Emprendre en temps de diner car
Hi ha start-ups que s’estimen més finançar-se d’entrada amb recursos propis, i d’altres que fan servir eines com ara bons convertibles en accions de l’empresa
La realitat del mercat del diner, amb tipus d’interès progressivament a l’alça, ha posat un pal a les rodes en la ruta de finançament de les start-ups? El cert és que s’entrecreuen diverses estratègies, en una conjuntura en què intervé la disponibilitat de capital públic –els fonts Next Generation– per a projectes disruptius.
Una de les estratègies triades per obtenir líquid quan el diner va car ha estat el llançament de bons convertibles d’empresa, que posteriorment es poden bescanviar per accions futures de l’empresa. És el camí escollit per Elem Biotech, que ha llançat al mercat una plataforma per millorar el procés d’assajos clínics. Com explica el seu CEO, Christopher Morton, el pla consistia a “treure els bonus convertibles perquè era massa aviat per fer una nova ampliació de capital”, i cap banc els hauria finançat a un cost acceptable. De vegades, tot es redueix a una qüestió de tempos, per eludir un canvi desfavorable en la política monetària. Com ens explica Andreu Dotti, cofundador d’Innovamat, que es dedica a l’aprenentatge competencial i personalitzat de les matemàtiques, la pujada de tipus no els va afectar gaire, perquè tot i que la ronda de 20 milions d’euros de finançament es va allargar fins a l’estiu passat, ja havien acordat les condicions abans de l’estiu del 2022, quan van començar a pujar els tipus d’interès.
És habitual en l’univers start-up encadenar una ronda de finançament rere una altra. Tanmateix, alguns s’ho pensen abans de cercar la musculació financera d’altri. És el cas de Theker Robotics, que conjumina la robòtica amb la IA. Explica la seva directora d’operacions, Carla Gómez: “La tendència de moltes empreses que comencen és aixecar capital molt aviat, i nosaltres hem volgut anar a contracorrent; ens hem nodrit de recursos propis fins que tinguem el mercat més consolidat, i llavors serà quan obrirem una ronda per escometre els processos d’industrialització i comercialització.” Gómez sí que creu que, pel que fa al finançament, la crisi ho posa difícil i “hi ha molta més cura per part de l’inversor a l’hora de triar on posar els diners”. Amphora, empresa dedicada a la logística per a tercers, tampoc és gaire partidària d’abusar del finançament extern, i després d’una inversió inicial d’1,5 milions d’euros, ha anat facturant sense haver de subministrar-se més injeccions de capital. Per a Adrià Cortés, un dels fundadors, és molt important avançar la facturació i assolir un punt en què sigui possible la rendibilitat.
En alguns casos, la conjuntura no pesa tant. Com afirma Pablo Menéndez, fundador d’One Chain, que desenvolupa fàrmacs contra la leucèmia, la situació del mercat financer no els afecta tant: “Som un perfil d’empresa que aixeca el capital a través de fons d’inversió especialitzats en biotecnologia, que tenen uns ritmes d’inversió més subjectes a les esperances de desenvolupament del fàrmac.”
Encaixar.
Si parlem de finançament públic, necessàriament anem a parar als fons Next Generation de la UE, que, en principi, estan concebuts per afavorir projectes agosarats que suposen un salt tecnològic extrem. Per a Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, que desenvolupa satèl·lits, “amb els Next Generation hi ha més diners que mai per a projectes tecnològics de risc, si aquests realment són bons”. En aquest sentit, Sanpera no voldria que “els Next Generation esdevinguessin un cafè per a tothom”: “Potser seria millor triar entre cinc i deu cavalls guanyadors, amb patents, mercat i know-how, i abocar-hi tots els diners, tot esperant que posteriorment provoquessin un efecte tractor.” Cal pensar que aquesta empresa pertany a un sector, el de l’espai, en què no treballen tants fons privats com convindria, reticents a posar diners en companyies que esmercen molt capital abans d’arribar a una fase comercial.
Els temps de retorn de la inversió són importants, i més encara en àmbits com el de la salut, en què la fase de recerca i desenvolupament es pot allargar fins a deu anys. Per això, una empresa com Time is Brain, que es dedica als dispositius mèdics, amb terminis més breus que aquelles que es dediquen a innovar amb nous medicaments o vacunes, “té avantatge”, com reconeix la seva CEO, Alícia Martínez, que detecta que “s’ha vist un increment de l’interès dels inversors en el sector de la salut en els darrers anys i la tendència és creixent”.
Tanmateix, finançar un projecte innovador, en qualsevol època, ha obligat els emprenedors a picar pedra. L’empresa Roka Furadada, que desenvolupa principis actius per a la cosmètica, i que ara, després d’haver captat 6 milions, està tancant una ronda de 3,3 milions, reconeix que sempre se li ha fet feixuga la negociació del finançament. “Les rondes de finançament que hem tingut han estat sempre duríssimes”, afirma Judit Camargo, fundadora de l’empresa.
Els seleccionats i els deliberants
La tria de les start-ups catalanes més prometedores que cada any promou L’Econòmic ha arribat a la desena edició i ha confirmat la potència de l’ecosistema emprenedor. Cada any, el procés de selecció de les deu guanyadores és més difícil per la qualitat de les aspirants. En aquesta edició han estat seleccionades: Amphora, Elem Biotech, Innovamat, OneChain Immunotherapeutics, Qilimanjaro, Rob Surgical, Roka Furadada, Sateliot, TheKer Robotics i Time is Brain.
El procés de deliberació del grup d’especialistes va tenir lloc el 31 de maig passat al Pier 07, amb la participació de Jordi Aguasca, director de transformació tecnològica i disrupció d’ACCIÓ; Isabel Amat, vicepresidenta de Catalonia Bio & HealthTech i directora d’innovació de Reig Jofre; Maribel Berges, fundadora i directora executiva d’Affirma Biotech; Miquel Martí, director general de Tech Barcelona; Yolanda Pérez, directora de BStartup de Banc Sabadell, i Mercè Tell, sòcia fundadora de Nekko Capital. Oriol Pascual, fundador i director general de Stage2, va fer les propostes però no va poder participar en el procés de deliberació.
