Molta gent té por de la intel·ligència arti­fi­cial (IA). Diuen que des­plaçarà la cre­a­ti­vi­tat humana, si no ho està fent ja. Qual­se­vol sos­pita sobre la tec­no­lo­gia pot tenir sen­tit en un món domi­nat pels poders fàctics i la gent sense escrúpols. No obs­tant això, crec que si par­lem de crear, no hauríem de tenir tanta por. Un ús asse­nyat i hàbil de la IA pot ser un bon com­ple­ment a la nos­tra cre­a­ti­vi­tat indi­vi­dual o gru­pal. Vegem-ho.

Els humans estem espe­ci­al­ment dis­se­nyats per ser cre­a­tius, encara que molta gent no s’ho cre­gui. Sabem com­bi­nar idees, jux­ta­po­sar-les, rever­tir-les i mil coses més. El cer­vell humà està capa­ci­tat per resol­dre pro­ble­mes i anti­ci­par-se als des­as­tres. És per això que tenim un poten­cial cre­a­tiu espe­ci­al­ment impor­tant. Passa que, mol­tes vega­des, ser cre­a­tiu reque­reix d’un esforç molt gran i sovint ens fa man­dra. El cer­vell és una mica gan­dul. Si ho té tot con­tro­lat té tendència a des­can­sar i obli­dar-se de tot. Cal donar-li una petita empenta.

Doncs aquí pot jugar un paper molt impor­tant la IA. Ens pot estal­viar molta feina. Si, per exem­ple, dema­nem al ChatGPT que crei imat­ges que com­bi­nin un cotxe i un ocell, ens rega­larà dese­nes i dese­nes de pos­si­bles hibri­da­ci­ons entre ambdós con­cep­tes. Ja tenim una part de la feina feta, que per tant ens podem estal­viar. Cot­xes amb unes ales gegan­ti­nes d’àliga? Cot­xes amb rodes urpes que s’arra­pen al terra amb molta força per pujar mun­ta­nyes? Cot­xes mul­ti­co­lors com el plo­matge de mol­tes aus exòtiques? La quan­ti­tat de pos­si­bi­li­tats com­bi­natòries és gai­rebé il·limi­tada. La sim­ple con­tem­plació de qual­se­vol de les opci­ons gene­ra­des per la IA ens pot fer venir noves idees o asso­ci­a­ci­ons. La ima­gi­nació, de nou, al poder.

Podem dema­nar al ChatGPT que ens selec­ci­oni les deu millors idees tenint en compte uns cri­te­ris deter­mi­nats. Per exem­ple, qui­nes són les idees més ori­gi­nals i alhora útils? O qui­nes són les idees més sim­ples de desen­vo­lu­par? Ens hem estal­viat una altra feina, sovint fei­xuga, la d’ana­lit­zar cada idea, fer d’advo­cat del dia­ble i aca­bar selec­ci­o­nant un con­cepte gua­nya­dor. Mol­tes empre­ses no tenen temps d’ava­luar les idees que sor­gei­xen d’una sessió cre­a­tiva. La IA pot aju­dar-nos moltíssim si dis­se­nyem pro­ce­di­ments d’ava­lu­ació que s’adap­tin a les nos­tres neces­si­tats.

La capa­ci­tat gene­ra­tiva de la IA, per tant, es pot con­ver­tir en un ajut magnífic per tal d’explo­rar pos­si­bi­li­tats en qual­se­vol àmbit. Lluny de per­ce­bre-la com una amenaça, cal que con­ver­tim la IA en una fidel com­pa­nya de viatge. Ens estal­viarà molta feina i ens faci­li­tarà les con­ne­xi­ons entre dife­rents con­cep­tes i idees.

Podem, a més, uti­lit­zar diver­ses eines de forma coor­di­nada: ChatGPT, Mid­jour­ney o Sta­ble Dif­fu­sion, per exem­ple. Els resul­tats seran encara molt més interes­sants i que­da­rem fas­ci­nats per la quan­ti­tat de pos­si­bi­li­tats que tenim davant nos­tre, gene­ra­des en pocs segons. Tota una nova època per a la cre­a­ti­vi­tat.

Heu sen­tit par­lar de la “fixació de dis­seny” (Design Fixa­tion)? Es defi­neix com la dependència exces­siva en for­mes de dis­seny ja exis­tents. Dit d’una altra manera, tenim una certa tendència a bus­car solu­ci­ons que s’assem­blin massa a les que ja conei­xem. Això fa que, sovint, no siguem prou dis­rup­tius i que ens que­dem amb con­cep­tes massa con­ser­va­dors. Doncs bé, els estímuls obtin­guts a través de la IA ens poden aju­dar a des­blo­que­jar els meca­nis­mes de fixació del dis­seny dels nos­tres cer­vells, i això sem­pre és una bona cosa.

El poten­cial de la IA res­pecte a la cre­a­ti­vi­tat és, per tant, enorme. Sem­pre hi haurà qui es resis­tirà i creurà que la cre­a­ti­vi­tat humana és la “pura”. Més enllà d’aquest tipus de cre­en­ces, el que és impor­tant és apro­fi­tar la tec­no­lo­gia per tal de con­ver­tir-la en la nos­tra ali­ada. La IA està feta per assis­tir els humans, no per subs­ti­tuir-los. Dit això, i com ja s’està fent a Europa, cal tenir un codi ètic molt clar que ens digui quins poden ser els límits de la IA i, així, esqui­var bona part dels seus perills o ame­na­ces.

El pro­fes­sor de Stan­ford David Eagle­man afirma que per ser cre­a­tiu cal tren­car, des­viar-se i com­bi­nar. L’edu­cació que rebem i el con­ser­va­do­risme de mol­tes empre­ses fa que sovint ens resis­tim a actuar d’aquesta manera. Ben­vin­gu­des les eines que faci­li­tin que el nos­tre cer­vell i la nos­tra con­ducta s’alli­be­rin de nor­mes i de cos­tums. Ben­vin­guda la desin­hi­bició cre­a­tiva de bra­cet de la IA.