L’any pas­sat, només a inter­net, es van gene­rar 97.000 mili­ons de teraby­tes (TB) d’infor­mació (dades). En un món cada dia més hiper­con­nec­tat, on les empre­ses tre­ba­llen per posar-se al dia i digi­ta­lit­zar-se, les dades pas­sen a tenir un paper pro­ta­go­nista. No totes les dades seran bones per pren­dre deci­si­ons estratègiques, i és molt impor­tant que comen­cem a pren­dre consciència de la importància i l’impacte posi­tiu que tindrà en el nos­tre negoci una gestió de dades de qua­li­tat.

Per­so­nal­ment, m’agrada fer el paral·lelisme amb un bufet lliure de luxe. Ima­gi­neu-vos que entreu en un men­ja­dor preciós, on la barra de men­jar pre­senta tots els ali­ments mal­des­tra­ment bar­re­jats, sense cap mena de sen­tit, fins i tot fora dels plats o les safa­tes. Allò més pro­ba­ble és que sor­tim espar­ve­rats del res­tau­rant. Amb les dades passa el mateix. Les empre­ses gene­ren dades que entren per diver­sos punts a les seves safa­tes. Si no hi posem ordre, les obser­vem, les estruc­tu­rem, en vali­dem la qua­li­tat per saber qui­nes valen la pena fer ser­vir i qui­nes van a les escom­bra­ries, i final­ment les gover­nem, no ens faran cap mena de ser­vei. I els nos­tres stake­hol­ders faran el mateix que faríem nosal­tres al res­tau­rant de luxe esmen­tat abans: mar­xar cor­rents o men­jar a dis­gust amb el risc fins i tot d’into­xi­car-nos.

Les dades són un dels actius estratègics més pre­uats en aquest món on impera la digi­ta­lit­zació. Encara falta molta cul­tura al vol­tant de la dada, i la indústria no ha aju­dat gaire en aquest sen­tit. Fins ara, les solu­ci­ons que es tro­ba­ven en el mer­cat eren pro­gra­ma­ris extre­ma­da­ment com­ple­xos de des­ple­gar i d’adap­tar a les empre­ses, la qual cosa obli­gava a con­trac­tar per­so­nal alta­ment qua­li­fi­cat no sem­pre dis­po­ni­ble al mer­cat labo­ral, i que reque­rien altes inver­si­ons ini­ci­als, tant en llicències com en per­so­nal tècnic. A més, aques­tes eines que­da­ven molt lluny de l’abast dels usu­a­ris de negoci (màrque­ting, finan­ces, comer­cial, pro­ducció, inno­vació...), fomen­tant el tre­ball en sit­ges, i no sem­pre s’adap­ta­ven a lle­gir els arxius on les empre­ses tenien emma­gat­ze­ma­des les seves dades (sovint en for­mats molt diver­sos). Així doncs, és precís des­triar les dades fide­dig­nes, aque­lles que ens seran útils.