Política

Àfrica

Inestabilitat a l’est del continent

Duel d’armats al Sudan

La lluita pel poder entre el líder de l’exèrcit i el dels paramilitars de les RSF empeny el país cap a la confrontació civil

Van col·laborar plegats en la caiguda del dictador Omar al-Bashir i en el cop d’estat posterior per frenar la transició democràtica

Entre Àfrica i el Pròxim Orient, a l’estat sudanès hi conflueixen interessos geopolítics

Les RSF provenen de la temuda milícia dels ‘janjaweed’, autores de les massacres de Darfur

Fa qua­tre anys, una revolta civil va ender­ro­car Omar al-Bas­hir, el dic­ta­dor isla­mista que gover­nava des de feia gai­rebé tres dècades el Sudan. L’exèrcit va col·labo­rar en la cai­guda de Bas­hir i, poc després, va fir­mar un pacte per com­par­tir el poder amb la coa­lició de par­tits opo­si­tors que havia forçat el canvi de règim amb pro­tes­tes al car­rer.

Fins que va fer marxa enrere. El procés que s’havia enge­gat i que havia de cul­mi­nar amb un govern democràtic va ser inter­rom­put l’octu­bre del 2021 per un cop d’estat mili­tar encapçalat pel gene­ral Abdel Fat­tah al-Bur­han i el cap del grup para­mi­li­tar For­ces de Suport Ràpid (RSF), Moha­med Ham­dan Dagalo, un antic senyor de la guerra cone­gut també com a Hemeti.

El govern civil de tran­sició ins­tau­rat al país després de la revo­lució de 2019 va ser depo­sat i subs­tituït per un de mili­tar, diri­git pels dos líders col­pis­tes: Al-Bur­han, com a pre­si­dent de facto, i Hemeti, com el seu número dos. Però les des­a­vi­nen­ces no van tar­dar a aparèixer pel rumb polític del país i per qui havia de diri­gir el nou exèrcit uni­fi­cat –un cos que havia d’inte­grar els apro­xi­ma­da­ment 100.000 homes que for­men les RSF– i els seus arse­nals. La riva­li­tat entre les dues prin­ci­pals for­ces arma­des del Sudan per obte­nir el poder no va dei­xar de créixer fins s desem­bo­car en l’esca­lada d’aquest cap de set­mana, en un con­flicte que ja ha cau­sat un cen­te­nar de morts i que amenaça d’esten­dre’s per la regió. Uns mesos abans, i sota la pressió diplomàtica inter­na­ci­o­nal per res­ta­blir la tran­sició democràtica avor­tada pel cop d’estat del 2021, l’exèrcit i les RSF havien fir­mat un acord amb repre­sen­tants civils per tor­nar-los el poder. El pacte era massa ambigu i no va acon­se­guir desac­ti­var la crisi política. Men­tres­tant, el líder para­mi­li­tar s’anava des­mar­cant de l’exèrcit fins que el març pas­sat va acu­sar públi­ca­ment Bur­han de resistències a cedir el poder als civils i de con­nivència amb els antics gover­nants isla­mis­tes. Els ana­lis­tes hi veuen un intent de ren­tar la imatge cri­mi­nal de les RSF, res­pon­sa­bles de la sag­nant repressió con­tra els mani­fes­tants pacífics de la revolta del 2019 con­tra Bas­hir que havien acam­pat davant la seu de l’exèrcit per recla­mar un govern civil. La inter­venció va cau­sar cen­te­nars de morts i dese­nes de vio­la­ci­ons.

Perill de des­bor­da­ment

Al cap­da­vant de les temu­des milícies jan­jaweed –sinònim d’atro­ci­tats–, Hemeti va par­ti­ci­par en la repressió de la revolta de Dar­fur, on també va llui­tar el seu rival Al-Bur­han, en les files de l’exèrcit. Les matan­ces sis­temàtiques a Dar­fur, inves­ti­ga­des com a geno­cidi pel Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal, van cau­sar 300.000 morts i 2,7 mili­ons de des­plaçats. Més tard, Bas­hir va con­ver­tir els jan­jaweed en una força para­mi­li­tar i va donar rang mili­tar als seus líders, men­tre els envi­ava a escla­far més rebel·lions inter­nes i a les guer­res del Iemen i Líbia. A l’empresa mili­tar, Hemeti hi sumava els lucra­tius ingres­sos per l’expor­tació d’or extret de manera il·legal.

Sense ajuda inter­na­ci­o­nal, afec­tat per l’esca­lada dels preus ali­men­ta­ris i de l’ener­gia pro­vo­cada per la guerra d’Ucraïna, la situ­ació cre­ada al Sudan fa témer que les tur­bulències polítiques dege­ne­rin en una guerra civil i arros­se­guin els estats veïns, com ara Etiòpia, el Txad i el Sudan del Sud.

Encai­xat entre el mar Roig, la regió del Sahel i la Banya d’Àfrica, el país, ric en recur­sos natu­rals, també ha estat sota el focus de la geo­política. Durant el man­dat d’al-Bas­hir, Rússia va des­ple­gar la seva influència al Sudan fins el punt d’obte­nir el vis­ti­plau de les auto­ri­tats per cons­truir una base naval a la costa del mar Roig.

Però, amb la cai­guda del dic­ta­dor, els EUA i els ali­ats euro­peus van dis­pu­tar el domini rus de la zona –infil­trada per les milícies Wag­ner–, sota per­ma­nent ines­ta­bi­li­tat política. A cavall entre l’Àfrica i el Pròxim Ori­ent, les por­tes del Sudan també s’han obert a la influència de potències regi­o­nals com ara l’Aràbia Sau­dita –les dues for­ces han llui­tat del cantó de Riad en la seva guerra con­tra el Iemen– i els Emi­rats Àrabs Units, i també l’Egipte del gene­ral Al-Sisi.

9,3
milions
de persones han rebut ajuda alimentària de l’ONU al Sudan durant els últims anys. El país ha estat castigat per la crisi econòmica i la fam.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a