Fa qua­tre anys, una revolta civil va ender­ro­car Omar al-Bas­hir, el dic­ta­dor isla­mista que gover­nava des de feia gai­rebé tres dècades el Sudan. L’exèrcit va col·labo­rar en la cai­guda de Bas­hir i, poc després, va fir­mar un pacte per com­par­tir el poder amb la coa­lició de par­tits opo­si­tors que havia forçat el canvi de règim amb pro­tes­tes al car­rer.

Fins que va fer marxa enrere. El procés que s’havia enge­gat i que havia de cul­mi­nar amb un govern democràtic va ser inter­rom­put l’octu­bre del 2021 per un cop d’estat mili­tar encapçalat pel gene­ral Abdel Fat­tah al-Bur­han i el cap del grup para­mi­li­tar For­ces de Suport Ràpid (RSF), Moha­med Ham­dan Dagalo, un antic senyor de la guerra cone­gut també com a Hemeti.

El govern civil de tran­sició ins­tau­rat al país després de la revo­lució de 2019 va ser depo­sat i subs­tituït per un de mili­tar, diri­git pels dos líders col­pis­tes: Al-Bur­han, com a pre­si­dent de facto, i Hemeti, com el seu número dos. Però les des­a­vi­nen­ces no van tar­dar a aparèixer pel rumb polític del país i per qui havia de diri­gir el nou exèrcit uni­fi­cat –un cos que havia d’inte­grar els apro­xi­ma­da­ment 100.000 homes que for­men les RSF– i els seus arse­nals. La riva­li­tat entre les dues prin­ci­pals for­ces arma­des del Sudan per obte­nir el poder no va dei­xar de créixer fins s desem­bo­car en l’esca­lada d’aquest cap de set­mana, en un con­flicte que ja ha cau­sat un cen­te­nar de morts i que amenaça d’esten­dre’s per la regió. Uns mesos abans, i sota la pressió diplomàtica inter­na­ci­o­nal per res­ta­blir la tran­sició democràtica avor­tada pel cop d’estat del 2021, l’exèrcit i les RSF havien fir­mat un acord amb repre­sen­tants civils per tor­nar-los el poder. El pacte era massa ambigu i no va acon­se­guir desac­ti­var la crisi política. Men­tres­tant, el líder para­mi­li­tar s’anava des­mar­cant de l’exèrcit fins que el març pas­sat va acu­sar públi­ca­ment Bur­han de resistències a cedir el poder als civils i de con­nivència amb els antics gover­nants isla­mis­tes. Els ana­lis­tes hi veuen un intent de ren­tar la imatge cri­mi­nal de les RSF, res­pon­sa­bles de la sag­nant repressió con­tra els mani­fes­tants pacífics de la revolta del 2019 con­tra Bas­hir que havien acam­pat davant la seu de l’exèrcit per recla­mar un govern civil. La inter­venció va cau­sar cen­te­nars de morts i dese­nes de vio­la­ci­ons.