El 40% de les empreses no troben professionals amb idiomes

A mesura que l’empresa cata­lana està més inter­na­ci­o­na­lit­zada, es fa cada cop més gran la bretxa idiomàtica, és a dir, el desa­just entre les neces­si­tats d’habi­li­tats idiomàtiques dels pro­fes­si­o­nals que es recla­men a les empre­ses i el que, final­ment, tro­ben al mer­cat. “El 40% de les empre­ses con­sul­ta­des mani­festa que els idi­o­mes són l’habi­li­tat tècnica que més sovint tro­ben a fal­tar entre els tre­ba­lla­dors”, revela una enquesta que ha ela­bo­rat la Fun­dació Fem­cat.

El son­deig rea­lit­zat per l’obser­va­tori dels idi­o­mes d’aquesta orga­nit­zació d’empre­sa­ris cons­tata que el conei­xe­ment de llengües estran­ge­res és cada cop més una neces­si­tat trans­ver­sal.

El 94% de les empre­ses amb alguna acti­vi­tat inter­na­ci­o­nal diu que el conei­xe­ment d’un idi­oma estran­ger és impor­tant per a les fei­nes direc­ti­ves; el 90% opina que també és neces­sari per a les per­so­nes que tre­ba­llen al depar­ta­ment de màrque­ting i comer­cial, i per al 81% també ho és per a posi­ci­ons tècni­ques indus­tri­als i espe­ci­a­lit­za­des.

“No vol dir que cada cop esti­guem pit­jor, sinó que hi ha més neces­si­tat. Poder selec­ci­o­nar per­fils alts en anglès ara és fàcil, però tro­bar certs per­fils tècnics amb un bon nivell d’anglès és una odis­sea”, explica Teresa Navarro, fins fa poc direc­tora de Fem­cat, que afe­geix que hi ha un canvi res­pecte als dar­rers anys, i és que dis­po­sen de molts tes­ti­mo­nis d’empre­ses que neces­si­ten anglès per a posi­ci­ons cada cop més bai­xes. “Quan l’empresa s’inter­na­ci­o­na­litza fins al punt que l’anglès es con­ver­teix en la llen­gua de comu­ni­cació interna, els per­fils menys for­mats també neces­si­ten tenir la capa­ci­tat de poder lle­gir els alba­rans en anglès, per posar un exem­ple”, diu Navarro, que alerta que tra­di­ci­o­nal­ment l’anglès no s’ha con­si­de­rat neces­sari a l’FP per incor­po­rar-se al mer­cat labo­ral, tot i que aquesta con­si­de­ració ha que­dat obso­leta des de fa uns anys.

Per a les com­pa­nyies que pro­du­ei­xen béns d’equi­pa­ment, per posar un altre exem­ple, els idi­o­mes s’han con­ver­tit en una habi­li­tat essen­cial, ja que el més habi­tual és que els tècnics s’hagin de des­plaçar allà on esti­gui el cli­ent per mun­tar la maquinària. El procés de la inter­na­ci­o­na­lit­zació de l’empresa cata­lana i les neces­si­tats de conei­xe­ments d’idi­o­mes a la seva plan­ti­lla sol ser simi­lar. Quan l’empresa comença a expor­tar, només uns certs per­fils de la com­pa­nyia han de domi­nar l’idi­oma del nou mer­cat, però si a poc a poc es comen­cen a obrir fili­als a fora, es neces­sita reforçar més els idi­o­mes per garan­tir que la comu­ni­cació interna cir­cula bé, fins que l’anglès s’acaba con­ver­tint en la llen­gua cor­po­ra­tiva comuna.

Aquesta demanda crei­xent jus­ta­ment arriba, però, quan el nivell mínim per asso­lir la com­petència reque­rida a les pro­ves de com­petències bàsiques de 4t d’ESO es manté estan­cat a Cata­lu­nya des de fa quasi una dècada. I el per­cen­tatge dels que ho fan amb un nivell equi­va­lent o supe­rior a B1 no ha dei­xat de caure des del 2017, pas­sant del 38% el 2017 al 20% el 2022.

La solució, segons Fem­cat, demana una aposta forta des de l’admi­nis­tració per rever­tir la tendència decrei­xent de nivell, però també adver­teix que a les empre­ses els toca remar per fer for­mació interna en idi­o­mes “ i suplir les man­can­ces del sis­tema edu­ca­tiu”, diu Navarro.