Gran angular

La indústria accelera amb la robòtica

La incorporació d’intel·ligència artificial a la maquinària la dotarà d’una capacitat deductiva i de treball sense precedents i obrirà la porta cap a una nova era productiva

La IA farà que els ‘cobots’ puguin entendre què hi ha al seu voltant
Jesús Pablo González
Centre tecnològic Eurecat
Robot Start PIME permetrà als més petits incorporar el primer robot
Salvador Giró
President de l’AER

Les pimes del sec­tor indus­trial comen­cen a ser cons­ci­ents que han d’entrar de ple en l’auto­ma­tit­zació de les línies de pro­ducció per no per­dre com­pe­ti­ti­vi­tat. “Això és un fet que fins fa poc no estava tan clar, ja que pre­do­mi­nava que el preu a pagar per tre­ba­lla­dor fos el més baix pos­si­ble. Tan­ma­teix, els països que sus­ten­ta­ven la seva eco­no­mia jus­ta­ment en mà d’obra barata ara són els que més robots adqui­rei­xen. D’exem­ples d’aquest com­por­ta­ment en tro­bem a la Xina o a l’Índia, que l’any pas­sat van incre­men­tar el con­sum de robots en un 50%”, explica Sal­va­dor Giró, pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Robòtica i Auto­ma­tit­zació (AER) i també pre­si­dent d’Advan­ced Fac­to­ries, la fira d’auto­ma­tit­zació i robòtica indus­trial que es va cele­brar a Bar­ce­lona del 18 al 20 d’abril.

Pre­ci­sa­ment durant la inau­gu­ració d’aquesta fira, que va con­cen­trar 537 fir­mes expo­si­to­res i va atreure gai­rebé 35.000 pro­fes­si­o­nals a la seva nova ubi­cació de Fira Gran Via, Giró va aler­tar del retard en l’auto­ma­tit­zació indus­trial a l’Estat, ja que el crei­xe­ment en maquinària robo­tit­zada en empre­ses només va créixer un 1% el 2022. “Alguna cosa estem fent real­ment mala­ment”, va dir.

Una de les pos­si­bles cau­ses d’aquesta situ­ació, indica Giró, “és la difi­cul­tat tècnica i econòmica que patei­xen les pimes”, i anun­cia que AER-Auto­ma­tion i Advan­ced Fac­to­ries s’han pro­po­sat apa­dri­nar el pro­jecte Robot Start PIME, “que per­metrà que cada petita i mit­jana empresa des­ro­bo­tit­zada incor­pori el seu pri­mer equip a l’empresa”. Segons Giró, “es tracta d’un pla simi­lar al del vehi­cle elèctric” al qual li cal la par­ti­ci­pació també de les ins­ti­tu­ci­ons per ator­gar sub­ven­ci­ons als qui més ho neces­si­ten. “A l’AER estem tre­ba­llant en aquesta direcció, tant amb el minis­teri com amb els govern autonòmics.”

Segons Giró, Cata­lu­nya té totes les eines per acon­se­guir ser cap­da­van­tera en aquest ter­reny. “Tenim bones uni­ver­si­tats i cen­tres tec­nològics, com Eure­cat i Lei­tat, que fan pos­si­ble aquesta trans­ferència tec­nològica”, i des­men­teix l’afir­mació que els robots pren­dran els llocs de tre­ball a les per­so­nes: “Els robots dis­mi­nui­ran la càrrega de tre­ball i gene­ra­ran noves ocu­pa­ci­ons amb un nivell tècnic més alt i, per tant, també amb sala­ris més alts. Caldrà for­mar els tre­ba­lla­dors perquè acce­dei­xin a aques­tes noves posi­ci­ons”, i pro­nos­tica que, a finals d’aquesta dècada, “les dues grans pro­fes­si­ons trac­to­res del món labo­ral seran l’electrònica i la robòtica”.

Els ‘cobots’.

Per a Jesús Pablo González, pro­mo­tor tec­nològic de la Uni­tat de Robòtica i Auto­ma­tit­zació del cen­tre tec­nològic Eure­cat, “Cata­lu­nya gau­deix d’una bona posició pel que fa a inves­ti­gació i atracció de finançament euro­peu”. Tot i això, asse­nyala que “el país pateix una doble velo­ci­tat”: “D’una banda, som ràpids gene­rant resul­tats, però de l’altra tenim difi­cul­tats per intro­duir-los a la indústria.” Asse­gura que la tec­no­lo­gia de la robòtica indus­trial “està molt- madura i que es comença a per­ce­bre un cert interès per la robòtica col·labo­ra­tiva, els ano­me­nats cobots, perquè ocu­pen menys espai que els indus­tri­als i el cost està bai­xant”.

