Opinió

Saldos regionals reals

El que no em deixa de sorprendre és que d’aquest tema dels saldos regionals reals i dels saldos fiscals interregionals se’n parli tan poc, sobretot a les regions amb un dèficit fiscal interregional crònic

El con­cepte de saldo és clar: la diferència entre els ingres­sos i les des­pe­ses, tant si es refe­reix a un país, a una regió, a un muni­cipi o a una comu­ni­tat de pro­pi­e­ta­ris. Segur? En prin­cipi, hau­ria de ser així, però en el cas de les regi­ons espa­nyo­les, les comu­ni­tats autònomes, al saldo que sor­geix de la diferència entre els seus ingres­sos i des­pe­ses s’hi han d’afe­gir les quan­ti­tats que anu­al­ment per­ce­ben o veuen res­ta­des de les seves apor­ta­ci­ons a l’Agència Tri­butària. La suma de les dues quan­ti­tats, refe­ri­des al PIB de cada regió, mos­tra el saldo real de l’esmen­tada regió.

El qua­dre adjunt mos­tra, a la columna A, l’esti­mació dels sal­dos fis­cals de cada regió el 31 de desem­bre del 2022 en per­cen­tatge del seu PIB, segons la rea­li­tat el 31 d’agost, una esti­mació ela­bo­rada per FEDEA, l’Obser­va­to­rio Fis­cal i Finan­ci­ero de las Comu­ni­da­des Autónomas (desem­bre del 2022); a la columna B, els sal­dos fis­cals inter­re­gi­o­nals segons el mètode dels flu­xos mone­ta­ris el 31 de desem­bre del 2005, publi­cats el 2008, els únics fins ara ela­bo­rats ofi­ci­al­ment i publi­cats pel govern d’Espa­nya, i a la columna C, els sal­dos regi­o­nals reals.

Com es pot obser­var el tomb que expe­ri­men­ten les xifres dels sal­dos fis­cals regi­o­nals després de la com­bi­nació amb els sal­dos fis­cals inter­re­gi­o­nals, un cop can­viat el seu signe per adap­tar-los a la rea­li­tat, és espec­ta­cu­lar. Regi­ons els comp­tes anu­als de les quals mos­tren un dèficit, com en el cas de Cata­lu­nya (-1,3%), el País Valencià (-2,7%) i les Illes Bale­ars (-0,9%), pas­sen a mos­trar un superàvit amb el seu saldo real: 7,40%, 3,62% i 13,30%, res­pec­ti­va­ment.

Regi­ons amb un dèficit molt reduït, com és el cas del Prin­ci­pat d’Astúries (-0,3%), o mitjà com Extre­ma­dura (-1,1%), empit­jo­ren enor­me­ment les seves xifres en con­si­de­rar els seus sal­dos inter­re­gi­o­nals fins al -14,63% i el 18,88%, res­pec­ti­va­ment.

El cas del País Basc i Navarra també és sig­ni­fi­ca­tiu perquè mal­grat que dis­po­sen de règims fis­cals pro­pis, els seus comp­tes mos­tren un dèficit inter­re­gi­o­nal pel fet que apor­ten a l’Estat més del que hau­rien d’apor­tar segons el seu con­cert i con­veni.

Deveu pen­sar que el que aca­beu de lle­gir conté ine­xac­ti­tuds, perquè estem unint xifres d’avui amb xifres de fa dis­set anys, i les coses pot­ser han can­viat molt des de lla­vors fins a ara. Sí, teniu part de raó: a les comu­ni­tats de règim espe­cial, el País Basc i Navarra, la seva situ­ació va ser cor­re­gida amb el traspàs de més com­petències acom­pa­nyat de la retenció dels cor­res­po­nents ingres­sos, però en el cas de les comu­ni­tats amb règim comú, totes les altres, les coses han can­viat molt poc. De fet, en el cas de Cata­lu­nya així ho posen de mani­fest els càlculs (no ofi­ci­als per al govern d’Espa­nya) que anu­al­ment ela­bora l’Ides­cat, l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya.

La LOFCA, la llei orgànica de finançament de les comu­ni­tats autònomes del 22 de setem­bre del 1980, va ser una llei molt dolenta, perquè gene­rava una cas­cada de greu­ges com­pa­ra­tius i alhora limi­tava les pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment d’unes regi­ons, les que apor­ta­ven, i no esta­blia audi­to­ries a l’ús dels fons per­ce­buts per part de les que rebien, i les seves actu­a­lit­za­ci­ons poste­ri­ors van seguir man­te­nint la mateixa filo­so­fia. Un exem­ple amb dades del 2017 que, recor­dem, va ser l’últim any bo: sense desac­ce­le­ra­ci­ons econòmiques, virus, inflació, ni tipus d’interès pels núvols.

Si Cata­lu­nya hagués man­tin­gut i empleat al seu ter­ri­tori la tota­li­tat dels tri­buts que a Cata­lu­nya es van recap­tar, hau­ria dis­po­sat de 2.300 euros en recur­sos per habi­tant per inver­tir a la regió. Si a Extre­ma­dura hagués pas­sat el mateix, hau­ria dis­po­sat de 1.485 euros per habi­tant. Les coses, però, no són així: l’Agència Tri­butària recapta i l’Estat repar­teix segons l’esta­blert per la LOFCA, de tal manera que el govern de la Gene­ra­li­tat dis­posa de 2.080 euros per habi­tant i la Junta d’Extre­ma­dura, de 2.570. És a dir, Cata­lu­nya, després d’apor­tar, queda en una posició molt pit­jor que Extre­ma­dura, que per­cep després de rebre. I això és així des del 1980.

El que no em deixa de sor­pren­dre és que d’aquest tema dels sal­dos regi­o­nals reals i dels sal­dos fis­cals inter­re­gi­o­nals se’n parli tan poc, sobre­tot a les regi­ons amb un dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal crònic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.