Salut

El Homrani treu pit de la “proactivitat” a les residències durant la pandèmia

L’exconseller defensa de nou al Parlament la gestió del govern actuant amb la informació disponible al moment i demana comprensió per les “debilitats” del sistema

L’oposició li retreu que no s’hagi fet cap acte de reparació als familiars de les vícitimnes

L’excon­se­ller de Tre­ball, Afers Soci­als i Famílies Chakir El Hom­rani ha tor­nat al Par­la­ment per retre comp­tes de la gestió durant la pandèmia, com ja va fer el desem­bre del 2020 en la des­a­pa­re­guda comissió d’inves­ti­gació i que ara s’ha recon­ver­tit en un Grup de Tre­ball d’Anàlisi de l’Impacte de la Covid-19 en les Residències. Ales­ho­res va defen­sar el model de gestió durant la pri­mera onada en una situ­ació límit i avui hi ha tor­nat, tra­ient pit també de la “pro­ac­ti­vi­tat” del depar­ta­ment tot i que es va fer traspàs de com­petències poste­ri­or­ment al de Salut, que ha jus­ti­fi­cat per “evi­tar qual­se­vol entre­banc burocràtic”.

L’excon­se­ller ha recor­dat que abans de la decla­ració de l’estat d’alarma, a Cata­lu­nya es van sus­pen­dre les visi­tes a les residències i es van fer unes reco­ma­na­ci­ons gene­rals, a més de posar en marxa un call cen­ter. Poste­ri­or­ment es van crear nous espais, reforçar els cen­tres o crear un mapa amb dades segons el grau d’afec­tació de cada cen­tre, es van dic­tar ins­truc­ci­ons i es va arri­bar a inter­ve­nir en 35 residències, si bé es va actuar en un total de 350 Amb tot, també ha dema­nat a les for­ma­ci­ons que enten­guin les “debi­li­tats” del sis­tema que es van tro­bar, no estruc­tu­rat com un “veri­ta­ble pilar del sis­tema de benes­tar” com el sec­tor salut o l’edu­ca­tiu. Per això ha dema­nat més recur­sos per trans­for­mar aquest sis­tema, sobre­tot més finançament i més pla­ni­fi­cació.

Oriol Amorós, exse­cre­tari gene­ral de Tre­ball, Afers Soci­als i Famílies, que ha deta­llat les difi­cul­tats ope­ra­ti­ves en haver-hi models de gestió, titu­la­ri­tat, entorn geogràfic i con­di­ci­ons labo­rals molt dife­rents. Res­po­nent a diver­ses pre­gun­tes ha expli­cat que de les 35 residències inter­vin­gu­des, 7 han can­viat de ges­tora i 4 han tan­cat, men­tre que les 24 res­tants tenen la mateixa ges­tora.

El Hom­rani i Amorós han asse­nya­lat que va ser un “error” eli­mi­nar l’Ins­ti­tut Català d’Assistència i Ser­veis Soci­als (ICASS) i han afir­mat que cal “cor­re­gir-ho” i reforçar el pes del sec­tor públic amb una empresa pública.

Repa­ració a les famílies

En el torn d’inter­venció del par­tits, la majo­ria li han retret la manca “d’autocrítica” com és el cas de Raül Moreno (PSC), Glòria Freixa (Junts) –la dipu­tada d’ERC Najat Dri­o­uech li ha recor­dat que també esta­ven gover­nant– i Laia Estrada (CUP). Els cupai­res han coin­ci­dit amb Vox en cri­ti­car la “negligència” de l’actu­ació del con­se­ller i l’exe­cu­tiu. Tant en Comú Podem (ECP), en boca de Jes­sica González, com Estrada han lamen­tat que no s’hagi fet cap acte de “repa­ració” als fami­li­ars i que la situ­ació de ls residències tam­poc ha millo­rat.

Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal ha dema­nat en diver­ses oca­si­ons una inves­ti­gació seri­osa amb una audi­to­ria externa de les morts a les residències durant la covid-19, que situa en gai­rebé 9.500 a Cata­lu­nya. S’ha quei­xat que la Fis­ca­lia hagi arxi­vat la majo­ria de denúncies pre­sen­ta­des.

Vergés ha recal­cat que, de les “poques cer­te­ses” que tenien en aquell moment de tras­bals per un virus des­co­ne­gut, hi havia que les per­so­nes vul­ne­ra­bles, entre les quals la gent gran, eren una “pri­o­ri­tat”. Ha des­ta­cat els equi­pa­ments de pro­tecció que van fer arri­bar a les residències, les bor­ses de tre­ball que van crear i, mesos més tard, la vacu­nació, que va començar en aquests cen­tres.

“La gent es va matar per poder donar res­posta a la pandèmia pri­o­rit­zant les residències. Això vol dir que va anar tot bé? No, la situ­ació era de pandèmia mun­dial, molt crua, però molta gent va fer que anés millor”, ha afir­mat Vergés, que ha afe­git que van “saber tre­ba­llar més i millor” durant aquells mesos, jun­ta­ment amb Afers Soci­als.

L’excon­se­llera ha lamen­tat que de vega­des s’hagi qüesti­o­nat la tasca de les residències en aque­lla situ­ació i ha dema­nat més “reco­nei­xe­ment social” per als pro­fes­si­o­nals que es dedi­quen a les cures, la majo­ria dones.

Cap indi­cació per no deri­var malalt

L’exdi­rec­tor gene­ral de Pro­fes­si­o­nals de la Salut i després secre­tari gene­ral del depar­ta­ment, Marc Ramen­tol, ha dit que no hi va haver “cap indi­cació política” per no deri­var malalts als hos­pi­tals, men­tre que l’excon­se­llera de Salut, Alba Vergés, ha lamen­tat s’hagi qüesti­o­nat la tasca de les residències en aque­lla situ­ació i ha dema­nat més “reco­nei­xe­ment social” per als pro­fes­si­o­nals que es dedi­quen a les cures, la majo­ria dones.

L’exse­cretària gene­ral del depar­ta­ment Laura Pelay ha afir­mat que es van tro­bar geriàtrics en una situ­ació “lamen­ta­ble” i que “certa part” de les patro­nals del sec­tor resi­den­cial “soci­a­litza els pro­ble­mes men­tre pri­va­titza els guanys”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.