A l’assaig Of studies (1597, ampliat el 1625), de l’obra Essays, Sir Francis Bacon va escriure la coneguda frase: “Reading maketh a full man; conference a ready man; and writing an exact man”, que podem traduir per “La lectura fa l’home complet; la conversa, àgil; l’escriure, precís”.

Aquesta frase té encara una validesa inqüestionable. Segurament tothom compartiria el seu sentit, però cada dia ens n’allunyem més. Escric això arran de comentaris que he llegit valorant els efectes de la llei del sistema universitari (LOSU), que fa pocs dies va ser aprovada i publicada, i està a punt d’entrar en vigor. Una llei necessària, si tenim present que la vigent es va aprovar el 2001, tot i que es va modificar el 2007. En tot cas, més de quinze anys en els quals s’han produït canvis substancials en els àmbits de la docència, la recerca i la transferència de coneixement.

La llei, típicament espanyola, és reglamentista i homogeneïtzadora, i complica les coses perquè Catalunya pugui mantenir un model propi. Segur, però, que trobarem la manera d’eludir, no totes, però sí algunes traves.

La majoria dels comentaris mostren insatisfacció amb la llei. Els positius, en general, no són notícia. El que més m’ha sobtat són les crítiques i reflexions sobre l’absència de menció de les humanitats.

Fins al segle XVII les ciències i les humanitats anaven juntes. Va ser aleshores quan científics i humanistes van seguir camins separats, encara que paral·lels. A mesura que el coneixement ha anat creixent, a escoles i universitats la separació s’ha fet abans i més profunda. Des de l’àmbit de les humanitats s’ha reivindicat que la formació humanista s’hauria d’incorporar a la formació de ciències i enginyeria. El procés recíproc no s’ha donat gaire. Els científics no han demanat gaire que la ciència s’incorpori a la formació humanista.

Hi ha un altre fenomen de separació del qual es parla menys. Quan jo vaig començar la carrera de química, en el primer curs hi havia matemàtiques, física, química, geologia i biologia. Convivíem els que volíem seguir la carrera d’una o altra ciència. La carrera durava cinc anys. Prèviament, en el curs preuniversitari, havíem estudiat filosofia, història i literatura. Ara les bifurcacions excloents són prèvies. Les carreres, més curtes, i els estudiants que fan una carrera de ciències pràcticament només veuen les coses del seu àmbit i poc o gens les dels altres. Naturalment, les humanitats, només al batxillerat. Des que jo estudiava han desaparegut el curs preuniversitari, que tenia matèries d’humanitats, i el primer curs de carrera comú, en el qual hi havia les matèries generals de la branca del coneixement triada.

El procés complet de formació i educació que porta l’infant a convertir-se en algú que denominem professional, és un camí pel qual una part dels joves, els universitaris, culminen la formació formal, sense obstacle que puguin continuar al llarg de la vida incorporant nous coneixements.

En aquest procés, de més de vint anys, la persona hauria d’haver adquirit un seguit de coneixements i, com agrada dir, de competències i eines que la preparin, no només per a una feina concreta, com sembla que a vegades algunes famílies volen per als seus fills, sinó per ser persones completes. Es pot aconseguir la plenitud a través de la universitat? No. És una eina més, però el coneixement està esmicolat i cada vegada ho estarà més. Per què demanar humanitats en la carrera de biologia i no geologia o física? Per què no demanar física en la carrera d’història? El món va per una altra via i només podríem allargar la formació preuniversitària i universitària. La vida és més llarga i el coneixement creix.

Quan es consulta a l’empresa què volen o troben a faltar els seus treballadors graduats, veiem que els interessa la capacitat lectora i numèrica i les eines comunicatives. Ens hauríem de preguntar si la llei d’universitats ha d’ajudar que aquestes competències s’assoleixin.

Segurament en bona part la comunicació i la capacitat d’aprendre, sí. Tanmateix, i la capacitat lectora i numèrica? Com s’aprèn a fer jocs malabars amb tres pilotes? Tothom sap que amb unes poques instruccions i pràctica, molta pràctica. Com s’aconsegueix capacitat numèrica? Segur que no amb la llei d’universitats. Només amb pràctica, molta pràctica. Com s’adquireix capacitat lectora? Doncs llegint. La repetició i la memòria són insubstituïbles i no són coses que depenguin de la llei d’universitats i poc de la universitat. La universitat no té la culpa que molts graduats no sàpiguen qui fou Francis Bacon.