Plou però no prou ni a tot arreu
La pluja dels últims dies no és suficient per apaivagar l’assedegament de la terra, sobretot a Ponent i al sud del país
“Aquesta situació que estem vivint ara, els pagesos no l’hem vist mai”, alerta Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ( FCAC ). Tot i que la pluja s’ha deixat veure en els últims dies, rius, pantans i camps segueixen assedegats, sobretot a Ponent i al sud del país, i la sequera ja comença a colpir algunes poblacions d’aquests indrets. A la Conca de Barberà, per exemple, el municipi de l’Espluga de Francolí va anunciar aquesta mateixa setmana que el subministrament d’aigua per beure es tallaria durant dotze hores, de les set del vespre a les set del matí, per tal que els dipòsits municipals puguin recuperar el cabdal, ajudats pels camions cisterna que cada dia arriben al municipi.
El govern va decretar a principis de maig situació d’excepcional gravetat per a gairebé 500 municipis, on havien de reduir un 40% l’aigua per a ús agrícola i un 15% en usos industrials, assignant una dotació de 230 litres per habitant i dia.
“Tenim dues situacions complicades. D’una banda, l’impacte de la sequera sobre l’alimentació, tant pel vessant de la producció com del preu. De l’altra, les explotacions agràries i ramaderes”, afirma Sarroca.
Segons l’ Agència Catalana de l’Aigua , que actualitza diàriament l’estat dels recursos hídrics catalans, el país es troba a tan sols el 25% de la seva capacitat d’aigua, amb pantans que voregen el 7%, com el de Siurana, a Cornudella de Montsant.
Davant l’emergència, i en el marc de la Taula Agrària, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha posat en marxa una xarxa territorial formada per les oficines comarcals i els serveis territorials del departament per tal de fer un seguiment setmanal de les afectacions reals de la sequera al sector agrari. Segons aquest acord, subscrit el 24 d’abril entre el govern i els sindicats agraris, es recollirà informació de cada comarca per avaluar la situació en temps real i prendre mesures de manera molt precisa amb l’objectiu que cap productor hagi de cessar l’activitat a causa de la sequera.
Full de ruta per a tots.
En aquest sentit, representants del canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, els sindicats agraris Unió de Pagesos , JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) i ASAJA (Associació Agrària de Joves Agricultors) i les organitzacions Afrucat (Associació Empresarial de Fruita de Catalunya) i FCAC es van reunir el 5 de maig i van fer públic un manifest “per salvar la continuïtat de l’activitat agrària a Lleida”, en què demanen a l’administració ajuts d’entre 2.000 i 15.000 euros per hectàrea per les pèrdues en cereal i farratges i també per la fruita que no es collirà per la sequera. Els ajuts s’eleven fins a 170 milions d’euros en el cas que els arbres acabin morint.
Els firmants també van acordar sol·licitar una reunió conjunta amb el ministre d’Agricultura, Luís Planas, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, “per exigir que l’Estat espanyol demani a la Unió Europea ajuts d’estat per pal·liar la situació dramàtica, sobrevinguda i no assegurable”.
“És necessari que treballem tots junts per trobar solucions a llarg termini que ens permetin fer front a episodis de sequera i que garanteixin un ús sostenible de l’aigua”, assegura Xavier Díaz, director general de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell.
Més demandes.
La sequera ha provocat, entre moltes altres desfetes, que el canal d’Urgell tanqués el 2 de maig, per primera vegada en 161 anys d’història, el seu canal principal. Més de 70.000 hectàrees n’han quedat afectades, i molts pagesos s’han vist obligats a modificar el tipus de conreu a causa de la falta d’aigua. Els mateixos regants creuen que, tot i que plogui, no es podran reprendre els regs de manera normalitzada abans del mes de setembre, ja que la làmina d’aigua que circula a hores d’ara pel canal està destinada a la població, la indústria i la ramaderia.
Tot i això, unes 20.000 hectàrees de Ponent no es veuen afectades per aquest tancament històric, ja que el canal auxiliar es nodreix de l’aigua del riu Noguera Pallaresa. Les reserves d’aquest cabdal natural no es troben en una situació tan crítica i, de moment, es pot garantir el reg durant l’estiu.
D’altra banda, Aigües del Segarra-Garrigues (ASG) va comunicar el tancament del seu cabdal d’aigua del 29 d’abril, per reprendre’l el 2 de maig, però només per salvar els arbres fruiters. Aquesta decisió afecta les collites d’unes 7.300 hectàrees de conreus d’arbres fruiters i també de cereals. “Podem donar gairebé per perdudes les collites de 4.500 hectàrees d’arbres fruiters, i caldrà veure què passa amb la collita de cereal”, comenta Josep Maria Jové, president de la infraestructura que va entrar en funcionament l’any 2009.
Malgrat la greu situació, el president de la FCAC demana “no ser derrotistes”, tot i que alerta que si la sequera s’allarga “provocarà una crisi que ningú ha viscut mai”. I aconsella “ser molt imaginatius per superar-la”.
Pèrdues i més pèrdues
De del 2 de maig, els sistemes de reg de Ponent gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que depèn de l’Estat, poden oferir el reg una setmana de cada tres. La terra està extremadament assedegada, i per això els regants van demanar evitar la plantació de panís o cereal d’estiu, ja que consumeixen molta aigua. Això afectarà també els ferratges destinats a l’alimentació animal, que ja s’han disparat de preu.
Les pèrdues previstes se situen en xifres força preocupants. L’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), ha estimat que el tancament del canal d’Urgell comportarà la pèrdua del 58% de la collita de poma i del 52% de la de pera, que és el mateix que dir que 173.000 tones de pomes i 74.000 tones de peres es faran malbé, la qual cosa suposarà una reculada en la facturació d’uns 350 milions d’euros, i “unes pèrdues directes per al sector de prop dels 164 milions d’euros”, anuncia Manel Simon, director general d’Afrucat. Tampoc es garanteix la producció d’arròs, ja que només es disposa del 50% d’aigua i no té garantit el reg a partir de l’agost.