Deia dime­cres Genís Mata­bosch, pre­si­dent de la Cir­cus Arts Foun­da­tion i direc­tor de les Nits de Circ de Besalú i Roses, que la seva vida és com coor­di­nar alhora “un circ de cinc pis­tes”, de les quals només una cor­res­pon al gran espec­ta­cle inter­na­ci­o­nal de circ sota les estre­lles que es pot veure aquesta set­mana a Besalú i la vinent a Roses. Les altres pis­tes en marxa serien les obres d’ampli­ació del seu museu del circ a Besalú, Cir­cus­land, i els pre­pa­ra­tius cons­tants del Circ de Nadal de Girona i el pro­per Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal Ele­fant d’Or, el febrer vinent també a Girona, que sumats a aques­tes Nits de Circ esti­uen­ques han con­ver­tit les comar­ques giro­ni­nes en un nucli impor­tant del circ de qua­li­tat a nivell mun­dial, només per la tos­su­de­ria i la pro­fes­si­o­na­li­tat d’una per­sona: Genís Mata­bosch. Com en tots els seus espec­ta­cles, la impli­cació del figue­renc en les Nits de Circ és màxima: no es limita només a intro­duir els números, sinó que ja hi és abans de començar, pre­sen­tant l’orques­tra del fes­ti­val durant la seva actu­ació prèvia als jar­dins adja­cents, men­tre la gent sopa o beu alguna cosa a l’aire lliure –con­sell d’amic: aneu-hi amb temps si voleu tro­bar taula i cadi­res i evi­tar cues–, i quan entres a les gra­des del circ et tor­nes a tro­bar Mata­bosch, sem­pre orga­nit­zant, sem­pre pen­dent que tot fun­ci­oni. A més dime­cres, el dia de la inau­gu­ració a Besalú, tenia pressa per començar pun­tu­al­ment i així ho va trans­me­tre al públic perquè s’afanyés a ocu­par els seus seients, perquè hi havia l’equip de TV3 i tot estava pre­vist perquè les Nits de Circ sor­tis­sin en directe al Tele­notícies ves­pre.

Encara esta­ven aca­bant de salu­dar a la pista tot els artis­tes que par­ti­ci­pa­rien a l’espec­ta­cle, quan ja s’enfi­la­ven per unes cor­des late­rals els funam­bu­lis­tes colom­bi­ans Marin Family, que van començar a moure’s amb gran agi­li­tat i gosa­dia pel cable ten­sat a gran alçada quan tot just s’estava inflant la lona que els havia de pro­te­gir en cas de cai­guda. Tot seguit van aparèixer –i des­a­parèixer– el mag italià Jimmy Say­lon i les seves com­pa­nyes, a través de la Màquina del Temps: ara ell està dins del bagul, ara no! En el pal ver­ti­cal, el duet colombià Acero va mos­trar mus­cle, sen­su­a­li­tat i poc res­pecte a la llei de la gra­ve­tat, i més tard ella, la Gise­lle, va volar sola en les cin­tes aèries. Més clàssic i poètic però tam­poc exempt de risc va ser el número de la uzbeka Ale­xan­dra Sazo­nova en el cer­cle aeri, a la qual va seguir el mala­ba­rista xilè Ser­gio Paolo, dedi­cat a rebo­tar pilo­tes sense parar en angles impos­si­bles. En la recta final, van arri­bar el llançament de gani­vets –també a cegues– de Blade 2 Blade i, com a gran i molt aplau­dida clo­enda, el duet peruà Vitalys amb els seus equi­li­bris mà amb mà o cap amb cap, com van pujar fa un temps per les esca­les de la cate­dral de Girona per asso­lir un rècord Guin­ness. No m’oblido del gran pallasso de les Nits de Circ, el xilè Matute, amb un humor sense parau­les però molts sons en boca pròpia i ali­ena i una ges­tu­a­li­tat increïble, ni tam­poc de l’orques­tra fran­cesa que posa una banda sonora ideal a aquesta intensa hora i mitja d’espec­ta­cle tre­pi­dant sota les estre­lles .