La història econòmica està mar­cada per diver­sos epi­so­dis de crisi finan­cera que han afec­tat pro­fun­da­ment les estruc­tu­res soci­als i econòmiques d’una soci­e­tat. Les cri­sis del 1929 i el 2008 són exem­ples noto­ris d’això, ja que van tenir un impacte devas­ta­dor a escala glo­bal. En l’actu­a­li­tat, obser­vem un feno­men sem­blant amb l’emergència de la classe mit­jana low cost, que es troba en una situ­ació de manca de capa­ci­tat d’estalvi i nivells de vida insos­te­ni­bles.

Dos d’aquests esde­ve­ni­ments, la crisi de 1929 i la crisi de 2008, van dei­xar pro­fun­des cica­trius en l’eco­no­mia glo­bal i ens van recor­dar la importància d’apren­dre dels errors del pas­sat. A mesura que ens endin­sem en l’any 2023, ens enfron­tem a la pos­si­bi­li­tat d’una gran crisi de deute que ens obliga a refle­xi­o­nar sobre les simi­li­tuds i les lliçons que podem extreure d’aquests esde­ve­ni­ments històrics.

La crisi de 1929, també cone­guda com el “Dimarts Negre”, va ser un cata­clisme finan­cer que va enfon­sar el món en una pro­funda depressió econòmica. El col·lapse de la borsa de valors de Wall Street va des­en­ca­de­nar una reacció en cadena que va por­tar a la fallida de nom­bro­sos bancs i empre­ses, dei­xant a mili­ons de per­so­nes sense feina i pro­vo­cant un declivi en el comerç inter­na­ci­o­nal. La manca de regu­lació finan­cera i l’excés d’espe­cu­lació com la gran majo­ria d’aques­tes cri­sis van ser fac­tors fona­men­tals en la ges­tació d’aquesta crisi.

El 2008, el món va ser tes­ti­moni d’una altra crisi finan­cera devas­ta­dora, cone­guda com la crisi de les hipo­te­ques sub­prime. La bom­bo­lla immo­biliària va escla­tar als Estats Units i es va pro­pa­gar ràpida­ment per tot el món, gene­rant una crisi cre­ditícia i una recessió econòmica glo­bal. La manca de super­visió i regu­lació ade­quada en el sec­tor finan­cer va per­me­tre pràcti­ques irres­pon­sa­bles, com la con­cessió de préstecs hipo­te­ca­ris d’alt risc i la cre­ació de pro­duc­tes finan­cers com­ple­xos i opacs.

Tant la crisi del 1929 com la del 2008 van ser deto­nants de can­vis sig­ni­fi­ca­tius en l’eco­no­mia glo­bal i van tenir un impacte pro­fund en les estruc­tu­res soci­als. En ambdós casos, les clas­ses mit­ja­nes van ser les més afec­ta­des, ja que van per­dre els seus estal­vis i la seva esta­bi­li­tat finan­cera. Aquesta situ­ació va des­en­ca­de­nar una sèrie de con­seqüències nega­ti­ves, com l’incre­ment del deute per­so­nal, l’aug­ment de l’atur i la dis­mi­nució del poder adqui­si­tiu.

Avui dia, s’ha incre­men­tat una nova la classe mit­jana i que s’ha desen­vo­lu­pat com a resul­tat d’un con­text soci­o­e­conòmic específic. Aquesta classe és carac­te­rit­zada per un nivell de vida apa­rent­ment ele­vat, però basat en l’ús de crèdits, préstecs i l’absència d’estalvi. A diferència de les clas­ses mit­ja­nes tra­di­ci­o­nals, aquest seg­ment de la població es troba en una situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat finan­cera, ja que no té capa­ci­tat d’estalvi i s’ha acos­tu­mat a man­te­nir un estil de vida que no és sos­te­ni­ble a llarg ter­mini.

Davant d’aquest esce­nari, de per­fil soci­o­e­conòmic que em des­perta tant interès com pre­o­cu­pació: tenim la classe mit­jana low cost (els reco­nei­xe­reu... tots tenim algun cone­gut).

Aquests indi­vi­dus, que viuen com a classe mit­jana però man­quen de la capa­ci­tat d’estal­viar per afron­tar impre­vis­tos, s’enfron­ten a una sèrie de rep­tes finan­cers i es tro­ben en una posició vul­ne­ra­ble davant d’una poten­cial crisi de deute.

La classe mit­jana low cost, sovint cone­guda com la ‘nova gene­ració de la classe mit­jana resi­li­ent’, està com­posta per indi­vi­dus i famílies que, a pri­mera vista, sem­blen gau­dir d’un nivell de vida simi­lar al de la classe mit­jana tra­di­ci­o­nal. No obs­tant això, la seva prin­ci­pal diferència rau en la seva inca­pa­ci­tat per acu­mu­lar estal­vis sig­ni­fi­ca­tius que els per­me­tin afron­tar emergències finan­ce­res o períodes d’incer­tesa econòmica.

Aquesta situ­ació es deu a diver­sos fac­tors, entre els quals des­ta­quen els bai­xos sala­ris, la pre­ca­rit­zació labo­ral i els alts cos­tos de vida. Hi ha diver­sos fac­tors que expli­quen per què aquesta classe mit­jana low cost no té capa­ci­tat d’estalvi i manté nivells de vida insos­te­ni­bles. En pri­mer lloc, la pressió social i la cul­tura del con­sum han pro­mo­gut la idea de “viure el moment” i bus­car la gra­ti­fi­cació imme­di­ata, en detri­ment de l’estalvi per al futur. A més, l’accés fàcil al crèdit i els préstecs ha creat una il·lusió de pros­pe­ri­tat que oculta la rea­li­tat de l’endeu­ta­ment exces­siu.

Davant d’una més que pre­vi­si­ble crisi econòmica o una recessió futura, la classe mit­jana low cost hau­ria d’enfron­tar-se a una sèrie de rep­tes encara més grans. Donat el seu limi­tat marge de mani­o­bra finan­cera, es veu­rien expo­sats a una major pressió i estrès econòmic. La falta d’estal­vis sig­ni­fi­ca­tius i la dependència de crèdits i préstecs per cobrir les seves neces­si­tats bàsiques els dei­xa­ria expo­sats a altes taxes d’interès i a la pos­si­bi­li­tat de caure en una espi­ral de deu­tes insos­te­ni­bles.

Un sis­tema basat en l’endeu­ta­ment mas­siu i la manca d’estalvi no és sos­te­ni­ble a llarg ter­mini. Si aquesta situ­ació con­ti­nua sense can­vis sig­ni­fi­ca­tius, s’incre­menta el risc de col·lapse econòmic i de sobre­en­deu­ta­ment que podria con­duir a una crisi de deute simi­lar a les ante­ri­ors.