Des de fa uns mesos i des d’instàncies ele­va­des, s’està posant un interès espe­cial a cons­ci­en­ciar l’opinió pública sobre les bon­dats, els bene­fi­cis i els avan­tat­ges de la set­mana labo­ral de qua­tre dies. Vegem-ho.

D’entrada, i aquest és un aspecte en el qual s’inci­deix poc, hi ha dues pos­si­bi­li­tats: o bé qua­tre dies con­ser­vant la set­mana de qua­ranta hores, la qual cosa suposa jor­na­des de deu hores, o bé qua­tre dies con­ser­vant la jor­nada de vuit, la qual cosa implica una set­mana de trenta-dues hores. Això, com veu­rem més enda­vant, pren una importància espe­cial si es busca o es desitja man­te­nir el salari cor­res­po­nent a la set­mana de cinc dies i qua­ranta hores.

Cen­trem-nos en el supòsit més atrac­tiu: una set­mana de qua­tre dies i de trenta-dues hores, al marge de sec­tors específics i d’acti­vi­tats con­cre­tes.

Si una empresa que té una pro­duc­ti­vi­tat deter­mi­nada tre­ba­llant qua­ranta hores a la set­mana –amb una massa sala­rial deter­mi­nada– passa a tre­ba­llar-ne trenta-dues a la set­mana i no dis­mi­nu­eix els sala­ris, es pot tro­bar amb un d’aquests cinc supòsits:

1) Que la pro­duc­ti­vi­tat de l’empresa decreixi i l’empresa ho assu­meixi.

2) Que la pro­duc­ti­vi­tat de l’empresa no només baixi, sinó que creixi, la qual cosa posarà de mani­fest que ante­ri­or­ment estava mal ges­ti­o­nada.

3) Que la pro­duc­ti­vi­tat de l’empresa no baixi perquè con­tracti més per­so­nes, la qual cosa farà que la seva massa sala­rial aug­menti.

4) Que la pro­duc­ti­vi­tat de l’empresa no baixi perquè inver­teixi en tec­no­lo­gia per com­pen­sar la cai­guda de la pro­duc­ti­vi­tat que suposa tre­ba­llar menys hores.

5) Que l’empresa pro­du­eixi menys, però que la pro­duc­ti­vi­tat no cai­gui en relació amb el temps tre­ba­llat i que per com­pen­sar la cai­guda de la pro­ducció, deci­deixi aug­men­tar els preus i ven­dre menys: haurà produït una quan­ti­tat menor, però haurà gua­nyat més perquè el marge uni­tari haurà cres­cut.

És a dir, el pas a una set­mana de qua­tre dies i trenta-dues hores sense bai­xar sala­ris és fac­ti­ble, però tan sols en situ­a­ci­ons con­cre­tes que per­me­tin absor­bir el major cost labo­ral pel menor temps tre­ba­llat. Quan­tes empre­ses es poden per­me­tre una cosa així? Escas­ses i en sec­tors molt con­crets.

I no hi ha res més. Una altra cosa és que s’esti­gui con­ven­cent la població per impo­sar la set­mana de qua­tre dies a fi d’aug­men­tar el temps d’oci i fomen­tar el con­sum, tot i que ignoro amb quina renda si, almenys, no es man­te­nen els sala­ris, però bé... O sense man­te­nir els sala­ris, perquè la població ocu­pada “se senti bé” i no sol·liciti incre­ments sala­ri­als, o per la falsa creença que amb la set­mana de qua­tre dies es repar­tirà millor el temps de feina: ara, la mei­tat dels tre­ba­lla­dors d’Espa­nya tre­ba­lla menys de vuit hores al dia, però en rea­li­tat, amb el canvi, no serà així, perquè els cos­tos labo­rals de con­trac­tar més plan­ti­lla són supe­ri­ors als cos­tos sala­ri­als.

La set­mana de qua­tre dies i trenta-dues hores ni és una pana­cea en si mateixa ni és apli­ca­ble de manera lineal a totes les empre­ses ni a totes les acti­vi­tats. Pot ser con­si­de­rada un desig o un objec­tiu, però és ina­pli­ca­ble si la pro­duc­ti­vi­tat des­cen­deix, tret que el que es bus­qui sigui dis­mi­nuir la pro­ducció. Per això si, a més, es pretén que els sala­ris no decrei­xin, o bé la pro­duc­ti­vi­tat ha d’aug­men­tar a còpia d’inver­si­ons en tec­no­lo­gia i/o can­vis en l’orga­nit­zació dels pro­ces­sos pro­duc­tius, o bé l’empresa ha d’ope­rar en una situ­ació d’exclu­si­vi­tat que li per­meti aug­men­tar els preus de venda, un fet no gaire habi­tual.

Penso que la com­pa­nyia Desi­gual és un exem­ple d’excep­ci­o­nal­ment bona pla­ni­fi­cació pel que fa a la intro­ducció de la set­mana de qua­tre dies. Pri­mer, va dur a terme un estudi de via­bi­li­tat mit­jançant el qual va arri­bar a algu­nes con­clu­si­ons, com ara saber en quins depar­ta­ments era apli­ca­ble i en quins altres no. Després, va deci­dir orga­nit­zar un referèndum a l’empresa a través del qual va gua­nyar el sí al canvi. Avui, Desi­gual té una set­mana de qua­tre dies, la jor­nada labo­ral s’ha reduït el 15% i el salari, el 6%, una diferència de la qual l’empresa s’ha fet càrrec.

La meva opinió? No crec que es gene­ra­litzi. El con­tracte a temps par­cial té molts avan­tat­ges ope­ra­tius.