Gran angular

opinió

Els reptes del sector pel nou impost al plàstic

El sector necessita agilitat de resposta per poder respondre als canvis normatius

L’1 de gener entrava en vigor el nou impost indi­recte sobre els enva­sos de plàstic no reu­ti­lit­za­bles, que grava els fabri­cants i impor­ta­dors d’enva­sos amb una taxa de 0,45 euros/kg de plàstic no reci­clat posat al mer­cat. Una norma que s’emmarca en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de resi­dus i sòls con­ta­mi­nats per a una eco­no­mia cir­cu­lar, i que té com a objec­tiu la reducció de resi­dus gene­rats per enva­sos d’un sol ús, com així defi­neix el full de ruta de la Unió Euro­pea.

L’impost al plàstic afecta direc­ta­ment totes les empre­ses que facin ser­vir plàstic verge, no reci­clat, tant si són fabri­cants com impor­ta­dors, que reper­cu­teix en l’usu­ari final. Aquesta gestió és d’obli­gat com­pli­ment i les empre­ses gau­dei­xen de sis mesos tran­si­to­ris per poder adap­tar les seves infra­es­truc­tu­res a la demanda legis­la­tiva. Inter­na­ment, els proveïdors hau­ran de trans­for­mar els seus pro­duc­tes i la matèria pri­mera per no gene­rar enva­sos d’un sol us amb plàstic no reu­ti­lit­zat. Això és el que vol pro­moure la llei, però no està pas­sant.

A hores d’ara, el sec­tor del packa­ging es troba immers en un moment de canvi estratègic pre­ci­pi­tat pels can­vis nor­ma­tius, ja que no podem obli­dar que al gener, també va entrar en vigor el reial decret d’enva­sos i resi­dus d’enva­sos, una direc­triu que feia prop de vint anys que no s’actu­a­lit­zava i que esta­bleix diver­ses mesu­res per al reci­clatge, la reu­ti­lit­zació i la reducció dels enva­sos a l’Estat espa­nyol.

El repte ara és que els fabri­cants d’enva­sos i tota la cadena de valor impli­cada pugui afron­tar els can­vis que dema­nen les direc­ti­ves per poder res­pon­dre de forma efi­ci­ent a la llei i a les neces­si­tats de res­pon­sa­bi­li­tat medi­am­bi­en­tal que reque­reix la soci­e­tat. Aquí és on els clústers i altres nexes d’unió de la indústria de l’emba­latge esde­ve­nen eines impor­tants perquè el sec­tor tin­gui la major agi­li­tat de res­posta amb el conei­xe­ment com­par­tit que es tras­llada i el tre­ball con­junt per un mateix bene­fici. El pro­blema és que actu­al­ment el pro­ducte reci­clat pre­senta tres com­ple­xi­tats: el preu, sovint més car que el mate­rial verge; la qua­li­tat, ja que trans­for­mar-lo pot gene­rar més pro­blemàtica de pro­ducció en no ser tan esta­ble, i l’oferta, perquè costa tro­bar mate­rial per cobrir les neces­si­tats la indústria. L’impost ha de faci­li­tar a mitjà ter­mini gene­rar eco­no­mies d’escala que facin, d’una banda, gene­rar prou volum de matèries pri­mes reci­cla­des al mer­cat, i fer-ho com­pe­ti­tiu res­pecte al cost de mate­rial verge que tindrà alhora asso­ciat l’impost. Actu­al­ment, ens tro­bem en la para­doxa que és més barat com­prar mate­rial verge i pagar l’impost, que no incor­po­rar el mate­rial reci­clat.

El focus l’hem de posar en l’eco­dis­seny (incor­po­rar cri­te­ris ambi­en­tals a la fase de con­cepció i desen­vo­lu­pa­ment de pro­ducte), per tal que tots els enva­sos es puguin reci­clar el 2030.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.