Opinió

Impacte de la superilla en el comerç: Gràcia com a model

L’aplicació de l’actual model, el que hem pogut capir per la informació publicada al web municipal i a partir d’observar les primeres superilles implantades, no té gens en compte aquestes consideracions tan bàsiques i que, per tant, està abocat a tenir un impacte negatiu, quan no desastrós, sobre el teixit comercial pre-existent. Ignorant el pre-existent, o tenint-ne una imatge desenfocada, difícilment el podrem respectar

Un informe que hem ela­bo­rat a Eixos.​cat en col·labo­ració amb API Cata­lu­nya prova d’enten­dre quina pot ser l’evo­lució del comerç un cop s’implan­tin les superi­lles a tota la malla de l’Eixam­ple de Bar­ce­lona.

Com que el pro­jecte de les superi­lles és pio­ner a nivell mun­dial, no resulta fàcil esta­blir un marc de referència i tro­bar casos com­pa­ra­bles que ens per­me­tin anti­ci­par quina serà l’evo­lució del pla.

Per sim­pli­fi­car, i a risc de sem­blar auto-refe­ren­ci­als, hem pres com a model una estruc­tura urbana que fa gai­rebé dos segles que exis­teix i que, com demos­tra­rem, té mol­tes sem­blan­ces mor­fològiques amb la pro­po­sada superi­lla.

De fet, hom podria pen­sar que, qui va ges­tar la superi­lla, s’hi va ins­pi­rar força, pre­ci­sa­ment, perquè ho tenia molt aprop.

Par­lem de la Vila de Gràcia, una vila inde­pen­dent fa 175 anys i, ara mateix, un barri dins del dis­tricte bar­ce­loní de Gràcia.

L’antic nucli urbà de la Vila de Gràcia, ara un barri dins del dis­tricte bar­ce­loní de Gràcia, té una geo­me­tria amb un ordre sen­zill i carac­terístic.

La uni­tat o cèl·lula urbana mínima, l’illa, la for­men els blocs de vivenda que es dis­tri­bu­ei­xen al vol­tant d’una plaça cen­tral. El con­junt resul­tant té unes dimen­si­ons molt sem­blants a les d’una illa de l’Eixam­ple, però amb car­re­rons que per­me­ten acce­dir a la plaça inte­rior.

Diver­ses illes s’agru­pen i for­men una superes­truc­tura o superi­lla. Al perímetre d’aquesta superi­lla, de mun­ta­nya a mar, hi pas­sen els tor­rents i, de Llo­bre­gat a Besòs, les tra­ves­se­res. Al perímetre es con­cen­tra el trànsit interurbà/inter-superi­lla i, a l’inte­rior, s’hi fa vida de barri.

Per a l’estudi hem triat la superi­lla gra­ci­enca cen­tral, que va del Car­rer Astúries a la Tra­ves­sera de Gràcia, de mun­ta­nya a mar, i de Gran de Gràcia a Tor­rent de l’Olla, d’oest a est.

Com­po­sició comer­cial.

Per a cons­truir un model ana­lit­za­ble hem fet ser­vir dues fonts prin­ci­pals de dades. D’una banda, les dades de com­po­sició comer­cial, el mapa del comerç de Bar­ce­lona ciu­tat que Eixos.​cat ve ela­bo­rant i actu­a­lit­zant des de 2009. De l’altra, hem fet ser­vir dades de l’oferta immo­biliària de locals, proveïda per Api.​cat i per Ide­a­lista.com.

Hem agre­gat les dades de com­po­sició comer­cial en dos indi­ca­dors o cate­go­ries prin­ci­pals: comerç no-quo­tidià (equi­pa­ments per a la per­sona, per a la llar, cul­tura i lleure) i la resta d’acti­vi­tats comer­ci­als (res­tau­ració, ser­veis, quo­tidià).

Hem fet ser­vir mapes de calor per tal de per­me­tre una lec­tura intui­tiva de l’indi­ca­dor de no-quo­tidià.

En pri­mer cop d’ull al mapa 1 ja ens per­met obser­var que la dis­tri­bució de l’oferta de no-quo­tidià, lluny de ser homogènia, ten­deix a con­cen­trar-se, pre­ci­sa­ment, a les vores de la superi­lla: Gran de Gràcia, Tor­rent de l’Olla, Astúries, Tra­ves­sera de Gràcia. La resta, prin­ci­pal­ment quo­tidià, ser­veis i res­tau­ració, es con­cen­tra a l’inte­rior de la superi­lla.

A la imatge hi hem super­po­sat un rec­tan­gle ver­mell amb les dimen­si­ons de la superi­lla de l’Eixam­ple (9x9 illes d’Eixam­ple). Com es pot veure, la superi­lla gra­ci­enca i la de l’Eixam­ple són de dimen­si­ons com­pa­ra­bles.

