El Pro­jecte Lliu­res, una ini­ci­a­tiva de xarxa solidària con­tra la desi­gual­tat social empesa per Òmnium Cul­tu­ral, Enti­tats Cata­la­nes d’Acció Social (ECAS) i Coop57, que dona suport a pro­jec­tes de trans­for­mació social, arriba, set anys després de la seva cre­ació, a la seva cin­quena con­vo­catòria, després d’haver tei­xit una xarxa que con­cer­neix 4.000 per­so­nes com a donants, les quals han des­ti­nat 600.000 euros a 35 pro­pos­tes en camps tan diver­sos com ara l’agri­cul­tura sos­te­ni­ble, la moda alter­na­tiva, la cul­tura i l’edu­cació.

Les raons que van impul­sar aques­tes enti­tats a aliar-se con­tra la crisi aquell 2016 “hem vist que s’han cro­ni­fi­cat, després d’una pandèmia i la guerra a Ucraïna”, com diu la coor­di­na­dora de Pro­jecte Lliu­res, Clara Sànchez Mas. Efec­ti­va­ment, diver­ses dades esbos­sen un pano­rama de clara desi­gual­tat i exclusió: segons l’informe Foessa, un 33,1% és població inte­grada, un 37,8% viu en situ­ació de pre­ca­ri­e­tat i el 29,1% ha cai­gut en l’exclusió. Així doncs, els vul­ne­ra­bles són una majo­ria, el 70% dels cata­lans.

La idea de suport mutu de Lliu­res “és empènyer les per­so­nes que patei­xen a auto­or­ga­nit­zar-se, no és un “vine aquí i t’ajudo” sinó un “ens ajun­tem i ho superem”. Com explica Sànchez Mas, Lliu­res tre­ba­lla en “qua­tre línies clares de pro­jec­tes: infància i joves, habi­tatge, desa­bas­ta­ment ali­men­tari i de llum i aigua i per­so­nes que estan en situ­ació de deso­cu­pació o pobresa assa­la­ri­ada”. Lliu­res hi afe­geix, a més, una pers­pec­tiva de gènere, amb un 33% dels pro­jec­tes que s’enfron­ten a la femi­nit­zació de la pobresa, i un altre 37% tre­ba­llen per pro­te­gir els drets de les per­so­nes migra­des. La diver­si­tat hi és ple­na­ment garan­tida: dones banyo­li­nes impul­sen Espai Món Banyo­les, un res­tau­rant coo­pe­ra­tiu; #Act­fem, a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, per com­ba­tre l’aban­do­na­ment de les noies, els ofe­reix la via de les arts escèniques; Obrint Por­tes, a Lleida, dona accés a un habi­tatge digne per a joves a través de la maso­ve­ria urbana; Coo­pe­ra­tiva Mica­ela, al Maresme, és un pro­jecte d’auto­o­cu­pació de dones immi­grants tre­ba­lla­do­res de la llar i de les cures, etc.

Clara Sànchez afirma: “Lliu­res no és tant una res­posta per subs­ti­tuir la política social de l’admi­nis­tració com un nou model d’acció social per cons­truir el país. En tot cas, volem ser un actor d’incidència política a través de la pràctica.” A banda de pres­tar un suport tècnic als pro­jec­tes, la seva “volun­tat és enxar­xar els col·lec­tius que els tiren enda­vant amb altres enti­tats”. De fet, “de cara al futur imme­diat” es pro­po­sen rela­ci­o­nar-se “amb el màxim d’espais pos­si­bles del ter­cer sec­tor i gene­rar ali­an­ces amb el món coo­pe­ra­tiu”. La guia als pro­jec­tes és fona­men­tal: “Els acom­pa­nyem un any, i després ja volen sols. Tan­ma­teix, en fem un segui­ment, i un cop a l’any hi ha una tro­bada de repre­sen­tants de totes les ini­ci­a­ti­ves.” Super­vi­sats per un grup d’ava­lu­ació social (GAS) i un grup d’ava­lu­ació econòmica (GAE), els pro­jec­tes han rebut ajuts que van dels 8.000 als 37.000 euros, apor­ta­ci­ons que poden ser­vir com a palanca per a crèdits ban­ca­ris o sub­ven­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals.

Lliu­res també ha tin­gut cura que la ini­ci­a­tiva es des­plegués per tot el ter­ri­tori, i a hores d’ara la xarxa s’estén arreu de les qua­tre demar­ca­ci­ons, tot i que és inne­ga­ble el pes més gran de Bar­ce­lona i la seva conur­bació. De fet, de cara a la nova con­vo­catòria, hom vol pri­o­rit­zar els pro­jec­tes que ger­mi­nen més enllà de l’àrea metro­po­li­tana. Així mateix, també es voldrà pres­tar atenció espe­cial a ini­ci­a­ti­ves per pal·liar la deso­cu­pació; la lluita per un habi­tatge asse­qui­ble o el suport als joves, en pro­jec­tes que s’enfron­tin al bullying i la violència sexual. Els pro­mo­tors de Pro­jecte Lliu­res no pre­ve­uen que creixi de manera acce­le­rada: “Mai s’ha vol­gut córrer, i sí, la vocació és créixer tant com sigui pos­si­ble, si es garan­teix l’enxar­xa­ment i que els pro­jec­tes puguin ser acom­pa­nyats. Per a això serà molt impor­tant gene­rar més i més ali­an­ces.”