Exacte. Tenim molta feina perquè estem can­vi­ant el motor men­tre con­ti­nuem volant, amb un congrés que es pre­senta molt interes­sant i, alhora, dis­se­nyant un nou pla estratègic per apro­fi­tar aquest acord a llarg ter­mini i maxi­mit­zar l’impacte del congrés en la ciu­ta­da­nia.

Hem pas­sat d’un fes­teig que calia rene­go­ciar cada dos anys a un matri­moni amb fills i hipo­teca. Això obre una nova opor­tu­ni­tat de fer pro­jec­tes a llarg ter­mini, sense retorn imme­diat però que tin­guin impacte d’aquí uns anys. Més enllà del MWC, la GSMA és una asso­ci­ació d’empre­ses tec­nològiques amb mol­tes ini­ci­a­ti­ves arreu del món de les quals ens podem bene­fi­ciar.

Ara tenim molta més esta­bi­li­tat des d’un punt de vista legal i també des de la forma de col·labo­rar. Hem dei­xat de ser dos equips que tre­ba­lla­ven de manera coor­di­nada per ser-ne un, i això es nota. Aquest espe­rit de col·labo­ració és bes­tial, perquè la GSMA té actius a tot el món per fer pilots de con­nec­ti­vi­tat 5G, ser­veis de valor afe­git, ciu­tats intel·ligents… Tenen divi­si­ons sen­ce­res dedi­ca­des a això i ens poden aju­dar molt a fer casos d’èxit a Bar­ce­lona que siguin refe­ren­ci­als a tot el mon. El pri­mer que hem fet és defi­nir un nou pla estratègic de manera col·labo­ra­tiva amb la mateixa GSMA, que té una pers­pec­tiva molt inter­na­ci­o­nal i molt gran del que es pot fer per mul­ti­pli­car l’eco­sis­tema d’aquí.

El balanç d’aquest deu anys és super­po­si­tiu. El nivell d’inno­vació, de digi­ta­lit­zació, de start-ups que tenim ara no té res a veure amb el de lla­vors. Quan va arri­bar el MWC, aquí no es par­lava d’empre­ne­dors. Pràcti­ca­ment no hi havia ni capi­tal risc. La paraula empre­ne­dors ens la vam inven­tar entre tots per posar en valor la figura de l’empre­sari. La Capi­tal ha tin­gut un paper fona­men­tal en el desen­vo­lu­pa­ment espec­ta­cu­lar de l’eco­sis­tema local. Ara tenim 2.500 start-ups només a Bar­ce­lona i 3.000 a Cata­lu­nya. Això abans era impen­sa­ble.

És difícil de deter­mi­nar i qual­se­vol xifra podria ser enga­nyosa. El mateix eco­sis­tema ja estava flo­rint i ges­tant-se quan tot això va començar, però el congrés i la capi­tal ha fet un efecte mul­ti­pli­ca­dor molt impor­tant. Les start-ups d’aquí poden ense­nyar a tot el mon què fan al 4YFN i tenen accés a un capi­tal i a una visi­bi­li­tat que sense el congrés no exis­ti­ria.

Bé, la set­mana del congrés ho nota tot­hom, per bé i per mal. Però més enllà, hem de pen­sar que Espa­nya és el segon país del món amb més cober­tura 5G al dar­rere de Corea. i en fibra òptica passa si fa no fa el mateix. Això poca gent ho sap, però no és perquè sí. D’altra banda, hi ha una cul­tura del mòbil que va calant i que fa que Bar­ce­lona sigui con­si­de­rada a nivell inter­na­ci­o­nal una capi­tal digi­tal, més enllà del que les xifres pures i dures puguin indi­car. Tenim 80 hubs digi­tals d’empre­ses tec­nològiques que s’ha ins­tal·lat a Bar­ce­lona els últims anys i han gene­rat un foti­mer de llocs de tre­ball. Aquesta capa­ci­tat d’atraure inver­si­ons en el sec­tor tec­nològic tam­poc és perquè sí.

Aquest és un debat que va més enllà del congrés i de la capi­tal i que fa molts anys que dura. És una qüestió política. La meva opinió és que cal fer una aposta per la smart city en sen­tit molt més ampli. I segu­ra­ment ara és el moment ideal per fer-ho i apro­fi­tar les noves tec­no­lo­gies per a mobi­li­tat, enllu­me­nat, eficiència energètica i mol­tes més coses. Cal repren­dre aquest camí que, pel que sigui, no ha estat a l’agenda durant uns anys però és crític i estem inten­tar ali­near tot­hom perquè així sigui.