Eines

El paper del banquer privat

El paper del banquer privat va més enllà que el d’un assessor d’inversions, que es limita a parlar de fons i altres vehicles d’inversió, ja que les entitats ja tenen especialistes dedicats a la selecció dels millors productes. Com dèiem, el paper del banquer ha d’anar més enllà. S’ha de convertir en un company de la màxima confiança del client, amb qui pot mantenir converses rellevants

La vocació dels ban­quers pri­vats o asses­sors d’inver­si­ons és donar ser­vei als cli­ents. Per això neces­si­tem tenir un per­fil molt poli­facètic i una for­mació ele­vada en diver­sos àmbits, com ara mer­cats, pro­duc­tes finan­cers o fis­ca­li­tat, un objec­tiu que només es pot acon­se­guir apos­tant fer­ma­ment per la for­mació contínua. Serà l’única manera d’ofe­rir el millor ser­vei als nos­tres cli­ents, perquè cone­guin la situ­ació dels mer­cats i tota la infor­mació sobre els fons i pro­duc­tes que els reco­ma­nem i, en defi­ni­tiva, perquè puguin dis­po­sar de tots els detalls a l’hora de pren­dre, degu­da­ment asses­so­rats, les millors deci­si­ons d’inversió.

El pres­tigiós con­sul­tor i empre­sari Mar­cos Urarte fa una interes­sant reflexió que aplica al sec­tor de la banca pri­vada. Les empre­ses no s’han de foca­lit­zar en el que venen, sinó en el que els cli­ents desit­gen com­prar. I posa l’exem­ple de Black & Decker. Es tracta d’una empresa que ven tre­pants, però els seus cli­ents el que com­pren són “forats a la paret”. Usant aquest mateix paral·lelisme, les enti­tats venem fons i car­te­res d’inversió, però hem de cen­trar-nos en el que els cli­ents real­ment estan com­prant. En aquest cas, temes vitals com la tran­quil·litat finan­cera, la segu­re­tat, l’obtenció de ren­des per viure millor i el millor traspàs del patri­moni a les gene­ra­ci­ons següents.

Quan par­lem de banca pri­vada, la relació per­so­na­lit­zada entre el ban­quer i el cli­ent ja implica pro­veir-lo d’un ser­vei com­ple­ta­ment prèmium i espe­ci­a­lit­zat, però aquest ser­vei d’excel·lència ho ha de ser de veri­tat. En cas con­trari, quin sen­tit té l’existència mateixa del ban­quer en un con­text cada vegada més digi­tal i auto­ma­tit­zat? Des d’aquesta pers­pec­tiva, el paper del ban­quer pri­vat va més enllà que el d’un asses­sor d’inver­si­ons, que es limita a par­lar de fons i altres vehi­cles d’inversió, ja que les enti­tats ja tenen espe­ci­a­lis­tes dedi­cats a la selecció dels millors pro­duc­tes. Com dèiem, el paper del ban­quer ha d’anar més enllà. S’ha de con­ver­tir en un com­pany de la màxima con­fiança del cli­ent, amb qui pot man­te­nir con­ver­ses relle­vants.

Per tant, el ban­quer no sols ha de par­lar de fons i mer­cats -fins i tot m’atre­vi­ria a dir que una part impor­tant dels cli­ents no hi tenen gaire interès-, sinó que ha de cons­truir una relació que sigui d’uti­li­tat per als cli­ents, ente­nent els seus dife­rents papers com a empre­sa­ris, pares, fills, estal­vi­a­dors, jubi­lats… El pro­fes­si­o­nal dedi­cat a la banca pri­vada ha de mos­trar una acti­tud curi­osa i explo­ratòria en la vida del cli­ent, més enllà dels mer­cats finan­cers, on es pres­su­posa que ja té una extensa for­mació i la infor­mació actu­a­lit­zada. També ha d’estar al cor­rent de les últi­mes nove­tats empre­sa­ri­als i cul­tu­rals, dis­po­sar de con­tac­tes i conei­xe­ments de per­so­nes que puguin ser útils per als cli­ents, conèixer les tendències, els nego­cis i l’acti­vi­tat social de la regió on exer­ceix la seva feina, i apro­fun­dir en la situ­ació de les empre­ses fami­li­ars, les pimes i les start-ups, o saber com s’estan desen­vo­lu­pant els dife­rents sec­tors d’acti­vi­tat. En defi­ni­tiva, comp­tar amb un enfo­ca­ment holístic que li per­meti posar-se a la pell de cada cli­ent i enten­dre les seves neces­si­tats i pre­o­cu­pa­ci­ons en cada cir­cumstància. Aquesta és l’única manera de man­te­nir aques­tes con­ver­ses relle­vants amb els cli­ents i ofe­rir-los el que veri­ta­ble­ment neces­si­ten. Però, com s’acon­se­gueix?

Anem a la part pràctica i rea­lista. No es tracta de limi­tar-se a lle­gir els dia­ris cada dia o a cur­sar un MBA. És una qüestió d’acti­tud per­so­nal curi­osa, explo­ratòria, con­nec­tiva, rela­ci­o­nal, inqui­eta, reten­tiva i d’escolta activa per­ma­nent. Es tracta de sor­tir del món finan­cer i intro­duir-se en altres mons, assis­tint a fires on es mos­tren les nove­tats i tendències empre­sa­ri­als d’altres sec­tors, orga­nit­zant àpats o reu­ni­ons amb amics o cone­guts d’altres sec­tors per com­par­tir experiències i crear una xarxa alter­na­tiva de conei­xe­ment, o asso­ciar-nos a comu­ni­tats empre­sa­ri­als o d’un altre tipus i assis­tir als seus fòrums i con­ferències.

Amb tot, el millor màster que exis­teix és acom­pa­nyar els cli­ents. Pre­gun­tar i escol­tar-los bé, amb un interès genuí; apren­dre dels seus nego­cis, empre­ses i sec­tors, i conèixer el que real­ment els pre­o­cupa i interessa. En defi­ni­tiva, el de ban­quer pri­vat és un per­fil que pres­tarà un ser­vei prèmium per asse­gu­rar una llarga vida pro­fes­si­o­nal aju­dant els seus cli­ents a acon­se­guir tots els seus objec­tius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.