Tin­drem estrès hídric per a dècades, i caldrà explo­tar tots els jaci­ments d’aigua: reu­ti­lit­zar, des­sa­lar, recu­pe­rar pous. Tot recor­dant que en una nova cul­tura de l’aigua, també hau­rem de pen­sar en l’apro­fi­ta­ment d’aigües gri­ses o cap­tar aigües plu­vi­als, sense obli­dar que alguna solució, com des­sa­lar, és pro­blemàtica pel seu impor­tant cost energètic.

L’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) posa en marxa el ter­cer cicle de pla­ni­fi­cació hidrològica (2022-2027) per a un dis­tricte de conca flu­vial que ha de resol­dre una envi­tri­co­llada equació, com expli­cava Jordi Molist, direc­tor de l’àrea d’abas­ta­ment de l’ACA en una jor­nada dels Engi­nyers Indus­tri­als de Cata­lu­nya (EIC): “De cara al 2050, es pre­veu una reducció mit­jana dels rius del 18%, tant per l’incre­ment de la tem­pe­ra­tura, que pro­voca l’aug­ment de l’eva­po­trans­fo­ració, com per l’ampli­ació de la coberta fores­tal.” I això es com­bina amb el fet que, per l’oro­gra­fia del país, els embas­sa­ments són rela­ti­va­ment petits, i Europa, mit­jançant la Direc­tiva Marc de l’Aigua, de mica en mica imposa reque­ri­ments ambi­en­tals més exi­gents.

Així doncs, per no ser tan vul­ne­ra­bles davant la sequera, “caldrà una apor­tació com­ple­mentària de 6 m³/segon al sis­tema Ter-Llo­bre­gat, com a suma del dèficit actual, de 2m³/segon i el dèficit futur, de 4 m³/segon”. De cara al 2027, ja s’han pres­su­pos­tat 500 mili­ons d’euros per a un pro­grama amb diver­sos eixos d’actu­ació o “diver­ses aixe­tes peti­tes en lloc d’una de gran”. En reu­ti­lit­zació, en què hem pas­sat de comp­tar amb 69 hm³ anu­als d’aigua rege­ne­rada quan el més nor­mal és estar entre 30-40 hm³, l’objec­tiu, en cons­truir vint-i-cinc noves esta­ci­ons de reu­ti­lit­zació i ampliar-ne les exis­tents, és asso­lir el 2027 uns 100 hm³/any, i 150 hm³/any el 2023. “Això es finança a càrrec del cànon de l’aigua, ja que en un sis­tema que no hi ha incre­ment de demanda, no podem dema­nar que es pagui molt més per una aigua subs­ti­tutòria, i la diferència de preu s’ha de soci­a­lit­zar amb un preu sub­ven­ci­o­nat.” En des­sa­li­nit­zació, que l’any pas­sat va apor­tar 63 hm³, l’aposta és ben forta, amb la cons­trucció de dues noves des­sa­la­do­res: Tor­dera II, amb capa­ci­tat de 60 hm³ anu­als i ITAM Foix, que podria apor­tar 20 hm³. “Es duplica la capa­ci­tat”, diu Molist, “però no vol dir dupli­car la pro­ducció sem­pre, s’ha de coor­di­nar amb altres recur­sos, per resol­dre epi­so­dis de sequera i inci­dents”. També es vol avançar en la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua, és a dir que es redu­ei­xin les fui­tes a la xarxa de dis­tri­bució, amb l’obli­ga­to­ri­e­tat que les sub­mi­nis­tra­do­res de més de 5.000 abo­nats publi­quin cada dos anys una audi­to­ria d’eficiència hidràulica. Això va acom­pa­nyat de sub­ven­ci­ons (50 mili­ons d’euros) per a la millora de les xar­xes muni­ci­pals de dis­tri­bució.

Des d’enti­tats d’acció cívica com Aigua és Vida, hom creu que cal­dria anar més enllà, com diu Quim Pérez: “Hi ha altres fonts, com ara l’apro­fi­ta­ment d’aigües plu­vi­als en ori­gen, amb l’esta­bli­ment de dobles xar­xes, i aigües gri­ses o rege­ne­ra­des a petita escala.” A més, dins d’aquesta posició, hom pensa que “tot i aques­tes noves fonts per cobrir el dèficit estruc­tu­ral, si hi ha un aug­ment de demanda, d’aquí a qua­tre dies ens tro­ba­rem igual”. Des­sa­lar ver­sus reu­ti­lit­zar? Cer­ta­ment, sense la des­sa­li­nit­zació, els embas­sa­ments, que estan a 174 hm³, el 25% de la seva capa­ci­tat, esta­rien 145 hm³, (15%). Però, com ens recorda Àngels Vidal, direc­tora d’Eco­fac­to­ries d’Agbar, amb un con­sum energètic de 3,41 kwh/m³, l’aigua des­sa­lada “costa un 96% d’euros més per m³ que la rege­ne­rada”: “La des­sa­la­dora ha de ser-hi com un back-up per apor­tar aigua en situ­ació de crisi, és la rege­ne­ració la que ha de tenir més pes estruc­tu­ral.” Al seu parer, hauríem de tor­nar a un esce­nari en què “fem ser­vir aigua rege­ne­rada per a reg, 1 m³/segon, tot reduint la des­sa­li­nit­zació fins a 1 m³/s. Així, res­pecte d’ara, reduïm el con­sum energètic un 37% i l’impacte ambi­en­tal en un 27%”. Com diu Marina Arnal­dos, direc­tora de Crei­xe­ment i Solu­ci­ons de Ceta­qua, “el gran repte tec­nològic de l’osmosi inversa de la des­sa­li­nit­zació, és la recu­pe­ració energètica de les sal­mor­res”: “Es pot abai­xar la pet­jada de car­boni valo­rit­zant les sal­mor­res, tot recu­pe­rant àcids, bases i hipo­clo­rit per a altres usos, en aigües resi­du­als.” El pro­jecte Esprem, que s’assaja a l’estació de Sant Joan Despí, ha acon­se­guit recu­pe­rar 3 dels 6 hm³ de rebuig que es ves­sen al col·lec­tor de sal­mor­res gràcies a una osmosi inversa avançada.