Prudència i seny són dos con­cep­tes que es poden apli­car a gai­rebé a tot en aquesta vida. D’una banda, la pri­mera dona la capa­ci­tat de pen­sar sobre pos­si­bles ris­cos davant de qual­se­vol situ­ació i ade­quar la res­posta per evi­tar per­ju­di­cis inne­ces­sa­ris. De l’altra, el seny aporta la justa per­cepció, la pon­de­ració en les actu­a­ci­ons. En l’àmbit de la segu­re­tat informàtica, prudència i seny, pre­ce­dits d’una gran dosi de recel, incre­men­ten la segu­re­tat, aque­lla que depèn de l’usu­ari. Ara bé, ningú neix ense­nyat i, per tant, les empre­ses han d’incor­po­rar la cul­tura de la segu­re­tat a les seves estratègies de negoci, i ho han de fer de manera didàctica i seri­osa perquè el que està en joc és vital per a l’empre­sari i per als emple­ats. El mur de con­tenció con­tra la ciber­de­linqüència s’ha d’aixe­car entre tots, cadascú posant tot allò neces­sari perquè no s’esquerdi. Per això, tant impor­tant com l’acti­tud rece­losa i des­con­fi­ada de l’usu­ari final envers allò que ve de fora de l’àmbit labo­ral, també ho és man­te­nir un sis­tema de segu­re­tat actu­a­lit­zat per­ma­nent­ment. L’empresa no ha d’esca­ti­mar esforços, s’ha de dei­xar aju­dar pels experts i hi ha de dedi­car les dota­ci­ons econòmiques necessàries perquè el pre­sent i el futur del negoci és allò que hi ha en joc.

Les tec­no­lo­gies dis­rup­ti­ves que estan des­pun­tant intro­dui­ran ben aviat nous ele­ments que com­pli­ca­ran la segu­re­tat informàtica. La ciber­de­linqüència s’ha anat fent forta i encara ho serà més –diuen els experts– amb la incor­po­ració de la intel·ligència arti­fi­cial en els seus pro­ces­sos per arra­bas­sar dades, el petroli de l’era digi­tal. Dei­xant de banda els pis­pes de poca volada, que tan­ma­teix també poden pro­vo­car fogots, els grups de ciber­de­linqüents han cal­cat el fun­ci­o­na­ment de les empre­ses, les seves estratègies i objec­tius. Són un negoci i l’inten­ten fer rut­llar de la millor manera pos­si­ble, come­tent cada cop fraus més lucra­tius. Estan estruc­tu­rats, esta­blei­xen ali­an­ces per actuar amb més con­tundència, s’espe­ci­a­lit­zen en bran­ques de pro­gra­mes mali­ci­o­sos, saben –perquè són experts com pocs– ama­gar la traçabi­li­tat de les seves acci­ons i venen els seus ser­veis de pira­teig al món sen­cer i al millor postor. Són pode­ro­sos, tant que ni els governs se’n lliu­ren.

La peti­tesa de l’usu­ari davant d’aquests grups pro­fes­si­o­na­lit­zats de ciber­de­linqüents pro­voca por i la por ha de dur al recel, a la prudència i al seny. Una cosa tan sen­zi­lla com aquesta és tan impor­tant en la baula com el millor dels sis­te­mes de segu­re­tat.