González explica que els cobots són més lents que no pas els seus ger­mans grans, “pre­ci­sa­ment per no fer mal a les per­so­nes”, i no són tant pre­ci­sos, “fet que ara per ara és una bar­rera”. Tot i això, els robots col·labo­ra­tius per­me­ten incor­po­rar la robòtica a “pro­ces­sos pro­duc­tius que reque­rei­xen més vari­a­bi­li­tat, més per­so­na­lit­zació i de manera més freqüent”.

Quant a tec­no­lo­gia, afirma, estem en un moment de tran­sició. “Ara tot just s’ha incor­po­rat la visió arti­fi­cial i s’està acce­le­rant l’entrada de la intel·ligència arti­fi­cial (IA), que farà que els cobots pugin enten­dre què hi ha al seu vol­tant i reque­ri­ran menys inter­venció humana a l’hora de repro­gra­mar-los.”

L’inves­ti­ga­dor d’Eure­cat té mot clar que la IA repre­sen­tarà un abans i un després per a la indústria. “Serà un nou tipus d’algo­ritme que entre­na­rem i que, a més, dis­po­sarà de mol­tes dades. Això com­por­tarà que els robots podran arri­bar a deduc­ci­ons basa­des en patrons”, tot i que asse­gura que no tin­dran “la capa­ci­tat deduc­tiva de les per­so­nes”, almenys de moment. “D’aquí el debat ètic que s’està este­nent”, afirma.

Fer el pas.

El cost d’imple­men­tar robòtica és encara inas­su­mi­ble per a la majo­ria de pimes. “Han d’estar segu­res del que els cal abans de fer una inversió tan gran”, pun­tu­a­litza. En aquest sen­tit, des­taca la importància del pro­jecte Xarxa Cer­vera 5R , for­mada pel Minis­teri d’Indústria i cinc cen­tres tec­nològics de l’Estat –entre els quals, Eure­cat–, que posa a dis­po­sició de les empre­ses cinc fàbri­ques pilot per dur a terme estu­dis de via­bi­li­tat, pro­ves de con­cepte i demos­tra­ci­ons tec­nològiques per faci­li­tar a les empre­ses l’adopció tec­nològica i la presa de deci­si­ons sobre inver­si­ons.

“A Eure­cat tenim una d’aques­tes cinc fàbri­ques pilot a dis­po­sició de les empre­ses perquè puguin fer pro­ves de con­cepte i estu­dis de via­bi­li­tat abans de deci­dir inver­tir”, explica González. El pro­jecte per­met incre­men­tar la trans­ferència tec­nològica al món empre­sa­rial i acce­le­rar la inno­vació.

El domini d’Àsia.

Europa és el segon mer­cat més gran del món quant a robots indus­tri­als ins­tal·lats –poc més de 84.000 uni­tats el 2021, un 24% més que l’any ante­rior–, amb Ale­ma­nya com a país cap­da­van­ter. Tan­ma­teix, aques­tes xifres es que­den ben cur­tes quan s’ana­lit­zen les del con­ti­nent asiàtic.

Segons indica l’informe anual de la IFR (Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Robòtica, en les seves sigles en anglès), Àsia va ins­tal·lar gai­rebé 381.000 uni­tats robòtiques el 2021, un 38% més que l’any ante­rior i el 74% del total mun­dial. La Xina, el Japó i Corea del Sud, seguits dels Estats Units i Ale­ma­nya, encapçalen la robo­tit­zació indus­trial al món.

Xifres amb molt de marge per a la millora

L’Estat espanyol és el quart país europeu, darrere d’Alemanya, Itàlia i França, en nombre de robots instal·lats el 2021. Segons l’informe de la Federació Internacional de Robòtica, la densitat d’aquests ginys en la indústria de l’Estat es va situar aquell any en 93 unitats per cada 10.000 treballadors, una xifra que no arriba a la mitjana de l’Europa occidental. A això s’afegeix que tot i que la instal·lació de robots es va mantenir estable el 2022, amb un creixement de l’1%, entre el 2016 i el 2021, va caure un 3% de mitjana per any. El sector automobilístic lidera l’automatització robòtica, seguit del metal·lúrgic, el d’aliments i begudes i el de productes plàstics i químics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.