Oferta immo­biliàrial.

Per tal d’ana­lit­zar l’oferta immo­biliària de locals hem pres una mos­tra de més de 300 locals de llo­guer ofer­tats al por­tal Ide­a­lista.com a l’àrea geogràfica estu­di­ada, d’una banda. De l’altra, hem pres les dades de mit­jana de preu de llo­guer, en euros per metre qua­drat i mes, per barri i anu­a­lit­za­des que publica Api.​cat.

Hem des­car­tat les dades de les ofer­tes que no espe­ci­fi­ca­ven, almenys, la via on era el local comer­cial en llo­guer. Amb les dades res­tants, prop de 200 ofer­tes, hem fet un mapa de calor (mapa 2), que mos­tra la con­cen­tració geogràfica de les ofer­tes per a dues fran­ges de preu: preu de llo­guer igual o per sobre de la mit­jana de preu de totes les ofer­tes estu­di­a­des (=18,59 €/m²); preu de llo­guer per sota de la mit­jana de preu de totes les ofer­tes estu­di­a­des (<18,59 €/m²).

El resul­tat del mapa d’oferta per sobre de la mit­jana és visu­al­ment molt clar. L’oferta “cara” de llo­guer ten­deix a loca­lit­zar-se majo­ritària­ment a les vies que fan de vora de la superi­lla gra­ci­enca.

Per si això no resulta prou con­vin­cent, mirem el segon mapa, el de l’oferta “barata” de llo­guer:

Com es pot com­pro­var amb un sim­ple cop d’ull, l’oferta de llo­guer “barata” fa un salt a l’inte­rior de l’illa (mapa 3).

Però encara hi ha més. Si com­pa­rem el nom­bre d’ofer­tes del perímetre, 38, amb el nom­bre d’ofer­tes de l’inte­rior, 19, també obser­vem que a l’inte­rior hi ha la mei­tat d’ofer­tes. Tenint en compte que el nom­bre total de locals comer­ci­als a l’àrea d’estudi és d’uns 600 i que es repar­tei­xen a parts més o menys iguals entre inte­rior (48% dels locals) i perímetre de superi­lla (52%), això també pot ser molt sig­ni­fi­ca­tiu. Un nom­bre menor d’oferta comer­cial, amb un parc de locals com­pa­ra­ble, sol ser indi­ca­tiu d’una menor demanda i, per tant, d’una menor cen­tra­li­tat comer­cial, tal i com hem sug­ge­rit en ante­ri­ors estu­dis on ana­litzàvem la rotació comer­cial.

Con­clu­si­ons.

A la pre­gunta sobre si el fun­ci­o­na­ment de la superi­lla afecta a l’estruc­tura i la dis­tri­bució de l’oferta comer­cial, la res­posta és que l’afecta pro­fun­da­ment.

És això bo o dolent per al comerç? Depèn. Si s’ha tin­gut en compte en el desen­vo­lu­pa­ment del model i se’n fa un des­ple­ga­ment curós, que no tren­qui com­ple­ta­ment l’homo­geneïtat de la malla de l’Eixam­ple, se’n pot mini­mit­zar l’impacte o, fins i tot, poten­ciar el tei­xit comer­cial pre-exis­tent.

La nos­tra impressió, tenint en compte que aquest estudi tan bàsic que hem fet és el pri­mer que es publica sobre aquest tema, i la manca de debat públic sobre aquest tema con­cret, és que no s’ha estu­diat l’impacte del model sufi­ci­ent­ment. Que ni tan sols s’ha incor­po­rat un model comer­cial, ni que sigui tan bàsic com el que hem cons­truït per aquest informe, al model urbà de la superi­lla que s’està implan­tant.

Pen­sem que l’apli­cació de l’actual model, el que hem pogut capir per la infor­mació publi­cada al web muni­ci­pal i a par­tir d’obser­var les pri­me­res superi­lles implan­ta­des, no té gens en compte aques­tes con­si­de­ra­ci­ons tan bàsiques i que, per tant, està abo­cat a tenir un impacte nega­tiu, quan no des­astrós, sobre el tei­xit comer­cial pre-exis­tent. Igno­rant el pre-exis­tent, o tenint-ne una imatge desen­fo­cada, difícil­ment el podrem res­pec­tar.

Aquesta cer­tesa, i la pre­o­cu­pació que com­porta, és el prin­ci­pal motiu que ens ha por­tat a publi­car aquest informe, ela­bo­rat amb recurs propi i amb total inde­pendència. Estem con­vençuts que no fem tard, i que aques­tes con­si­de­ra­ci­ons, i les que se’n deri­ven, es poden incor­po­rar en el pla de des­ple­ga­ment de la superi­lla que ja és en marxa. Encara no és tard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.