Estem en emergència climàtica i tot­hom està obli­gat a fer can­vis en la seva acti­vi­tat per mini­mit­zar la pet­jada ecològica. El món marítim no és aliè a aquesta trans­for­mació necessària, i tre­ba­lla per eli­mi­nar les emis­si­ons, tant dels vai­xells durant els seus viat­ges com en l’ope­ra­tiva als ports. En el cas del Port de Bar­ce­lona, es tre­ba­lla en dife­rents fronts per des­car­bo­nit­zar l’acti­vi­tat, amb l’elec­tri­ci­tat com a pro­ta­go­nista.

Les grans navi­li­e­res des­ple­guen plans perquè les seves flo­tes fun­ci­o­nin amb com­bus­ti­bles 100% res­pec­tu­o­sos amb el medi ambi­ent, com l’amoníac o el bio­metà. Tot i que encara no s’ha arri­bat a un con­sens sobre quin serà el millor com­bus­ti­ble, sí que queda clar que, un cop arri­bats a port, la solució depèn d’atu­rar els motors dels vai­xells i fer-los fun­ci­o­nar amb ener­gia verda d’ori­gen reno­va­ble men­tre estan atra­cats.

Molts dels vai­xells de mer­ca­de­ries i pas­sat­ges que arri­ben a Bar­ce­lona estan equi­pats amb sis­te­mes de con­nexió elèctrica a moll, i el Port tre­ba­lla des de fa anys per tenir dis­po­ni­ble la infra­es­truc­tura que per­meti sub­mi­nis­trar aquesta ener­gia. Bate­jat com a Nexi­gen, i amb una inversió de 110 mili­ons d’euros, el Port està des­ple­gant una xarxa de mitja tensió per tot el recinte por­tu­ari i equi­pant les prin­ci­pals ter­mi­nals amb sis­te­mes OPS (Ons­hore Power Supply), les con­ne­xi­ons necessàries per sub­mi­nis­trar elec­tri­ci­tat als vai­xells.

Ja s’han ini­ciat les obres del pri­mer OPS, una prova pilot a la ter­mi­nal BEST, que, jun­ta­ment amb un segon OPS a la ter­mi­nal de fer­ris, estarà fun­ci­o­nant a finals d’any. En paral·lel, però, el Port de Bar­ce­lona tre­ba­lla en la cons­trucció de la subes­tació elèctrica que gene­rarà tota l’ener­gia verda necessària per des­car­bo­nit­zar l’acti­vi­tat portuària i que estarà ope­ra­tiva l’any 2025. La xarxa de con­nexió amb els molls es des­ple­garà en paral·lel a la cons­trucció de la subes­tació, i inclou impor­tants obres d’engi­nye­ria, com una per­fo­ració sub­ma­rina que per­metrà crear una gale­ria de ser­veis per sota del canal prin­ci­pal del port, que con­nec­tarà els moll de l’Ener­gia i el moll Ados­sat.

L’objec­tiu és exe­cu­tar alhora les dife­rents peces del pro­jecte per con­nec­tar al més aviat pos­si­ble els vai­xells i tenir elec­tri­fi­cats l’any 2030 tots els punts d’atra­cada dels cre­uers, el moll Prat de con­te­ni­dors i les ter­mi­nals de fer­ris de la dàrsena de Sant Ber­tran i el moll de Costa, que eli­mi­na­ran 66.000 tones de CO2 i 1.234 tones de NOx de les emis­si­ons de l’acti­vi­tat portuària i millo­ra­ran la qua­li­tat de l’aire a l’entorn del recinte por­tu­ari.

Ener­gia de Km 0. Nexi­gen, però, és molt més que una xarxa elèctrica. És un canvi de para­digma a escala energètica amb què el Port de Bar­ce­lona no només aspira a sub­mi­nis­trar ener­gia neta, sinó que vol pro­duir-ne.

La comu­ni­tat portuària ja rema en aquesta direcció, amb un dego­teig cons­tant de noves ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques a les nom­bro­ses ins­tal·laci­ons exis­tents. Una de les últi­mes a estre­nar-se ha estat la de les case­tes del moll de Pes­ca­dors, la pri­mera d’una sèrie d’inno­va­do­res comu­ni­tats energètiques que pro­vei­ran d’ener­gia reno­va­ble les dife­rents zones del recinte por­tu­ari.

Però la tran­sició energètica al Port de Bar­ce­lona no s’acaba aquí. Fa temps que s’impulsa l’ús del gas natu­ral liquat (GNL) com a com­bus­ti­ble de tran­sició i també es tre­ba­lla en pro­jec­tes d’eco­no­mia cir­cu­lar, com la planta de pro­ducció de bio­metà que es vol cons­truir per apro­fi­tar els resi­dus orgànics dels vai­xells i altres resi­dus agro­a­li­men­ta­ris pro­ce­dents d’acti­vi­tats que es fan dins del port o en zones pro­pe­res.

Tots aquests pro­jec­tes for­men part de l’estratègia de futur del Port de Bar­ce­lona, un port de per­so­nes que tre­ba­llen al ser­vei de les per­so­nes.