Alfametal, el grup industrial dedicat a la gestió, processament i valorització de residus metàl·lics fèrrics i no fèrrics, mantindrà enguany el ritme de creixement exhibit durant els darrers exercicis, i invertirà 6 milions d’euros en l’obertura d’una nova planta de reciclatge a Granada, que s’afegeix a les nou plantes que té disseminades per tot l’Estat espanyol.

El creixement orgànic constant que ha dut a terme aquesta empresa amb seu a Rubí (Vallès Occidental) li ha comportat passar d’un volum de facturació de 50 milions d’euros, el 2020, als 200 milions d’euros del 2022. Un creixement que s’ha desenvolupat en pocs anys, ja que, com explica Marcos Manzanares, CEO d’Alfametal, empresa que va fundar amb Marcello Perillo, van començar el 2016 amb la compra d’actius productius a Canàries, “una empresa amb la qual els seus propietaris no se’n sortien” i que els la van vendre abans que entrés en concurs de creditors. Manzanares es va introduir en aquest sector amb el bagatge que li havia donat la seva experiència professional a la siderúrgica catalana Celsa, on era responsable de la gestió de la ferralla. El seu interès pel sector de la gestió de residus venia de la creença que “és un àmbit econòmic que ha de créixer de forma continuada al llarg dels anys, i, sobretot, que s’ha d’anar professionalitzant molt més del que ara ho està”.

Val a dir que a l’Estat espanyol, a diferència del que podríem observar en mercats com els d’Alemanya o França, “el sector està molt fragmentat en empreses familiars”, i aquesta circumstància obre la porta a una fase d’evolució en què “algunes plantes han de ser adquirides perquè no estan ben gestionades o bé perquè estaven aturades, com és el cas de la planta de Calataiud, que fa deu anys que no té activitat”. Són bastants els analistes del sector que assenyalen que ja està entrant en un procés de concentració, en què podem veure com grups importants, com Derichebourg, de matriu francesa, adquireix tot un referent de la recuperació de ferralla a l’Estat com Lyrsa. Alfametal, a banda d’anar aguaitant noves oportunitats de fer adquisicions dins del territori de l’Estat espanyol, no descarta a mitjà termini establir-se a Portugal.

En aquests moments, Alfametal disposa de tres plantes a les illes Canàries -Arinaga, Port d’Arinaga i Santa Cruz de Tenerife-, una a Andalusia -Motril-, una a Aragó -Calataiud- i tres a Catalunya -Rubí, Pont de Vilomara i Port de Barcelona–. Potser la joia de la corona és la planta de Rubí, en funcionament des del 2018. Aquesta planta de fragmentació de motors elèctrics és, a parer de Manzanares, “molt diferent de totes les que funcionen arreu de l’Estat espanyol, ja que és el fruit de dos anys sencers invertint en assajos, i permet un elevat grau d’aprofitament en la valorització dels metalls que es troben als motors elèctrics”. Els processos d’Alfametal permeten separar dels motors elèctrics ferro net i coure en un 95% de puresa. “Si en aquest sector no ets capaç d’afegir valor, ho tens malament per obtenir una rendibilitat empresarial. Pots tenir volum, però és indispensable afegir-hi el component tecnològic”, diu totalment convençut Marcos Manzanares. L’activitat d’Alfametal abasta residus com ferro, acer inoxidable, alumini, bronze, coure, llautó, níquel, plom o zenc. “Els dos grans inputs per a la nostra activitat són, d’una banda, els vehicles fora d’ús (VFU), ja que nosaltres, després de ser descontaminats al desguàs, acabem de separar-ne els residus, fragmentant-los i deixant-los a punt per ser comercialitzats en el mercat secundari de metalls. D’altra banda, a les nostres plantes entren motors elèctrics que procedeixen de recuperadors més petits, explica Manzanares. Si bé en aquesta cistella el material que hi té més pes és el ferro, el coure és el que aporta més valor, i la intenció és progressivament donar més protagonisme a altres materials. Com diu Manzanares, “tot depèn de la llei de l’oferta i la demanda, i si en un moment determinat s’obren més mines de coure, en caurà el preu.”