Arts escèniques

El Teatre Lliure denuncia la moralitat falsa de la societat actual amb ‘Les amistats perilloses’

Pierre Cho­der­los de Laclos va escriure la novel·la Les amis­tats peri­llo­ses poc temps abans de la Revo­lució Fran­cesa, el 1782. Per a la direc­tora i dra­ma­turga Carol López l’obra segueix tenint actu­a­li­tat perquè, encara avui, “la soci­e­tat jutja i con­demna però per­met” una acti­tud de domini sexual. L’obra, que es pro­grama del 18 de maig al 18 de juny a la sala Fabià Puig­ser­ver del Tea­tre Lliure, la pro­ta­go­nitza Mónica López (mar­quesa de Mer­te­uil), que repta a un duel de lli­ber­ti­natge el ves­comte de Val­mont (inter­pre­tat per Gon­zalo Cunill).

La direc­tora admet que l’obra es pre­senta a Montjuïc en un moment con­vuls en què s’estan denun­ci­ant els abu­sos de poder i que tran­sita per una peri­llosa con­flic­tu­a­li­tat. Efec­ti­va­ment, la funció pretén “ampliar el debat, sus­ci­tar pre­gun­tes”, comenta l’actriu pro­ta­go­nista. Per a Elena Tar­rats (Cécile, al repar­ti­ment) aquesta adap­tació “no és gens pam­fletària i posa en dubte alguns dels posi­ci­o­na­ments dels femi­nis­mes”. Carol López acla­reix que no és una obra “còmoda”: la dra­ma­turga (que ha jugat sovint a la cari­ca­tura gene­ra­ci­o­nal) admet que en alguns pas­sat­ges hi ha un cert aire de comi­ci­tat però no es perd, per a res, el to de tragèdia del lli­bre. Com­ple­ten el repar­ti­ment Eli Iranzo, Marta Pérez, Mima Riera i Tom Stur­gess, un jove actor anglès que en un any ha pas­sat d’actuar al West End de Lon­dres amb Harry Pot­ter and the cur­sed child a debu­tar en català.

A l’obra, Stur­gess es con­ver­teix en pro­fes­sor d’anglès de Cécile (en comp­tes de ser el pro­fes­sor d’arpa de l’ori­gi­nal). Però s’expressa en català. Dife­rent és el cas de Cunill, que només dia­loga en català quan interac­tua a la Cort però que parla en cas­tellà, amb natu­ra­li­tat, en les dis­cus­si­ons amb la seva con­trin­cant, Mer­te­uil. L’oci­osa aris­tocràcia, enso­pida per una vida massa fàcil, esdevé tòxica per a les seves vícti­mes.

Carol López ha estat una habi­tual de sales de petit for­mat. Va debu­tar amb Versió ori­gi­nal sub­ti­tu­lada (V.O.S.) el 2005 i Last chance el 2006 a l’Espai Lliure. També ha sig­nat pro­duc­ci­ons al Maldà –Sun­day mor­ning i Família (im)pos­si­ble–. Direc­tora artística de La Villar­roel (2008-2010), va pre­sen­tar èxits com Ger­ma­nes (fent una picada d’ullet a la situ­ació ini­cial de Les tres ger­ma­nes de Txékhov) i Bou­le­vard –ins­pi­rant-se en l’uni­vers dels anys 40 d’Històries de Filadèlfia–. Després de la seva reflexió sobre la gene­ració dels 50 a Bonus track al Lliure de Gràcia (2020), ara es lli­cen­cia a la Sala Fabià Puig­ser­ver. L’obra ha eli­mi­nat el to epis­to­lar de la novel·la i ha tren­cat les esce­nes de dos intèrprets fent que els can­vis d’escena es facin a vista i que les con­ver­ses entre dos intèrprets siguin, o no, en un mateix espai con­cret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.