Opinió

El repte de no ser estafat

Una estafa és un delicte que pro­voca una pèrdua a algú mit­jançant engany i amb ànim de lucre. Les esta­fes són tan anti­gues com la huma­ni­tat, i la pri­mera de la qual tenim notícia és la que van dur a terme l’any 300 aC dos comer­ci­ants grecs (Heges­tra­tos i Zenost­he­mis) que van con­trac­tar una pòlissa d’asse­gu­ran­ces per al seu vai­xell i per a la càrrega. Poc després de sor­tir del moll, van enfon­sar el vai­xell per tal de cobrar la indem­nit­zació, però la jugada no els va sor­tir bé perquè els van des­co­brir. Des d’ales­ho­res, les esta­fes s’han anat sofis­ti­cant i cada cop inclo­uen més com­po­nents tec­nològics (tar­ge­tes de crèdit, suplan­tació de per­so­na­li­tat, roba­tori de dades per­so­nals, phis­hing...).

Les esta­fes afec­ten mol­tes per­so­nes perquè avui dia ens inten­ten esta­far molt sovint, ja sigui via cor­reu electrònic, telèfon, tar­geta de crèdit... Per tant, ens convé pren­dre pre­cau­ci­ons i conèixer pau­tes que ens poden aju­dar a pro­te­gir-nos d’aquesta amenaça. En pri­mer lloc, convé inver­tir només en pro­duc­tes que enten­guem. Per exem­ple, si no ente­nem com fun­ci­o­nen els bit­coins, millor no inver­tir-hi. També cal tenir pre­sent que més ren­di­bi­li­tat vol dir més risc, i només hem d’inver­tir en alter­na­ti­ves que encai­xin en el nos­tre per­fil de risc. És a dir, si algú pro­met una ren­di­bi­li­tat que està molt per sobre del que és habi­tual en el mer­cat, és que el nivell de risc serà també molt ele­vat. En mol­tes esta­fes es posa de mani­fest que tan l’esta­fa­dor com l’esta­fat tenen en comú que volen gua­nyar diners massa fàcil­ment, i cal diver­si­fi­car no posant tots els diners en un sol pro­ducte d’inversió. Hem d’ope­rar només amb enti­tats regis­tra­des i con­tro­la­des per les auto­ri­tats finan­ce­res. Cal anar amb compte amb les enti­tats que ope­ren des de para­di­sos fis­cals on hi ha poca o nul·la trans­parència i massa opa­ci­tat. Nor­mal­ment són països com les illes Cai­man, les illes Ver­ges, les Mal­vi­nes, les Seyc­he­lles, Tri­ni­tat i Tobago... Són para­di­sos amb fis­ca­li­tat per­ju­di­cial segons el Minis­teri d’Hisenda que, per això, cada any publica una llista per pro­te­gir els inver­sors. També hem de des­con­fiar de pro­pos­tes d’inversió que no hem sol·lici­tat i no faci­li­tar dades per­so­nals (claus per entrar als comp­tes...). Hem d’actu­a­lit­zar periòdica­ment el pro­gra­mari que uti­lit­zem, ja que cada cop van millo­rant la segu­re­tat. I, molt impor­tant, no hem de difon­dre infor­mació per­so­nal per les xar­xes soci­als.

Totes les pau­tes pro­po­sa­des són de sen­tit comú, però com com­pro­vem sovint, el sen­tit comú és el menys comú dels sen­tits. I un últim con­sell: si us envien aquest mis­satge: “Dar­re­ra­ment hi ha mol­tes esta­fes. Si vols evi­tar-les envia xx euros al compte zz”no en feu cas, és d’algú que vol esta­far-vos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.