Un fred i ennu­vo­lat 6 de gener del 2021 que­darà gra­vat a la memòria col·lec­tiva dels Estats Units com un dels dies més fos­cos de la seva història. Aquell dia, una mul­ti­tud enfu­ris­mada de segui­dors del lla­vors pre­si­dent Donald Trump va pro­ta­go­nit­zar un atac sense pre­ce­dents al Capi­toli de la nació, amb l’objec­tiu de blo­que­jar els resul­tats de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2020.

Més de dos anys després, l’expre­si­dent afronta una acu­sació nova i greu. El fis­cal espe­cial Jack Smith va lide­rar una extensa inves­ti­gació que va cul­mi­nar en un gran jurat votant a favor d’acu­sar Trump de qua­tre càrrecs: cons­pi­ració per defrau­dar els Estats Units, cons­pi­ració con­tra els drets dels ciu­ta­dans, cons­pi­ració per obs­truir un procés ofi­cial i obs­trucció d’un pro­ce­di­ment ofi­cial.

Aquesta és la ter­cera acu­sació penal que Trump afronta, però és molt més que un altre pro­blema legal per a l’expre­si­dent. La inves­ti­gació del Depar­ta­ment de Justícia sobre el fatídic 6 de gener és una de les més com­ple­xes en la història del país, perquè s’endinsa al cor del supo­sat esforç per anul·lar els resul­tats legítims de les elec­ci­ons i obs­ta­cu­lit­zar la trans­ferència pacífica de poder.

L’exman­da­tari, con­vo­cat a com­parèixer davant del tri­bu­nal aquest dijous, con­ti­nua sent el prin­ci­pal can­di­dat en la cursa de les primàries repu­bli­ca­nes. Si es declarés inno­cent, com ha fet amb les altres acu­sa­ci­ons, es podria estar defen­sant en un judici men­tre busca el seu retorn a la Casa Blanca.

Les acu­sa­ci­ons que afronta Trump són greus i repre­sen­ten un veri­ta­ble perill legal. Entre els delic­tes fede­rals hi ha la cons­pi­ració per defrau­dar els Estats Units, que s’aplica als seus pre­sump­tes esforços repe­tits per difon­dre afir­ma­ci­ons fal­ses sobre les elec­ci­ons del novem­bre del 2020, sabent que no eren cer­tes, amb l’objec­tiu d’anul·lar els resul­tats i des­car­tar vots legítims. També se l’acusa de cons­pi­ració per obs­truir un pro­ce­di­ment ofi­cial, a causa de la supo­sada pla­ni­fi­cació orga­nit­zada per inter­rom­pre la cer­ti­fi­cació dels vots elec­to­rals.

A més, les acu­sa­ci­ons inclo­uen obs­trucció d’un pro­ce­di­ment ofi­cial, rela­ci­o­nat amb els esforços de Trump i els seus còmpli­ces per blo­que­jar la cer­ti­fi­cació ofi­cial dels vots elec­to­rals al Congrés, i cons­pi­ració con­tra els drets dels ciu­ta­dans, una llei que data de l’època de la Guerra Civil i que s’aplica als intents d’“opri­mir, amenaçar i inti­mi­dar” les per­so­nes en el dret a votar en una elecció.

Inde­pen­dent­ment de les acu­sa­ci­ons, Trump con­ti­nua lide­rant les enques­tes entre els can­di­dats pre­si­den­ci­als repu­bli­cans. Tot i els escàndols i les acu­sa­ci­ons prèvies, els seus segui­dors ho veuen com una figura que els repre­senta i, en lloc d’allu­nyar-los, cada acu­sació sem­bla reforçar-ne el suport.

A més a més, en cas que fos con­dem­nat o empre­so­nat, podria gua­nyar la pre­sidència. La Cons­ti­tució té molt pocs requi­sits per ser­vir com a pre­si­dent, com ara tenir almenys 35 anys, i per això no impe­deix que algú acu­sat, con­dem­nat o fins i tot com­plint una con­demna de presó es pro­posi com a pre­si­dent i gua­nyi la pre­sidència.

Els càrrecs donats a conèixer aquesta set­mana se sumen a un total de 40 en una acu­sació fede­ral sepa­rada rela­ci­o­nada amb la inves­ti­gació del fis­cal espe­cial sobre el maneig inde­gut de docu­ments clas­si­fi­cats, així com 34 càrrecs cri­mi­nals de delic­tes greus per fal­si­fi­cació de regis­tres comer­ci­als a Man­hat­tan rela­ci­o­nats amb un supo­sat frau de paga­ment de diners i enco­bri­ment que invo­lu­cra una estre­lla de cinema per a adults.

En última instància, el lle­gat de Trump a la política nord-ame­ri­cana està ara sota escru­tini i el seu destí legal està en mans dels tri­bu­nals. El seu futur polític, tot i això, està en mans dels votants, que hau­ran de deci­dir si el pas­sat el con­demna o si encara té un lloc a l’esce­nari polític dels Estats Units.