Lleal Tulsà Asses­sors. La tendència legis­la­tiva i juris­pru­den­cial al nos­tre país va cap a una major pro­tecció labo­ral dels tre­ba­lla­dors que es tro­bin en situ­a­ci­ons d’inca­pa­ci­tat tem­po­ral. En aquest sen­tit, a hores d’ara s’ofe­rei­xen als tre­ba­lla­dors més garan­ties i meca­nis­mes per fer front a represàlies labo­rals, com per exem­ple els casos en què es pro­du­eix un aco­mi­a­da­ment men­tre el tre­ba­lla­dor es troba en una situ­ació d’inca­pa­ci­tat tem­po­ral per qual­se­vol causa i durada.

Això no obs­tant, pel que fa a les empre­ses, una situ­ació habi­tual que es tro­ben és la de tre­ba­lla­dors que, tot i tenir l’alta mèdica per curació o millora en pro­ces­sos d’inca­pa­ci­tat tem­po­ral infe­ri­ors a 365 dies, deci­dei­xen impug­nar aquesta alta mèdica mit­jançant una recla­mació prèvia a l’Ins­ti­tut Naci­o­nal de la Segu­re­tat Social i, men­tres­tant, es neguen a com­parèixer a la feina fins que hi ha una reso­lució.

Fins ara, la no com­pa­rei­xença a la feina després d’una alta mèdica per una inca­pa­ci­tat tem­po­ral infe­rior a 365 dies que s’hagués impug­nat gene­rava dub­tes a l’empresa de cara a si la incom­pa­rei­xença del tre­ba­lla­dor estava o no jus­ti­fi­cada, i també pel que fa a les con­seqüències per a l’empresa en cas que decidís aco­mi­a­dar-lo per aquest fet (impro­cedència o nul·litat de l’aco­mi­a­da­ment).

A aques­tes cir­cumstàncies s’hi ha de sumar també el per­ju­dici econòmic del cost sala­rial i de segu­re­tat social que té per a l’empresa el cas d’un tre­ba­lla­dor que està donat d’alta i no pro­du­eix, ja que a par­tir de l’alta mèdica s’extin­geix el cobra­ment del sub­sidi abo­nat per l’Ins­ti­tut Naci­o­nal de la Segu­re­tat Social i el salari va a càrrec de l’empresa.

En aquest sen­tit, una nove­tat impor­tant va ser la publi­cació d’una sentència del Tri­bu­nal Suprem del 17 d’abril pas­sat, en la qual s’ha uni­fi­cat la doc­trina i deixa clar que quan s’emet una alta mèdica abans de fina­lit­zar els 365 dies de pres­tació, encara que el tre­ba­lla­dor la impugni, no es pro­du­eix una pròrroga de la situ­ació d’inca­pa­ci­tat tem­po­ral.

Davant una alta mèdica per inca­pa­ci­tat tem­po­ral que hagi tin­gut una durada de menys de 365 dies, el tre­ba­lla­dor està obli­gat a rein­cor­po­rar-se al seu lloc de tre­ball encara que impugni aquesta alta davant de l’Ins­ti­tut Naci­o­nal de la Segu­re­tat Social. En el cas que es negui a com­parèixer a tre­ba­llar, serà causa d’aco­mi­a­da­ment per absen­tisme i es podrà apli­car el règim dis­ci­pli­nari regu­lat tant als con­ve­nis col·lec­tius com a l’Esta­tut dels Tre­ba­lla­dors per incom­pli­ment con­trac­tual.

Aquesta sentència és molt impor­tant per a les empre­ses, sobre­tot perquè els  dona segu­re­tat jurídica i una garan­tia d’actu­ació davant d’aquests casos d’absen­tisme.

Això no obs­tant, tot i que apli­cant el règim dis­ci­pli­nari san­ci­o­na­dor l’empresa pot arri­bar a exe­cu­tar com a sanció l’aco­mi­a­da­ment del tre­ba­lla­dor, sem­pre és reco­ma­na­ble que, prèvia­ment, se l’avisi per escrit mit­jançant un buro­fax de l’obli­gació que té de com­parèixer al seu lloc de feina i de les con­seqüències dis­ci­plinàries en cas que no es pro­du­eixi aquesta com­pa­rei­xença.