Tendències
Una de les mancances importants que tenen els polítics –qualsevol polític de qualsevol color– quan parlen o comenten un tema econòmic és el de referir-se a fotografies: el dèficit al tancament de l’any passat va ser de -x%, el creixement del primer trimestre va ascendir a y%, l’any passat van arribar m milions de turistes, i així successivament. Però això, al marge de servir per a un titular, dona una informació nul·la sobre el dèficit, el creixement econòmic, el turisme o l’element que s’estigui abordant, perquè el que fa el polític és mostrar una foto fixa d’aquest element econòmic en un moment en concret, però res més. L’única manera de poder formar-se una idea de la situació d’un agregat econòmic és veure com ha evolucionat en un nombre significatiu d’anys, la qual cosa, a més, possibilita la construcció de tendències.
El gràfic adjunt recull dos tipus d’informació fonamental. D’una banda, l’evolució del PIB, en percentatge de variació anual, per al conjunt d’economies avançades (línia blava), per al total d’economies emergents (línia taronja) i per al món en el seu conjunt (línia grisa), i això des del 1980 fins a la previsió feta per l’FMI, que arriba al 2027, un període de temps de gairebé mig segle. D’altra banda, les línies de tendència (línies puntejades els colors de les quals es corresponen amb els indicats abans) de l’evolució dels esmentats PIB durant el període previst (obvien el fet que no totes les economies avançades es troben igual d’avançades i que el comportament de totes les economies emergents no és homogeni). Què es pot observar?
D’entrada, que l’evolució de les taxes de variació del PIB, al marge de l’inici de la crisi actual i de l’esclat de la pandèmia, han estat bastant erràtiques, només cal veure els perfils en dents de serra. Això suposa que el creixement no ha estat constant i que diverses tensions hi han influït. D’altra banda, que les línies de tendència d’aquest període deixen veure clarament que el creixement del món mostra una línia d’estancament en el 3%, que la tendència de les economies avançades és clarament decreixent en l’entorn del 3% a l’1,1-1,2% i que la de les economies emergents va a l’alça des del 3,2-3,3% fins al 5%. Ara bé, tot això cal matisar-ho.
Les agrupacions fetes tenen el problema de la falta d’homogeneïtat: al grup d’economies avançades hi ha autèntics pesos pesants, com els Estats Units i Alemanya, i en el de les emergents, s’hi troben la Xina, l’Índia i Indonèsia. L’evolució d’aquests països ha influït i seguirà influint enormement en el conjunt i determinarà l’evolució de les economies d’una sèrie de països minúsculs i/o molt dependents d’aquestes economies grans, com és el cas de l’espanyola.
Vist en perspectiva, un creixement tendencial del món del 3% en taxa interanual s’observa insuficient per haver pogut reduir una desigualtat, entre països i dins dels països, que avui es troba desbocada. O potser ha estat així perquè no hi ha hagut cap voluntat que es reduís.
