tar. Més tard, quan vaig començar a impar­tir clas­ses, ja hi havia lli­bre i la majo­ria dels estu­di­ants en tenien.

Anys després, va arri­bar la revo­lució: inter­net i Viquipèdia. Els lli­bres van anar des­a­pa­rei­xent de la llar de l’estu­di­ant, i només feien ser­vir els de la bibli­o­teca del cen­tre. Ara el pro­fes­so­rat sub­mi­nis­tra mate­ri­als a través dels cam­pus vir­tu­als. Abans el magat­zem d’accés ràpid al conei­xe­ment era el cap. En l’actu­a­li­tat, l’era d’inter­net ens per­met obte­nir infor­mació amb molta faci­li­tat i molt ràpida­ment del núvol. Com a resul­tat, els pro­fes­si­o­nals han de ser capaços de loca­lit­zar la infor­mació, dis­cer­nir entre la que és cor­recta i la que no ho és i gene­rar conei­xe­ment o bé, freqüent­ment, collir-lo pre­for­mat. A més, ara dis­po­sem d’eines que ens aju­den a com­bi­nar la infor­mació exis­tent de manera cohe­rent i apa­rent­ment cor­recta. La com­bi­nació de la infor­mació, l’experiència i la intuïció con­du­eix al conei­xe­ment. ChatGPT no ho té tot, encara.

La manera d’ava­luar el conei­xe­ment inde­fec­ti­ble­ment can­via segons el moment. El curs 2008/09 vaig dei­xar d’ava­luar amb exàmens. Em cen­trava a esti­mar la capa­ci­tat de dis­cer­nir sobre el cri­teri per selec­ci­o­nar infor­mació i ela­bo­rar conei­xe­ment. El sis­tema va fun­ci­o­nar bé, qui volia apren­dre ho acon­se­guia.

Avui mol­tes per­so­nes amb estu­dis supe­ri­ors, i fins i tot científics, no saben fer ope­ra­ci­ons aritmètiques sense cal­cu­la­dora. En la vida quo­ti­di­ana no neces­si­ten el càlcul, però no s’ado­nen que no tre­ba­llar-lo els dis­mi­nu­eix la plas­ti­ci­tat neu­ro­nal, la qual cosa els afecta la capa­ci­tat de rao­nar més enllà de resol­dre qüesti­ons matemàtiques. En un futur pròxim, la intel·ligència arti­fi­cial ens aju­darà a acon­se­guir res­pos­tes encara més pre­ci­ses, i no per això hem de con­ti­nuar atro­fi­ant el cer­vell i per­dent la capa­ci­tat de rao­nar. Igual que la Viquipèdia conté errors i sem­pre cal anar a una font clàssica per cor­ro­bo­rar la cer­tesa de la infor­mació, els estu­di­ants, ara, hau­ran de desen­vo­lu­par un sen­tit crític per dis­cer­nir què ha estat gene­rat per la intel·ligència arti­fi­cial i què és cor­recte i que no.

ChatGPT és una rea­li­tat i una pro­mesa. ChatGPT con­testa coses absur­des a algu­nes de les afir­ma­ci­ons de bioquímica que for­mu­lava als estu­di­ants perquè rao­nes­sin si eren fal­ses o cer­tes.

Estem abu­sant de la for­mació basada en els resul­tats imme­di­ats i igno­rem la que pro­por­ci­ona la base per poder tenir cri­teri i crear nou conei­xe­ment. Qui hagi adqui­rit cri­teri i domini de les matèries pro­pedèuti­ques tindrà un nivell dife­rent que els que no tin­guin aquesta capa­ci­tat.

La meva reco­ma­nació a qui selec­ci­oni per­so­nal és que intenti ava­luar això. Cap títol els dife­ren­ciarà. Qui dis­posi dels meca­nis­mes per dis­cer­nir qui és capaç de crear conei­xe­ment i qui és només un dipòsit d’infor­mació podrà selec­ci­o­nar millor en el mer­cat del conei­xe­ment.

Les eines d’ava­lu­ació ens han de per­me­tre fer-ho en l’àmbit docent. Si voleu dis­po­sar de cre­a­ti­vi­tat i inno­vació...